"No veig cap motiu perquè Israel negociï amb Hamàs"
Entrevista exclusiva amb Ehud Olmert, primer ministre d'Israel
Vostè ha de fer front a molts problemes i reptes. ¿No es planteja quina necessitat en té, de tot això?
Cap dels primers ministres que conec –i són uns quants– tenen una vida fàcil. En un país democràtic de l'era moderna, aquest és un càrrec gairebé impossible. S'ha de fer front a veritables problemes. Se segresta un soldat, hi ha una família que té un fill en perill, hi ha el terrorisme, negociacions de pau, partits amb diferents interessos. I enmig de tot, una persona, el primer ministre, que sempre està sola.
Parlant dels seus problemes, a vostè, la justícia l'està investigant per acusacions de corrupció.
No és diferent de situacions viscudes amb altres governs. Recordi què va passar durant tot el govern d'Ariel Sharon. ¿No el van investigar a ell i als seus fills per suposat suborn? I [l'exprimer ministre i ara ministre de Defensa Ehud] Barak? També [l'expremier i líder del Likud Benjamin] Netanyahu.
Els crítics de Sharon van dir que, com que la justícia l'estava investigant, va tirar endavant el pla de desconnexió de Gaza. ¿Ara diran que, també a causa de la investigació judicial, vostè tira endavant un procés de negociació amb Síria que conduirà a una retirada del Golan?
El 2003 deia el mateix que dic des que vaig ser escollit primer ministre. És veritat que abans pensava diferent. Temps enrere, a Israel, se m'identificava amb la concepció del món de la dreta tradicional, però vaig arribar a la conclusió que aquest enfocament és inaplicable, impossible, i que hi havia d'haver un altre camí, un terme mitjà. I ho he dit, però no en els últims temps suposadament per defensar-me de les investigacions, sinó que fa molt de temps que ho afirmo.
¿No tem que els temes que intenta promoure, les diferents negociacions, es poden veure perjudicades si arran de la situació política derivada de les investigacions que l'afecten es decideix a avançar les eleccions?
No estic a favor d'avançar les eleccions, però si la majoria de la Knesset (Parlament) decideix avançar-les, es farà.
¿I no li fa por això? ¿No serà la fi de la seva carrera política?
No ho sé. La meva carrera no és el més important. El més important és què és bo per a Israel, no per a la meva carrera. Potser per a mi la meva carrera és important, però això no és el que ha d'importar realment a l'Estat d'Israel.
Però si es decideix a avançar les eleccions nacionals i després de les internes al seu partit, Kadima, vostè ja no encapçala la formació, ¿serà la fi de la seva carrera?
Si no participo en les internes del Kadima, la meva carrera com a primer ministre no continuarà. Si això significa la fi de la meva carrera política o si no tornaré a ocupar aquest o un altre càrrec, és prematur avaluar-ho. El que es discuteix ara és si la Knesset decideix o no avançar les eleccions.
Enmig de tot això ha d'afrontar problemes seriosos com l'amenaça de l'Iran. Fa pocs dies la força aèria israeliana va fer unes maniobres que a l'exterior es van interpretar com un missatge a l'Iran...
Tothom que ho va veure va entendre que era un entrenament. No es va voler confondre ningú.
Per què van volar 1.500 quilòmetres?
No em vaig fixar a quina distància van anar...
Quin era el missatge?
Era part d'un entrenament rutinari en el marc dels preparatius regulars per estar a punt davant de qualsevol escenari possible.
¿Existeix l'opció militar contra l'Iran?
Crec que el més important és que s'entengui que Israel no pot de cap de les maneres acceptar que un país que crida reiteradament a la seva destrucció tingui armament nuclear. S'ha de fer tot el possible per impedir que l'Iran tingui armes nuclears. Crec que Israel pot ser un element que participi en els esforços per impedir que el país persa accedeixi a la tecnologia atòmica.
El president francès, Nicolas Sarkozy, de visita oficial a Israel aquesta setmana, sembla voler que vostè es trobi amb el president de Síria a París, en la Conferència de Països de la Mediterrània del 13 de juliol. ¿Pot avançar com estan les relacions?
Estem molt contents de negociar amb Síria. Respecte a la seva pregunta, és veritat que el president Sarkozy va convocar una conferència de la Unió de Països de la Mediterrània. També hi serà [el president de Síria, Baixar] al-Assad. Potser hi haurà una trobada o potser no. Aquest no és l'objectiu pel qual hi aniré. El més important és negociar la pau. Si Al-Assad vol trobar-me, ho podem tenir en compte, però no és la raó per la qual faré el viatge.
¿Es reunirà amb Al-Assad com a primer ministre d'Israel?
Espero que, si negociem i aconseguim un acord de pau, també hi hagi trobades personals. No es pot fer la pau sense trobar-se personalment.
¿Israel està disposat, per exemple, a cedir en el tema de les relacions entre Síria i l'Iran?
Síria no pot viure en pau amb Israel i alhora recolzar atemptats terroristes a Israel. L'Iran fa terrorisme a Israel. Si Síria dóna el seu suport a l'Iran, possibilita el terrorisme contra Israel.
¿Creu que si Israel negocia amb Hamàs pot ajudar a promoure la normalització de les relacions entre Israel i els palestins?
No. Qualsevol intent de promoure el contacte entre Israel i Hamàs durà a la fi del [president palestí, Mahmud Abbas] Abu Mazen. Qui menys interès té en aquest contacte són precisament els palestins amb els quals negociem la pau seriosament. No hi ha cap motiu que ho justifiqui, no hi ha cap justificació i no veig el profit que podria suposar.
Però de tota manera, tot i que vostè i el president Abbas transmeten una química especial i que vostè ha dit repetidament que van establir una bona relació, sobre el terreny l'Autoritat Nacional Palestina té la sensació que Israel no actua de manera que Abu Mazen en pugui sortir realment enfortit. Les negociacions, diuen, no avancen gaire...
Hi ha negociacions serioses. Dir que ja hem arribat a acords i enteniments en tots els punts seria fals. Des de fa 80 anys que hi lluitem. ¿Es pensava, potser, que en mig any es resoldrien tots els problemes? S'ha avançat en el tema territorial, en el debat dels refugiats, dels reajustaments en tema de seguretat. Vam acordar d'entrada que el tema de Jerusalem es deixaria per al final i no serà tractat ara. Ja els ho vaig dir: "¿Voleu començar amb una explosió? Si comencem tractant el tema de Jerusalem, esclatarà tot".
¿Encara creu que d'aquí a finals d'any –tal com es va plantejar en la conferència d'Annapolis, el novembre del 2007– existeix la possibilitat d'arribar a un acord?
Crec que sí. Espero que sigui així.
Què és exactament el que pensa aconseguir? ¿Un comunicat, una declaració de principis general?
Espero que hi hagi un acord detallat sobre el caràcter i les fronteres de l'Estat palestí veí del d'Israel. Espero que sigui alguna cosa més que principis generals.
¿Creu que Abu Mazen és la persona adequada amb la qual es podrà arribar a un acord?
No conec ningú més adient que ell.
I si hi ha eleccions a Israel al setembre o l'octubre d'aquest any, ¿interferiran en les negociacions?
No ajudarà, però si hi ha una decisió democràtica del sistema polític israelià, això és el que succeirà.
Un dia després que vostè deixés clar que l'alto el foc amb Hamàs –conegut com a tahdia o calma– era fràgil i que potser també breu, el cap de Hamàs a la franja de Gaza, Ismail Haniyeh, va assenyalar que Hamàs no pot ni pensa aturar el contraban d'armes entre Gaza i Egipte. Què pot passar aleshores amb la tahdia?
En els acords als quals vam arribar amb Egipte –puntualitzo que ni negociem ni tenim contacte directe amb Hamàs– respecte a les condicions que s'han de donar sobre el terreny perquè no actuem militarment hi ha impedir el contraban d'armes com a element central. Si queda clar que se segueix amb el contraban, es viola l'acord i som lliures d'actuar.
No hi ha gaire esperança que això sigui realment la fi de la violència, no?
D'esperances n'hi ha. Però d'aquí que es concreti... no ho sé, haurem d'esperar.
¿Creu que Egipte té capacitat per aturar el contraban d'armes?
Crec que sí.
Té la voluntat de fer-ho?
Crec que no en té prou. En té, però en necessita més.
Anirà a Egipte i, segons va dir, plantejarà també allà el tema de Gilad Shalit, el soldat israelià segrestat des de fa gairebé dos anys. Per què no va incloure el seu alliberament en aquest acord de la tahdia amb Hamàs?
Sí que s'hi va incloure, però la seva implementació no és simultània amb l'inici de l'activitat en tot el que fa a la calma sobre el terreny.
¿No creu que hi ha el risc que el tema de les negociacions per l'alliberament de Gilad Shalit s'allargui massa i finalment no arribi a Israel amb vida?
Evidentment hi ha aquest risc, però espero que no passi. Farem tot el possible perquè això no passi.
Com estan les negociacions amb el moviment libanès proiranià Hezbol·lah per recuperar els soldats israelians Ehud Goldwasser i Eldad Regev, als quals retenen des de fa dos anys?
Les negociacions no s'han aturat ni acabat. No són directament amb Hezbol·lah, sinó amb un enviat especial nomenat pel secretari general de les Nacions Unides.
¿Creu que els soldats que estan en mans de Hezbol·lah encara són vius?
No l'hi podria dir. No ho sé. Només sé que desitjo amb tot el meu cor que Udi, Eldad i Gilad tornin a casa sans i estalvis.
