Marlaska evita esclarir els infiltrats a Catalunya

El cas del policia espanyol amb pseudònim Daniel Hernàndez Pons (DHP sí que són les sigles del nom real) infiltrat en moviments socials a Barcelona ha motivat que ERC pregunti per aquesta pràctica en les sessions de control al govern de Pedro Sánchez al Congrés des del febrer, però entre bambolines la fiscalització dels republicans sobre l’abast de la infiltració policial no s’ha aturat. Davant una bateria de preguntes escrites adreçades al govern espanyol i registrades des d’aleshores per les diputades republicanes Montse Bassa i Marta Rosique, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en respostes a les quals ha tingut accés aquest diari, es desentén d’esclarir l’abast de les infiltracions emparant-se en el secret, nega que es pugui parlar d’un “agent encobert” i defineix l’infiltrat com un “agent d’intel·ligència”  que “no realitza la seva activitat d’obtenció d’informació sobre ideologies ni moviments socials sinó que es tracta d’una  activitat d’intel·ligència per a la captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat”.

La bateria de preguntes d’ERC fiscalitzava què coneixia Interior dels casos de les falses identitats de Daniel Hernàndez Pons i de Ramón Martínez Hernández –nom fals de l'agent infiltrat en l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet (País Valencià)- i ho feia amb l’exhaustivitat de formular una quarantena de qüestions concretes: des del motiu de la infiltració fins al cens d’infiltrats als Països Catalans passant pel detall de la falsificació de les dades de la Seguretat Social dels agents. Considera el govern que protegeix el dret d’associació amb les infiltracions policials i els intents de captació en el moviment popular i independentista, o com pensa el govern reparar els danys emocionals, eren altres extrems de la sol·licitud al govern.

En algunes de les respostes del govern, una constant és liquidar l’afer tot remetent ERC a les paraules del ministre Marlaska en la sessió de control del 7 de febrer al Senat. En les respostes en què Interior sí que entra al detall, però, es dedica a combatre el llenguatge republicà. “No es tracta de l’activitat d’un ‘agent encobert’, de l’article 282 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal, sinó d’‘agent d’intel·ligència’, a l’empara de les funcions encarregades a la Policia Nacional per la regulació vigent”, esgrimeix el govern espanyol.  Sense entrar en el component de dany emocional de les víctimes per les relacions sexuals mantingudes per l’agent amb finalitats policials, el ministeri de l’Interior es permet recordar que l’article 11 de la llei orgànica 2/86 (apartat h) autoritza l’infiltrat a “captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat pública, i estudiar, planificar i executar els mètodes i les tècniques de prevenció de la delinqüència”.

Abans de rebre aquestes respostes evasives, el 15 de març la diputada d’ERC al Congrés Montse Bassa va voler il·lustrar Marlaska de viva veu sobre el caràcter pervers de la infiltració policial. “Imaginin que els Mossos d’Esquadra s’haguessin infiltrat en el PSC. Que ho haguessin fet amb l’excusa de totes les investigacions o condemnes per corrupció que el PSC ha tingut a Santa Coloma de Gramanet, Sabadell o L’Hospitalet, i que poguessin fer pensar als Mossos que existeix una trama mafiosa de corrupció al PSC. Imaginin que els policies infiltrats haguessin tingut relacions sexuals amb les regidores i els regidors del PSC per aconseguir informació. Què li semblaria al PSOE? Aplaudirien la infiltració per descobrir possibles delictes? El PSOE estaria parlant d’escàndol democràtic i d’utilització política de la policia (...) Què nassos han de ser una democràcia plena! (...) No és que el ministeri de l’Interior tingui clavegueres. És que el ministeri de l’Interior és la claveguera!”, va etzibar Bassa davant Marlaska, visiblement incòmode amb el paral·lelisme.

“El que diu respecte a actuacions il·legals és mentida”, replicava aquell dia Marlaska a Bassa. Per escrit, Interior va més enllà i situa la pràctica de la infiltració sota l’autorització administrativa corresponent i en un “expedient declarat SECRET [sic]” a l’empara de la classificació que permet la llei de Secrets Oficials del 1996. “Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat actuen en tot moment des de l’estricte compliment de la llei, amb la màxima professionalitat i amb plena subjecció als valors constitucionals com és propi en un estat de dret”, rebla Interior. Curiosament, en una altra resposta gairebé calcada el govern omet "en tot moment", la qual cosa obre tot un camp semàntic.