La ponent de Pegasus critica l’Estat per no investigar

La ponent de la comissió d’investigació europea del cas Pegasus, la lliberal holandesa Sophie in ’t Veld, va criticar l’Estat espanyol per no investigar l’espionatge a líders polítics, en una actitud que considera compartida amb la resta d’estats europeus: “Col·lectivament han aixecat una muralla contra la investigació. I per què? Perquè a la major part dels països on aquests problemes succeeixen no s’està duent a terme cap investigació parlamentària nacional.” En la roda de premsa de cloenda de la missió europea de dos dies a Madrid, In ’t Veld no va dubtar a revelar ahir que la mateixa presidència del Consell Europeu –el Consell dels estats– va respondre’ls per carta que l’ús de programari espia per part dels estats no era un afer competència del comitè de l’Eurocambra. De fet, l’eurodiputada recordava que els estats on s’ha utilitzat el programa Pegasus han tingut més d’un any per facilitar informació a la comissió investigadora i no ho han volgut fer. In ’t Veld no dubta a qualificar-ho d’omertà, de pacte de silenci entre els estats, que es protegeixen entre ells.

La ponent de la comissió també va afirmar que només a l’Estat espanyol s’ha posat en dubte la professionalitat de la investigació de l’organització Citizen Lab, que va voler defensar reivindicant que “necessitem un Citizen Lab europeu que serveixi a totes les víctimes”.

La situació genera indefensió de les víctimes, assenyalava In ’t Veld, tenint en compte que els tribunals els demanen proves per tirar endavant els processos i aquestes estan en mans dels estats, que no volen donar-les.

Per la seva part, el president de la missió, el popular Jeroen Lenaers, va reconèixer que està “decebut” per no haver pogut reunir-se amb cap dels ministres espanyols de carteres relacionades amb els programes espia ni tampoc amb aquells que haurien estat espiats, com el mateix president Pedro Sánchez. Lenaers, però, negava que hi hagi hagut voluntat de boicot per part de les autoritats espanyoles. De “millor que res” va qualificar la possibilitat de reunir-se finalment amb el secretari d’estat d’Afers Europeus, Pascual Navarro, en la jornada de dilluns.

Una estona abans la delegació europea havia marxat del Congrés sense haver-se pogut reunir amb la comissió de Defensa de la cambra baixa com estava previst. La raó és que cap dels membres de la mesa de la comissió presidida pel diputat del PP José Ignacio Echániz no es va presentar a la sala on els eurodiputats els van estar esperant dues hores per res. Els eurodiputats van esperar junt amb els diputats d’ERC, Montse Bassa; Junts, Míriam Nogueras; En Comú Podem, Jaume Asens, i la CUP, Albert Botran, i amb un representant del PNB.

La delegació va explicar que, tot i el debat de la moció de censura, se’ls havia assegurat que es podria fer la reunió en un recés de la sessió parlamentària, un recés que finalment es va posposar. Després d’esperar en va durant dues hores, finalment els eurodiputats van decidir abandonar el Congrés. Tot citant fonts de la delegació de l’Eurocambra, ACN informava que hi havia malestar entre els eurodiputats pel tracte rebut a la cambra baixa espanyola. Malestar amb la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, i amb la mesa de la comissió de Defensa.

Després de la marxa de la delegació, Bassa va declarar que la comissió de l’Eurocambra ha comprovat el tracte que dona el Congrés a l’afer de l’espionatge d’estat als polítics independentistes. El diputat Botran no dubtava a afirmar que els eurodiputats havien marxat “decebuts i astorats del tracte rebut en una institució que hauria d’atendre’ls”. Al matí, el president Aragonès havia comparegut davant la missió europea amb la consellera Meritxell Serret i l’exconseller Ernest Maragall, tots tres com a víctimes.