Política

MIREIA DIONISIO CALÉ

ALCALDESSA DE MOLLET DEL VALLÈS (PSC)

“És evident que no hi ha justícia social si hi ha gent que es queda enrere”

“La política municipal és per a mi la política en majúscula: estar en contacte amb la ciutadania i les entitats”

“Els recursos són els que són”

“M’honora ser d’un partit que porta tant de temps comptant amb la confiança majoritària del veïnat”

Mai hi haurà prou recursos per tenir les ciutats com les volem si no hi col·laborar el veïnat
Estem amb un projecte perquè tots els equipaments municipals utilitzin energia solar
Volem començar que Mollet deixi de viure d’esquena al riu Besòs. L’hem d’integrar a la ciutat

Mireia Dionisio Calé (Mollet del Vallès, 1979) és alcaldessa des del juny de l’any passat, en substitució de Josep Monràs. També és diputada al Parlament de Catalunya. Llicenciada en dret i en ciències polítiques i diplomada en gestió i administració pública, espera renovar la llarga confiança que el veïnat ha dipositat en el PSC.

L’oposició creu que porta Mollet a la decadència.
És una crítica molt política i molt allunyada de la realitat. Mollet és una ciutat molt viva. Té moltíssima gent que, mitjançant moltes entitats, ho donen tot. N’hi ha prou amb passejar-se per Mollet per comprovar-ho. Aquest Nadal hi ha vingut molta gent de fora de la ciutat. Els comerciants em diuen que ha estat una campanya fantàstica. Acabem de fer un festival de música electrònica. Mollet bull d’activitats.
Diuen que la població està molt deixada.
Els que gestionem sabem que una ciutat mai s’acaba. Estic en contacte directe amb les associacions de veïns. Apostem per la inversió econòmica de l’Ajuntament en neteja viària i en manteniment de l’espai públic.
Com es concreta això?
Aquest primer de gener ha entrat en vigor un nou contracte de neteja de la població, amb més hores de servei, amb neteja amb aigua, amb nous contenidors que ja estan encarregats... Però he de dir que mai hi haurà prou recursos públics per tenir les ciutats com les volem si no hi ha col·laboració del veïnat. Tots hem de cuidar del nostre espai públic.
Diu l’oposició que hi ha coses com fa 20 anys.
Qui digui això desconeix la ciutat. Ara fa poc vam presentar un fons fotogràfic d’un veí que documenta el canvi del poble des del 1983 fins al 2010. La transformació urbana ha estat espectacular.
Afirmen que els empleats municipals no tenen recursos.
Les administracions locals de tot Espanya estem infrafinançades, tot i ser les més properes a la ciutadania i les que han de donar resposta als problemes del veïnat. La gent no diferencia de qui son les competències. Venen a l’Ajuntament i volen una solució.
Per exemple?
L’habitatge és una competència exclusiva del govern de Catalunya, però quan algú té un problema d’habitatge pica a la nostra porta. Els recursos sempre són pocs. Creiem, i això també ho comparteix l’oposició, que l’Estat no finança bé les administracions locals. Nosaltres acabem d’aprovar un pressupost que incrementa molt la despesa. Som a l’entorn de 86 milions d’euros. Per cert que l’únic vot negatiu va ser el d’ERC. Va ser també l’únic grup que no hi va fer cap proposta.
Per què?
Perquè consideraven que tenien un projecte diferent de Mollet i que per tant no calia. Amb la resta de grups se’n va parlar i es va arribar a consensos sobre les despeses comunes, i per tant jo estic satisfeta de com va anar tot. És clar que en comptes de gestionar 86 milions me n’agradarien 860, però els recursos són els que són.
L’oposició també creu que atribueix les culpes del que no funciona a la Generalitat.
De les coses que funcionen segurament n’hi ha molts responsables, però les competències estan molt delimitades. La Generalitat fa coses bé i malament. Com l’Estat i segurament l’Ajuntament. En el cas del finançament, nosaltres rebem una part dels impostos de l’Estat. La Generalitat també ens subvenciona, però els diners arriben tard. És una evidència. Els mateixos consellers ho reconeixen. Al capdavall, gestionar no és fàcil. Ni la Generalitat, ni l’Estat, ni els ajuntaments. El que vull dir és que el deute històric que arrosseguem necessita que pactem un termini de pagaments. Soc alcaldessa de Mollet, i si crec que la Generalitat o l’Estat no ens tracta bé, ho diré.
Fa pocs mesos que és alcaldessa. N’hi ha prou per demostrar la seva capacitat gestora?
Soc alcaldessa des del 10 de juny, però soc regidora de govern des de l’any 2007. Per tant, he tingut moltes oportunitats d’aprendre a gestionar la política municipal. Ara he agafat el lideratge i intento aplicar la meva manera de ser i d’entendre la política municipal, que per mi és la política en majúscula: estar en contacte amb la ciutadania i les entitats.
L’oposició diu que vostè és continuista.
Potser al principi alguns deien que el senyor Josep Monràs, l’anterior alcalde que ara continua com a regidor, seguiria fent d’alcalde a l’ombra. He demostrat que no es així, sinó que soc l’alcaldessa de Mollet i que lidero el projecte. Ho diuen, no sé si perquè ho pensen de debò o perquè, no ho hem d’oblidar, som a prop de les eleccions municipals. Evidentment, soc la candidata del PSC, un partit que fa 36 anys que governa a Mollet. Hi ha algun grup que ho veu com problema. En canvi, a mi m’honora ser d’un partit que fa tant de temps que té la confiança majoritària del veïnat.
Parli’m del seu projecte.
Jo crec que hem de dedicar més recursos a tenir una ciutat més, diguem-ne, bonica, més neta, més cuidada. Les entitats solidàries, esportives, culturals, etcètera, funcionen, però també han de tenir el suport del seu Ajuntament. Crec que hem d’estar molt al seu costat.La ciutat és viva gràcies a ells.
Això és tot?
També ens preocupa el canvi climàtic. Mollet és una ciutat pionera. Ara mateix estem tirant endavant un projecte perquè tots els equipaments municipals funcionin amb energia solar. També vam ser els primers a aprovar una ordenança que obligava que totes les noves construccions incorporessin plaques solars.
Digui tres coses que voldria millorar de Mollet.
La primera, l’espai públic. Tenim marge de millora. És un tema en què en aquest mandat haurem de posar un especial interès. En segon lloc, volem començar a fer que la ciutat deixi de viure d’esquena al Besòs. Hem de començar a integrar el riu a la ciutat. És un tema complicat, supramunicipal, perquè el riu toca diversos municipis. És un repte que tenim com a ciutat. Tercer àmbit, i insisteixo: el canvi climàtic. Hem d’aportar el nostre granet de sorra a la feina de reduir-ne l’impacte. És la pota verda de les polítiques municipals. Però n’hi ha més.
Per exemple?
És molt important l’escut social. Mollet sempre s’ha caracteritzat per tenir unes polítiques socials molt fortes, perquè és evident que no hi ha justícia social si hi ha gent que es queda enrere.
A què pot aspirar Mollet?
Si les previsions de l’Idescat son correctes, Mollet creixerà una mica més, però no gaire. Aspira a ser una ciutat mitjana que tingui serveis i equipaments de qualitat. Una ciutat viva, però sense desmerèixer l’entorn. Jo crec en la unió de municipis, en l’eliminació de les barreres. Una ciutat comercial però en la qual el visitant es pugui quedar el cap de setmana perquè hi ha activitats. Jo soc una enamorada de Mollet. Penso que és una de les ciutats que per la seva mida tenen tots els serveis necessaris per fer un projecte de vida de qualsevol edat, o per a la gent que ve de fora.
Hi va haver polèmica amb una part de la comunitat islàmica.
Aquí hi ha dues comunitats islàmiques. Amb una no hi ha hagut mai cap problema. Amb l’altra hi va haver problemes en una època concreta. Al final, era una qüestió de llicències urbanístiques, que són actes reglats que necessiten un informe tècnic i un informe jurídic. Els regidors i les juntes de govern aprovem o deneguem les llicències a partir dels informes. Ara aquesta comunitat té el seu local, que és el que ha tingut sempre des dels anys noranta.
El seu antecessor va rebre pressions greus.
Sí, i no només com a alcalde. Que algú es manifesti davant l’ajuntament, s’entén. Cap problema. Però aquí es van traspassar línies. Es van concentrar davant casa seva i per tant rebien ell, la seva família i els veïns. Aquesta entitat ha anat moltes vegades als tribunals en considerar que les resolucions municipals no eren idònies i sempre han perdut. Nosaltres tenim la mà estesa per trobar una solució, però ha de complir amb la normativa urbanística. No ens saltarem les lleis per molts escarnis que ens facin.
O sigui, l’afer no està tancat.
No sé quan es tancarà. El conflicte va venir perquè volien obrir una mesquita en un lloc determinat i l’Ajuntament va dir que no. La decisió continua sent la mateixa. No ha canviat res. Si volen un altre local estem oberts a ajudar-los a buscar un emplaçament que compleixi normes urbanístiques.
Com es la convivència?
Bona. Som una ciutat amb molta cohesió social. No hi ha problemes. Som més de 50.000 veïns i de vegades passen coses. L’índex delictiu és inferior a la mitjana de Catalunya. La nostra és una ciutat molt diversa, amb gent vinguda d’arreu, que és una riquesa.
Li preocupa l’extrema dreta?
Em preocupa. Però no només a Mollet. A Catalunya, a Espanya, a Europa. És un problema greu. Al Parlament, l’extrema dreta té representació i fa uns discursos que fan que se’t posi la pell de gallina. Intenta donar solucions senzilles a problemes complicats. S’aprofiten de la por i del malestar de la gent per fer generalitzacions errònies. Espero que en les pròximes eleccions municipals no tinguin representació al nostre ple.
Canviaran la recollida d’escombraries?
Aquí tenim reptes. Ara som a l’entorn d’un 36% de recollida selectiva, i com a país hem d’arribar al 60%. En som lluny. Mollet va fer una pujada important fa uns anys, fins a arribar al 36%, però ens queda un percentatge alt de millora. El que tenim parlat, també amb els grups de l’oposició, és fer uns canvis de contenidors, preparats per ser intel·ligents.
Intel·ligents?
Els ciutadans, quan anem a llençar la brossa, ens haurem d’identificar. S’incrementarà el reciclatge, però també pagarem en funció dels residus que generem. Igual que passa amb l’aigua: tant consumeixes, tant pagues. Vam descartar el porta a porta perquè Mollet és densa i hi ha molt edifici plurifamiliar. Haurem de fer molta pedagogia i intentar que el ciutadà s’hi acostumi. És un repte com a ciutat i com a societat.
Falta alguna infraestructura?
No. Mollet està encaixonada entre infraestructures viàries. El que trobem a faltar és la ronda del Vallès, el quart cinturó. L’AP-7 passa pel municipi, amb moltíssims cotxes, i pensem que el quart cinturó ajudarà a descongestionar-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.