Política

"No veig cap motiu perquè Israel negociï amb Hamàs"

Entrevista exclusiva amb Ehud Olmert, primer ministre d'Israel

El pri­mer minis­tre d'Israel va rebre ahir l'AVUI al seu des­patx, a Jeru­sa­lem, fent un forat en una agenda gai­rebé asfi­xi­ada, un fet que no li fa per­dre el bon humor. Com a rere­fons, un ven­tall de temes a trac­tar tant per­so­nals com de política interna i inter­na­ci­o­nal. Però, per damunt de tot, el recur­rent con­flicte amb els pales­tins, mal­grat la treva amb l'orga­nit­zació isla­mista Hamàs, i la qüestió dels sol­dats isra­e­li­ans segres­tats a la franja de Gaza i al Líban, que no és gens clar si tor­na­ran a casa.

Vostè ha de fer front a molts pro­ble­mes i rep­tes. ¿No es plan­teja quina neces­si­tat en té, de tot això?
Cap dels pri­mers minis­tres que conec –i són uns quants– tenen una vida fàcil. En un país democràtic de l'era moderna, aquest és un càrrec gai­rebé impos­si­ble. S'ha de fer front a veri­ta­bles pro­ble­mes. Se segresta un sol­dat, hi ha una família que té un fill en perill, hi ha el ter­ro­risme, nego­ci­a­ci­ons de pau, par­tits amb dife­rents interes­sos. I enmig de tot, una per­sona, el pri­mer minis­tre, que sem­pre està sola.

Par­lant dels seus pro­ble­mes, a vostè, la justícia l'està inves­ti­gant per acu­sa­ci­ons de cor­rupció.
No és dife­rent de situ­a­ci­ons vis­cu­des amb altres governs. Recordi què va pas­sar durant tot el govern d'Ariel Sha­ron. ¿No el van inves­ti­gar a ell i als seus fills per supo­sat sub­orn? I [l'expri­mer minis­tre i ara minis­tre de Defensa Ehud] Barak? També [l'expre­mier i líder del Likud Ben­ja­min] Neta­nyahu.

Els crítics de Sha­ron van dir que, com que la justícia l'estava inves­ti­gant, va tirar enda­vant el pla de des­con­nexió de Gaza. ¿Ara diran que, també a causa de la inves­ti­gació judi­cial, vostè tira enda­vant un procés de nego­ci­ació amb Síria que con­duirà a una reti­rada del Golan?
El 2003 deia el mateix que dic des que vaig ser esco­llit pri­mer minis­tre. És veri­tat que abans pen­sava dife­rent. Temps enrere, a Israel, se m'iden­ti­fi­cava amb la con­cepció del món de la dreta tra­di­ci­o­nal, però vaig arri­bar a la con­clusió que aquest enfo­ca­ment és ina­pli­ca­ble, impos­si­ble, i que hi havia d'haver un altre camí, un terme mitjà. I ho he dit, però no en els últims temps supo­sa­da­ment per defen­sar-me de les inves­ti­ga­ci­ons, sinó que fa molt de temps que ho afirmo.

¿No tem que els temes que intenta pro­moure, les dife­rents nego­ci­a­ci­ons, es poden veure per­ju­di­ca­des si arran de la situ­ació política deri­vada de les inves­ti­ga­ci­ons que l'afec­ten es deci­deix a avançar les elec­ci­ons?
No estic a favor d'avançar les elec­ci­ons, però si la majo­ria de la Knes­set (Par­la­ment) deci­deix avançar-les, es farà.

¿I no li fa por això? ¿No serà la fi de la seva car­rera política?
No ho sé. La meva car­rera no és el més impor­tant. El més impor­tant és què és bo per a Israel, no per a la meva car­rera. Pot­ser per a mi la meva car­rera és impor­tant, però això no és el que ha d'impor­tar real­ment a l'Estat d'Israel.

Però si es deci­deix a avançar les elec­ci­ons naci­o­nals i després de les inter­nes al seu par­tit, Kadima, vostè ja no encapçala la for­mació, ¿serà la fi de la seva car­rera?
Si no par­ti­cipo en les inter­nes del Kadima, la meva car­rera com a pri­mer minis­tre no con­ti­nuarà. Si això sig­ni­fica la fi de la meva car­rera política o si no tor­naré a ocu­par aquest o un altre càrrec, és pre­ma­tur ava­luar-ho. El que es dis­cu­teix ara és si la Knes­set deci­deix o no avançar les elec­ci­ons.

Enmig de tot això ha d'afron­tar pro­ble­mes seri­o­sos com l'amenaça de l'Iran. Fa pocs dies la força aèria isra­e­li­ana va fer unes mani­o­bres que a l'exte­rior es van inter­pre­tar com un mis­satge a l'Iran...
Tot­hom que ho va veure va enten­dre que era un entre­na­ment. No es va voler con­fon­dre ningú.

Per què van volar 1.500 quilòmetres?
No em vaig fixar a quina distància van anar...

Quin era el mis­satge?
Era part d'un entre­na­ment ruti­nari en el marc dels pre­pa­ra­tius regu­lars per estar a punt davant de qual­se­vol esce­nari pos­si­ble.

¿Exis­teix l'opció mili­tar con­tra l'Iran?
Crec que el més impor­tant és que s'enten­gui que Israel no pot de cap de les mane­res accep­tar que un país que crida rei­te­ra­da­ment a la seva des­trucció tin­gui arma­ment nuclear. S'ha de fer tot el pos­si­ble per impe­dir que l'Iran tin­gui armes nucle­ars. Crec que Israel pot ser un ele­ment que par­ti­cipi en els esforços per impe­dir que el país persa acce­deixi a la tec­no­lo­gia atòmica.

El pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, de visita ofi­cial a Israel aquesta set­mana, sem­bla voler que vostè es trobi amb el pre­si­dent de Síria a París, en la Con­ferència de Països de la Medi­terrània del 13 de juliol. ¿Pot avançar com estan les rela­ci­ons?
Estem molt con­tents de nego­ciar amb Síria. Res­pecte a la seva pre­gunta, és veri­tat que el pre­si­dent Sarkozy va con­vo­car una con­ferència de la Unió de Països de la Medi­terrània. També hi serà [el pre­si­dent de Síria, Bai­xar] al-Assad. Pot­ser hi haurà una tro­bada o pot­ser no. Aquest no és l'objec­tiu pel qual hi aniré. El més impor­tant és nego­ciar la pau. Si Al-Assad vol tro­bar-me, ho podem tenir en compte, però no és la raó per la qual faré el viatge.

¿Es reu­nirà amb Al-Assad com a pri­mer minis­tre d'Israel?
Espero que, si nego­ciem i acon­se­guim un acord de pau, també hi hagi tro­ba­des per­so­nals. No es pot fer la pau sense tro­bar-se per­so­nal­ment.

¿Israel està dis­po­sat, per exem­ple, a cedir en el tema de les rela­ci­ons entre Síria i l'Iran?
Síria no pot viure en pau amb Israel i alhora recol­zar atemp­tats ter­ro­ris­tes a Israel. L'Iran fa ter­ro­risme a Israel. Si Síria dóna el seu suport a l'Iran, pos­si­bi­lita el ter­ro­risme con­tra Israel.

¿Creu que si Israel nego­cia amb Hamàs pot aju­dar a pro­moure la nor­ma­lit­zació de les rela­ci­ons entre Israel i els pales­tins?
No. Qual­se­vol intent de pro­moure el con­tacte entre Israel i Hamàs durà a la fi del [pre­si­dent palestí, Mah­mud Abbas] Abu Mazen. Qui menys interès té en aquest con­tacte són pre­ci­sa­ment els pales­tins amb els quals nego­ciem la pau seri­o­sa­ment. No hi ha cap motiu que ho jus­ti­fi­qui, no hi ha cap jus­ti­fi­cació i no veig el pro­fit que podria supo­sar.

Però de tota manera, tot i que vostè i el pre­si­dent Abbas trans­me­ten una química espe­cial i que vostè ha dit repe­ti­da­ment que van esta­blir una bona relació, sobre el ter­reny l'Auto­ri­tat Naci­o­nal Pales­tina té la sen­sació que Israel no actua de manera que Abu Mazen en pugui sor­tir real­ment enfor­tit. Les nego­ci­a­ci­ons, diuen, no avan­cen gaire...
Hi ha nego­ci­a­ci­ons seri­o­ses. Dir que ja hem arri­bat a acords i ente­ni­ments en tots els punts seria fals. Des de fa 80 anys que hi llui­tem. ¿Es pen­sava, pot­ser, que en mig any es resol­drien tots els pro­ble­mes? S'ha avançat en el tema ter­ri­to­rial, en el debat dels refu­gi­ats, dels rea­jus­ta­ments en tema de segu­re­tat. Vam acor­dar d'entrada que el tema de Jeru­sa­lem es dei­xa­ria per al final i no serà trac­tat ara. Ja els ho vaig dir: "¿Voleu començar amb una explosió? Si comen­cem trac­tant el tema de Jeru­sa­lem, escla­tarà tot".

¿Encara creu que d'aquí a finals d'any –tal com es va plan­te­jar en la con­ferència d'Anna­po­lis, el novem­bre del 2007– exis­teix la pos­si­bi­li­tat d'arri­bar a un acord?
Crec que sí. Espero que sigui així.

Què és exac­ta­ment el que pensa acon­se­guir? ¿Un comu­ni­cat, una decla­ració de prin­ci­pis gene­ral?
Espero que hi hagi un acord deta­llat sobre el caràcter i les fron­te­res de l'Estat palestí veí del d'Israel. Espero que sigui alguna cosa més que prin­ci­pis gene­rals.

¿Creu que Abu Mazen és la per­sona ade­quada amb la qual es podrà arri­bar a un acord?
No conec ningú més adi­ent que ell.

I si hi ha elec­ci­ons a Israel al setem­bre o l'octu­bre d'aquest any, ¿inter­fe­ri­ran en les nego­ci­a­ci­ons?
No aju­darà, però si hi ha una decisió democràtica del sis­tema polític isra­elià, això és el que suc­ceirà.

Un dia després que vostè deixés clar que l'alto el foc amb Hamàs –cone­gut com a tah­dia o calma– era fràgil i que pot­ser també breu, el cap de Hamàs a la franja de Gaza, Ismail Haniyeh, va asse­nya­lar que Hamàs no pot ni pensa atu­rar el con­tra­ban d'armes entre Gaza i Egipte. Què pot pas­sar ales­ho­res amb la tah­dia?
En els acords als quals vam arri­bar amb Egipte –pun­tu­a­litzo que ni nego­ciem ni tenim con­tacte directe amb Hamàs– res­pecte a les con­di­ci­ons que s'han de donar sobre el ter­reny perquè no actuem mili­tar­ment hi ha impe­dir el con­tra­ban d'armes com a ele­ment cen­tral. Si queda clar que se segueix amb el con­tra­ban, es viola l'acord i som lliu­res d'actuar.

No hi ha gaire espe­rança que això sigui real­ment la fi de la violència, no?
D'espe­ran­ces n'hi ha. Però d'aquí que es con­creti... no ho sé, hau­rem d'espe­rar.

¿Creu que Egipte té capa­ci­tat per atu­rar el con­tra­ban d'armes?
Crec que sí.

Té la volun­tat de fer-ho?
Crec que no en té prou. En té, però en neces­sita més.

Anirà a Egipte i, segons va dir, plan­te­jarà també allà el tema de Gilad Sha­lit, el sol­dat isra­elià segres­tat des de fa gai­rebé dos anys. Per què no va incloure el seu alli­be­ra­ment en aquest acord de la tah­dia amb Hamàs?
Sí que s'hi va incloure, però la seva imple­men­tació no és simultània amb l'inici de l'acti­vi­tat en tot el que fa a la calma sobre el ter­reny.

¿No creu que hi ha el risc que el tema de les nego­ci­a­ci­ons per l'alli­be­ra­ment de Gilad Sha­lit s'allar­gui massa i final­ment no arribi a Israel amb vida?
Evi­dent­ment hi ha aquest risc, però espero que no passi. Farem tot el pos­si­ble perquè això no passi.

Com estan les nego­ci­a­ci­ons amb el movi­ment libanès proi­ranià Hez­bol·lah per recu­pe­rar els sol­dats isra­e­li­ans Ehud Goldwas­ser i Eldad Regev, als quals rete­nen des de fa dos anys?
Les nego­ci­a­ci­ons no s'han atu­rat ni aca­bat. No són direc­ta­ment amb Hez­bol·lah, sinó amb un enviat espe­cial nome­nat pel secre­tari gene­ral de les Naci­ons Uni­des.

¿Creu que els sol­dats que estan en mans de Hez­bol·lah encara són vius?
No l'hi podria dir. No ho sé. Només sé que desitjo amb tot el meu cor que Udi, Eldad i Gilad tor­nin a casa sans i estal­vis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.