JOSEP BOFILL TESTART
ALCALDE DE L’ESCALA (CANDIDATURA DE PROGRÉS)
“Em fa mal dir-ho, però no hi ha marxa enrere amb el projecte del parc eòlic”
“Al nucli antic, hi ha carrers i serveis que han quedat desfasats i que s’han d’anar renovant cada cert temps”
“L’Escala té un terme municipal petit, però amb molts valors arquitectònics, arqueològics, culturals i naturals que s’han de protegir”
Tenim una relació directa amb els serveis; més del 85% de la gent depenem del turisme
L’Escala manté la identitat de poble gràcies a tipologies de festes com ara la de la sal o la de l’anxova
L’impacte visual del parc eòlic és molt gran i ens preocupa. Cal buscar la mínima afectació possible
L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, que ocupa el càrrec des del maig del 2022 (en substitució de Víctor Puga, que va plegar per motius professionals), explica que es presentarà a la reelecció amb una llista de Candidatura de Progrés que serà continuista, però amb idees noves.
Quin balanç fa del mandat 2019-2023?
Ha estat una legislatura complicada. La pandèmia ha trastocat els plans. Teníem un programa molt definit, amb projectes impactants per a l’Escala, que es van veure alterats. La pandèmia va fer que els pressupostos s’encaressin, sobretot el 2020, a un pla de xoc per intentar minimitzar-ne els efectes i ajudar empreses i famílies, i es van deixar de banda projectes importants, com ara la remodelació de la biblioteca, tot i que no hi renunciem.
El turisme condiciona l’accés a l’habitatge i els serveis del poble, sobretot al nucli antic.
És una relació directa la que l’Escala té amb els serveis; més del 85 per cent de la gent depenem directament o indirecta del turisme. Els últims anys, hem passat del mes i mig o dos mesos molt intensos a l’estiu, que continuen sent-hi, a tenir la desestacionalització que busquen tots els municipis costaners. Ho hem aconseguit força mitjançant les prop de mil activitats que fem durant tot l’any. Això ajuda que, en aquest canvi brusc entre l’estiu i l’hivern, el funcionament de tot plegat no es vegi tan afectat. Sí que és veritat que en temes d’habitatge, sobretot, hi ha certes complicacions, especialment en els preus, que no són accessibles, però es treballa en diverses àrees per millorar aquesta tendència, tot i que és complicat, perquè el mercat és totalment lliure. L’Escala és una població de contrastos, perquè passem de 10.500 habitants a l’hivern a més de 40.000 a l’estiu, amb puntes de 70.000. En el dimensionament dels serveis és on hi ha més problemes i on s’han de posar els sentits. Hi ha les zones eminentment turístiques, com poden ser Sant Martí d’Empúries, Riells i Montgó, en què la temporada sí que és molt concreta, però també hi ha el nucli antic, que els últims anys ha fet un canvi. Hi ha moltes botigues obertes tot l’any i petits hotels que han ajudat a atraure turisme fora de temporada, sobretot en caps de setmana.
Com altres municipis, l’Escala té problemes per atendre les urbanitzacions dels anys seixanta i setanta, la majoria amb pocs o cap servei. Què hi fa l’Ajuntament?
És cert que als anys seixanta i setanta, no dic que es fessin malament les coses, però no es feien en el sentit correcte. Abans de fer els carrers, es feien les cases, i ara ens trobem amb el problema que molts d’aquests sectors no tenen clavegueram, ni enllumenat públic, ni altres serveis. Es va fer un pla director, ara fa uns anys, i hem dut a terme algunes obres importants en matèria de carrers, enllumenat i clavegueram, però queden dos o tres barris totalment per urbanitzar. Per a un, el dels Emperadors, ja tenim un projecte, tot i que és un barri molt gran amb uns costos molt importants. Hi ha també el sector del Riuet, que no està gens urbanitzat i no té cap tipus de servei, on també tenim la intenció de treballar. El pla director no té calendari, però tenim en cartera dos o tres projectes que crec que es duran a terme els pròxims anys. És cert que hi ha veïns a qui els costarà afrontar les quotes d’urbanització, però n’hi ha molts que insisteixen que s’arreglin els carrers, perquè gairebé no s’hi pot transitar.
Hi ha algun projecte previst per al nucli antic?
Està cent per cent urbanitzat, però sí que és veritat que hi ha carrers que han quedat desfasats pel que fa a accessibilitat o dimensió dels serveis. S’han d’anar renovant cada cert temps, en actuacions més concretes de tipologia de serveis.
Com pot ajudar l’Ajuntament el sector pesquer?
A l’Escala, partim de una tradició de pesca del peix blau molt important. Hi havia hagut fins a setanta grans embarcacions del sector. A hores d’ara, només en són quatre, però donen lloc de treballa a més de quaranta treballadors, i hi ha una desena de barques d’arts menors, com ara el palangre, de pesca més tradicional. Ja fa uns quants anys que el producte no es ven a l’Escala, sinó que s’ha d’anar a Palamós, per tema de preus, de compradors i de demanda. Des de l’Ajuntament es pot ajudar a divulgar la importància de la pesca en un poble amb tradició marinera, mitjançant projectes com ara el Viu en Blau i jornades gastronòmiques, per potenciar i ensenyar a la gent que, del mar, també se n’ha de tenir cura de l’aspecte social i del treball que ha donat feina a generacions al poble.
La Festa de la Sal va camí de ser patrimoni cultural immaterial de la Unesco.
La Generalitat ha fet un informe favorable a aquesta petició i ara sí que ha saltat al Ministeri, que és qui ha de fer la proposta definitiva a la Unesco. La Festa de la Sal representa la salaó i totes les feines dedicades a la mar, com ara les de les drassanes, els anxovers i la pesca. És molt important saber d’on venim. L’Escala manté la identitat de poble gràcies a aquesta tipologia de festes. Sabent d’on venim, també podem marcar més unes línies concretes amb vista al futur.
Quina finalitat té el nou pla director patrimonial i cultural?
L’Escala és un dels pobles de Catalunya que, tot i ser un terme municipal petit, té molts valors patrimonials, des de Sant Martí d’Empúries a Vilanera i altres zones, a més de tot l’entorn natural, que també considerem patrimoni. Ja fa temps que el POUM incorpora la redacció d’un pla especial de protecció del patrimoni i, ara fa dos anys i mig, vam engegar el projecte, que no tan sols inclou components arquitectònics, sinó que també n’agafa d’arqueològics i de mediambientals. Però la incidència més gran és la protecció del patrimoni que tenim, sobretot al nucli antic, on s’han d’intentar protegir cases i elements tradicionals. Amb les promocions dels anys setanta i vuitanta, molt d’aquest patrimoni va desaparèixer. El pla especial és per intentar mantenir i protegir aquests valors que ens defineixen com a poble.
Què es fa per potenciar els valors arqueològics?
La idea és crear un itinerari entre diferents valors patrimonials arqueològics. És clar que el pol d’atracció més important és el jaciment d’Empúries, però no és l’únic que tenim. Hi ha l’entorn de Santa Margarida, on s’ha descobert que hi pot haver la seu episcopal del comtat d’Empúries; hi ha la necròpoli de Vilanera, on cada any l’Ajuntament inverteix en excavacions arqueològiques, i aquesta zona també té el valor de situar-se entre dos parcs naturals, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i el dels Aiguamolls de l’Empordà. El pla especial de protecció del patrimoni incorporarà tots aquests elements i els valors paisatgístics a l’entorn del municipi.
Parlant de paisatge, la visió des del front de mar pot quedar molt afectada pel parc eòlic que projecta el govern de l’Estat. Quina opinió en té vostè?
La paraula és preocupació, més que estar-hi a favor o en contra, o sentir les opinions dels experts que et diuen que no hi ha alternativa i la dels altres que aconsellen no fer-lo perquè hi haurà un impacte molt gran en el medi ambient. És un projecte que ens sobrepassa. Com a tècnic que soc, entenc la necessitat, però té una envergadura molt gran i hem mostrat la nostra preocupació tant en la visita de la ministra [Isabel Rodríguez] com també a la consellera Teresa Jordà. Crec que de la reunió amb la consellera vam treure com a positiu que els diferents municipis afectats vam consensuar un mateix discurs, de preocupació i de demanar el màxim d’informació possible, per poder-ho explicar a la gent. Sempre he dit que si aquest parc, en lloc de ser a 11 quilòmetres de la costa i tenir molins de 300 metres, que es veuran, el tinguéssim més lluny i amb molins més petits, en parlaríem la meitat. Sí que és veritat que s’ha de buscar un lloc amb les mínimes afectacions mediambientals, però aquí l’impacte visual és molt gran i ens preocupa si tindrà afectació en els àmbits social, turístic i de la pesca, que es bàsicament del que ens nodrim.
S’ha parlat en algun moment de projectar el parc més lluny de la costa?
No. La informació que tenim és que s’ha aprovat un pla director d’usos marítims, amb una taca d’uns 250 quilòmetres quadrats, que no hi ha cap procés engegat de comercialitzadores i no hi ha res en concret, però que sí que és possible d’encabir-hi el parc. La Generalitat aposta per fer una plataforma d’assaig, una mena d’endoll gegant al mig del mar, amb una línia d’evacuació de l’energia i unes proves pilot, cap a l’any 2026, i amb vista al 2030, un cop analitzats els impactes, ja hi podria haver el primer parc comercial. Em fa mal dir-ho, però sembla que no hi ha alternativa, que no hi haurà marxa enrere. En tot cas, l’important és demanar el màxim d’informació, poder incidir en algunes de les clàusules de les licitacions i que l’afectació sigui la mínima possible.
Els municipis afectats han demanat algun tipus de compensació?
Això es va posar sobre la taula des del primer moment. Si hi ha d’haver un impacte directe en l’aspecte social i econòmic, d’una manera o una altra, ens hauríem de veure beneficiats en compensacions. No sé amb quina fórmula; s’escapa de l’àmbit municipal.
En el tema de transport públic i accessos, hi ha bones connexions?
Patim una mica. Tenim dues vies principals d’accés per carretera, però la connexió amb ciutats com ara Figueres i Girona és complicada. L’estació més propera de trens és a Camallera i no hi ha una freqüència que permeti a la gent tenir bons horaris per anar a treballar. I pel que fa als autobusos, s’ha fet alguna demanda a les companyies per incrementar horaris, però no ho han fet.
Com hauria de ser l’Escala del futur?
Estem enmig d’un projecte en aquest sentit, de definir el futur de l’Escala. I és que estem renovant el POUM, una eina que, tot i que la gent pot pensar que és només un document tècnic, dibuixa com ha de ser el poble d’aquí a uns anys. La trama urbana està molt definida; no tenim possibilitats de creixement en extensió, i el que s’ha de fer és redefinir usos i espais dintre d’aquesta trama. Aposto per crear grans àrees d’esponjament, de zones d’ombres i de descans, i intentar mantenir els espais lliures tan naturalitzats com sigui possible. Hi ha un projecte molt important, que és el de l’estany de Poma, a Riells, una de les propostes del nostre programa, però que crec que serà un projecte de municipi, no de partit. Transformarà la zona de Riells, on es crearan unes sinergies que portaran a una estabilització de la gent que viu a l’entorn i noves activitats econòmiques. Tindrem un altre nucli important fora del nucli antic. Ens hem de centrar a reordenar els espais ja definits, amb consciència mediambiental.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.