“Durant el mandat, hem tingut la sensació que saltàvem d’una cosa a l’altra”

Ha estat un mandat a batzegades perquè el partit guanyador, el PSC, va començar a governar en minoria i, just abans de la pandèmia, el que havia quedat en segon lloc, Junts, s’hi va unir i van fer un govern de majoria. Això ja és un canvi de prisma perquè el que imaginàvem que seria un mandat de negociació constant va canviar. Hi ha hagut poc joc a l’hora de decidir determinades actuacions perquè han vingut decidides per part de l’equip de govern. Llavors va venir la pandèmia, i això va fer –i s’entén– que allò previst per l’equip de govern en el programa s’hagués de canviar. El que ens sembla és que arran de la covid s’han justificat coses que no s’han fet. El retorn a la normalitat ha estat una mica lent i coses que són de manteniment, com ara l’asfaltatge de carrers, s’han fet ara a última hora quan tothom interpreta que és perquè tenim les eleccions aquí mateix. També hi ha hagut mesures, com ara l’asfaltatge dels carrers, fetes a partir de pressupostos participatius quan aquests haurien d’haver estat per tirar endavant propostes enginyoses de les entitats, de les associacions de veïns... Només se’ns ha vingut a buscar en determinats aspectes, sobretot amb molta visió de futur, com ara amb la residència d’avis, o per consensuar usos futurs de la parcel·la de la Gravera. Per altra banda, hi ha hagut una intenció i una preocupació molt evident per la rehabilitació d’uns edificis determinats, com ara el Palau de Requesens, el Molí o les últimes obres de la plaça de l’1 d’Octubre i la que ara començarà del Pont de la Cadena. En el cas del Palau de Requesens, el que hem qüestionat és que s’està tirant endavant la rehabilitació sense un projecte clar, llevat de la part del museu del Renaixement. Hi ha tota una planta que no acabem de veure clar l’ús que tindrà.

El que ens ha preocupat sempre del Palau de Requesens és el que ve després, el manteniment. És innegable que han arribat uns diners del Ministeri de Cultura i dels fons europeus, però, per fer-hi unes obres tan importants com les que venen en cessió, s’ha de fer una adequació de l’espai; unes mesures que no són barates i que han d’anar acompanyades d’una entrada de diners, que és el que no acabem de veure que estigui planificat. També ens preocupa què més hi fem, a part d’exposar en una sala un museu. Està molt bé haver aconseguit tots aquests recursos per poder tirar endavant la rehabilitació, però després es necessitaran diners per poder-lo mantenir. S’han fet uns càlculs per a la gestió, però realment estan fets a la baixa i amb uns ingressos bastant optimistes.

El projecte que s’està tirant endavant conté dues places: una, la de l’1 d’Octubre, molt més al centre de la vila, i l’altra, que és al parc Pont de la Cadena, al barri del Canal. En cap moment ens hem mostrat contraris a la rehabilitació, el que hem dit és que tota la inversió, no només de diners, sinó també de moviment de terres, que suposa la construcció de dues places sense tenir en compte les necessitats de la població, ens sembla que és perdre oportunitats. Tenim un problema obvi d’aparcament a Molins de Rei. No es tracta que hàgim de fomentar el cotxe, el que estem dient és que hi ha barris de la vila en què és molt fàcil que la gent s’hagi de desplaçar amb vehicle i que Molins també s’ha caracteritzat per ser un pol d’atracció des del punt de vista de comerç. La proposta d’aprofitar el subsol d’una plaça o de l’altra per fer-hi aquests aparcaments ens semblava que, si més no, s’havia d’estudiar.

Depèn. Nosaltres hem intentat fer una oposició constructiva. Hem plantejat propostes en aspectes que crèiem que l’equip de govern no tenia en compte. A finals del 2019 vam entrar una moció per promoure mesures en contra de l’assetjament sexual infantil. Fa un parell de mesos, en el ple es va aprovar un pla contra l’assetjament sexual infantil que, d’alguna manera, ha vingut com a conseqüència d’aquella moció. Una altra cosa que s’ha fet és que el cementiri ha incorporat un espai on les famílies que han tingut la pèrdua d’un fill en el moment de la gestació o poc després puguin tenir també el seu punt de recolliment. Vàrem fer una moció per intentar que en tot el cablejat aquest que mal decora el municipi hi poguéssim començar a fer alguna cosa. Va costar un ple, però en el següent finalment aquesta moció també es va aprovar, però, en aquest cas, no s’ha fet res. Era obligació nostra incorporar aquestes oportunitats per millorar encara que sigui des de l’oposició. No podem dir que ens hagin bloquejat, però també som conscients que les propostes que fèiem afavorien a tothom, inclòs el mateix equip de govern, i no hauria tingut gaire sentit que no s’haguessin acceptat.

El que vàrem demanar amb molt de temps és que es revisés el tema del plec de clàusules que es redactava perquè una empresa accepti un servei com és el de recollida d’escombraries. Ja hi va haver problemes amb aquesta empresa a mitjan mandat, se’ls va obrir un expedient, i també problemes amb alguns camions..., i, malgrat això, i malgrat que nosaltres –i la resta de l’oposició també– demanàvem que no ens esperéssim que el contracte caduqués, va anar passant el temps, a l’estiu s’acabava i es va haver de renovar fins a final d’any de pressa i corrents. I aquesta és una característica del mandat; la sensació que hem tingut és que anàvem una mica saltant d’una cosa a l’altra, que s’anaven prenent decisions segons l’ocasió que sorgia o perquè interessava en aquell moment. I això crea desconcert per poder-ne fer un seguiment.

La nostra proposta és que s’estudiï tot allò que puguem tenir a la mà perquè tothom pugui tenir habitatge. No podem només pensar en la construcció perquè el sòl per construir s’està acabant a Molins de Rei i a tot arreu. Sabem que hi ha pisos i cases buides, incentivem que es pugui establir un contracte d’algun tipus amb els propietaris perquè tothom en pugui treure una rendibilitat. Potser es pot arribar a un acord, els anomenats contractes de masoveria, en què a canvi que tu rehabilitis i tinguis casa meva en condicions, jo puc abaratir-te, per exemple, el lloguer. L’altra opció és buscar si l’Ajuntament pot adquirir determinats immobles i convertir-los en habitatge social. També hi ha la possibilitat de les cooperatives. No és fàcil, evidentment, però el que nosaltres creiem és que no hem de partir de l’objectiu de l’especulació i del negoci, sinó que hem de partir de l’objectiu primer, que és el dret a l’habitatge. Volem obrir aquesta escletxa i sobretot aconseguir tenir al dia aquesta borsa, aquest cens d’habitatges.

El que primer voldríem canviar és la manera de fer les coses. Nosaltres hem utilitzat molt la frase que el que volem fer és governar, i no manar, perquè realment en moltes ocasions hem tingut la sensació que determinades decisions es prenen una mica per imposició. Hi ha d’haver un canvi de comportament en les persones que gestionen l’administració, que, en definitiva estem al servei del ciutadà, no a l’inrevés. Hem de fer una feina molt important d’escoltar i entendre el que ens està dient l’altra persona, de rectificar si hi ha coses en què algú s’ha equivocat i, per tant, incorporar-hi allò que s’hi pugui afegir. Això vol dir treballar amb més gent i incorporant totes aquelles idees que ens puguin beneficiar a tots. Vaig a parar sempre al mateix punt perquè el canvi principal que volem aconseguir és que tothom tingui una qualitat de vida bona a Molins de Rei.

Crec que les eleccions municipals depenen molt del grup de persones que fan el pas endavant per entomar la feina i tota la dedicació que implica, tant si ets a l’oposició com si ets al govern. La presentació de la meva candidatura la vàrem fer el 14 de gener i el 10 de març vam fer la presentació de la llista. La feina ja la tenim feta, n’estem orgullosos i volem donar a conèixer aquest equip de persones que s’atreveix a fer aquest pas, que pugui ser visible i es pugui posar a treballar amb tothom. Crec en la feina en equip, amb responsabilitat de tothom i que tothom sigui visible. Com l’hem volgut fer, aquesta llista? Amb persones implicades amb la vila, conegudes de diferents àmbits, procedències, implicacions, formacions..., de manera que una mica tothom es pugui veure representat. Som persones que també vivim en barris diferents, que també podem aportar visions de vila diferents, no només des de la perspectiva del centre sinó des de la perspectiva de tota la població en si.

L’aspiració seria aconseguir una majoria que ens permetés governar amb molta tranquil·litat. En tenim quatre; si n’aconseguíssim sis, seria genial. El que passa és que quan et presentes, et presentes per governar, per guanyar. Una altra cosa és que finalment puguem aconseguir-ho, que, en tot cas, els molinencs i molinenques ens donin prou confiança perquè això sigui així, o que, evidentment, hàgim de sumar forces amb altres companys i companyes amb qui ens puguem sentir propers per projecte, per visió... i es pugui fer un govern coral, per què no?