“Volem fer realitat allò de la Pineda oberta al mar”

Sobretot que aquesta ha estat una legislatura totalment atípica. Per culpa de la pandèmia durant la meitat del temps no hem pogut acabar de tirar i enllestir projectes que teníem. Això no vol dir que ho hàgim treballat. Ho hem fet moltíssim. Algunes de les coses que vam prometre les haurem pogut assolir però ens queda molt per fer. A més, m’he acabat il·lusionant amb aquests nous projectes, i si a això hi sumem el suport que la gent em demostra cada dia, això ha afavorit la decisió de tornar-me a presentar.

Primer s’ha de dir que aquests són quatre projectes històrics que representen una enorme dificultat, però en aquesta legislatura ja s’ha fet moltíssima feina. Parlant dels pisos de lloguer social, en el proper ple signarem el conveni amb l’Incasol per tenir-ne 36 de lloguer assequible per a tota la ciutadania. Pel que fa a la parcel·la número 1, ja s’ha constituït la junta de compensació amb els diferents propietaris i això és important perquè és un espai estratègic per al municipi. A Can Carreras estem posant a licitació la reparcel·lació, que és una eina importantíssima per fer el pla de millora urbanística, i pel que fa al polígon industrial, també depèn en gran part del sector privat, però a la llarga ens dotarà de més solars municipals per a equipaments de futur. Ens queda feina per fer, però tenim coses concretes ja a la taula per començar a desencallar-lo.

Com a servidors públics tenim l’obligació de pensar més enllà del dia a dia, que és el que ens menja més temps. Reivindico que l’Alt Maresme necessita en el futur un nou centre que concentri els serveis dels dos hospitals segons les necessitats reals també per a la població que ve en la temporada turística i que col·lapsa els de Calella i Blanes. La nostra feina és tenir un espai reservat i, si no és suficient, parlar amb Calella per posar-lo a disposició de la Generalitat quan arribi l’hora. Hem de pensar més a llarg recorregut.

Estem molt contents d’haver cedit al govern un terreny, que tenia un gran valor per nosaltres, per fer aquesta obra. En principi el termini de l’obra serà de 18 mesos i uns 12 més per a tot l’equipament mèdic, o sigui uns dos anys. Per l’espai del CAP antic, del qual hem demanat a la Generalitat la cessió, hem pensat en un model de centre cívic com el del Poblenou. Allà hi passen coses meravelloses; a Pineda centre ens falta aquest equipament. La gent entra per la porta tant si té recursos com si no; és un lloc on passen coses i és un model per la cohesió dels veïns, que es poden conèixer entre ells.

Tenim pujades i baixades molt fortes, és cert. Depenent de l’estació, és una diferència de deu punts. Hem arribat al 26%, però és cert que ara estem al 13%. Estic content perquè estem en xifres d’abans del 2007. No tenim competències directes en això, però sobretot el que podem fer des de l’Ajuntament és ajudar en temes de formació. La temporada passada hi havia queixes reiterades del sector per manca de personal. Podem oferir cursos d’allò que faci més falta, com ara d’ajudant de cuiner. Volem casar l’oferta amb la demanda i també desestacionalitzar, és clar. Fem una gran aposta pels esdeveniments fora de temporada, però costa molt perquè estem a prop de Barcelona, que s’emporta els més importants. Amb tot, hem de fer entendre al sector privat les oportunitats que tenim, com ara la gent que aprofita esdeveniments com el Mobile o el gran premi de F-1 per venir als nostres hotels perquè els surt més a compte.

Una de les coses per les quals em torno a presentar és perquè Pineda estarà a punt de fer un salt estratègic cap endavant. Ara aquí venen artistes i músics que abans no venien; estem potenciant l’esport de base i aportant ingredients per atraure inversions i tenir un cert lideratge en el territori. No volem deixar passar cap inversió o esdeveniment. Tinc l’obligació de fer el possible perquè en vinguin més o es quedin els que ja hi són.

És una qüestió que també gira al voltant de l’orgull dels pinedencs de la seva pròpia ciutat, com ha demostrat l’enquesta de la Diputació, que ens col·loca en un nivell molt alt de satisfacció en aquest sentit. Hem de fer entendre a la gent que tot el municipi és com el rebedor de casa seva i això és una feina d’equip. No ho pot fer l’Ajuntament sol. La brigada neteja la ciutat cada dia i ho ha de fer. Les càmeres, és veritat que ens han servit en alguns punts negres d’abocaments de mobles i hem vist una millora. També parlem amb els grans productors de deixalles per explicar-los que no és el mateix deixar una caixa al costat d’un contenidor que plegar-la a dins o participar en el servei de porta a porta o fins i tot que coneguin la possibilitat de portar-ho a la deixalleria i acollir-se als descomptes. Molts desconeixen aquesta possibilitat. La neteja és un treball en equip.

És un dels projectes estratègics que més m’engresquen i il·lusionen. La façana de la via del tren al mar està a punt de acabar-se fins a Calella urbanitzant part del Poblenou, que és el que vam prometre a les eleccions. Tenim el suport del sector privat, ja que s’instal·larà un club de pàdel a la platja i així tancarem la línia de mar. El projecte que inclou el trànsit del vehicle rodat des del tanatori fins al Poblenou s’haurà de fer per fases per l’impacte que tindrà, perquè tindrà tota la llargada del municipi. Volem pacificar el tràfic rodat unint els dos passejos marítims amb un carril bici urbà i amb un gran passeig que es convertirà en el nostre gran parc central. La gent podrà caminar i passar per les tres grans places, la de l’Estació, Sara Llorens i la República. Canviarà la visió que tenim del municipi. Volem fer realitat allò de la Pineda oberta al mar. Serà un gran parc central transversal que anirà del tanatori al Poblenou.

Seria molt més complicat si no hi hagués cap accés, però ja tenim el que va a Girona. En qualsevol cas, vam posar dues condicions al vicepresident Puigneró, que es va comprometre a respectar-les. Ara hi ha un nou conseller però entenc que el govern ho respectarà. Una és tenir cura del patrimoni històric que volem preservar perquè hem adquirit un aqüeducte romà. L’altra és que el ciutadà pugui continuar gaudint de la zona natural amb un passeig de vianants des del centre fins al parc i un carril bici. Volem protegir aquesta zona. Hem de veure com encaixa amb la sortida cap a Barcelona.

Hi confio. L’exposició que vam fer va ser la més visitada del municipi. És una línia de treball que ens interessa, però qualsevol cosa que fem l’hem de fer d’acord amb la fundació dels hereus de la família. No ho podem posar al primer espai que trobem ni tampoc volem mostrar simplement una col·lecció de vestits. Ha d’anar molt més enllà. És una de les condicions que vaig posar. Pensem en l’antiga biblioteca de la Diputació per les possibilitats de fer en aquella zona una autèntica illa cultural, pacificant l’espai de la plaça de les Mèlies i eliminant barreres. No vull un museu del vestit. És un espai que podria remarcar la importància d’aquesta comarca en aquest sector, que mostri el talent del nostre disseny i en què es parli també de formació i innovació.

A ningú li pot sorprendre que tothom pot tenir en qualsevol judici estratègies de defensa diferents, que és el que ha acabat passant. El que va passar aquell dia a l’hotel s’ha de posar en el context de la tensió que hi havia. Els dos regidors van acudir-hi per intentar evitar que l’espai públic s’incendiés. Això va passar el dilluns i el dijous la policia ja va marxar. Els mateixos responsables de l’hotel ja han dit que no hi va haver amenaces als agents. Entenc, amb tot, que en la seva defensa els regidors hagin intentat arribar a l’acord menys dolós.

Només ERC va posar aquesta excusa per no aprovar el pressupost perquè hi havia una petita partida per a aquesta oficina, però això és no voler que hi hagi serveis al municipi. Aquests mateixos que han votat que no hauran d’anar a Mataró a renovar el DNI, que és d’Espanya. En política l’exageració està molt a prop de fer el ridícul. Sempre lluitaré per portar serveis, els que siguin, al nostre municipi. Ho vaig fer amb l’Oficina de Treball i els Serveis Socials de la Generalitat o l’Inem, i ho faré amb la Policía Nacional simplement perquè la gent no hagi d’anar a fora, i si en venen d’altres pobles també poden ajudar l’economia del municipi i els comerços.

La relació és correcta i en moltes coses ens hem posat d’acord i molts punts s’aproven amb més majories que no pas només la nostra. Ara bé, la majoria absoluta en moments d’incertesa, en què la gent vol estabilitat, no nego que és bona. Mira el que ha passat a la Generalitat, en què el govern s’ha quedat amb 33 diputats i ha acabat suplicant que els aprovin un pressupost per evitar que el país es quedi aturat. De vegades ens passa als plens que l’oposició s’enroca i no vol participar en alguns punts que saben que, en qualsevol cas, acabarem aprovant, o presenten mocions sense haver-les negociat abans amb nosaltres i es queixen si no es tiren endavant.

Sempre que em presento és per completar un mandat. Ja fa un temps deien que me n’aniria amb Zapatero a Madrid; després, que ho faria amb Pedro Sánchez, i sempre m’he quedat a Pineda, a diferència d’altres. No només continuo aquí sinó que mantinc la mateixa il·lusió que el primer dia. Soc el candidat del PSC i dels que estimem Pineda; vaig al capdavant d’aquesta proposta perquè crec que hem de fer un salt encara més definitiu cap endavant en els propers quatre anys.