SHIVSHANKAR MENON
EXMINISTRE D’AFERS ESTRANGERS DE L’ÍNDIA
“La pugna dels EUA i la Xina perjudica el Sud Global”
“Si Pequín i Occident no dialoguen, deixen d’abordar-se grans problemes transnacionals com ara la crisi del deute, el canvi climàtic, la pandèmia i el desenvolupament”
“Hem deixat ben clar que per a nosaltres ni la invasió militar ni les sancions són cap solució a Ucraïna, per això ens hem abstingut en la majoria de resolucions votades a l’ONU”
DIPLOMÀCIA I SEGURETAT
Amb una llarga carrera diplomàtica a l’esquena, Shivshankar Menon va ocupar el càrrec d’assessor de seguretat nacional del cap de govern indi (2010-2014), de ministre d’Afers Estrangers del seu país (2006-2009) i d’ambaixador a la Xina, el Pakistan, Sri Lanka i Israel. Del 2008 al 2014 també va ser membre de la comissió de l’Energia Atòmica de l’Índia.
No hi veig un risc immediat de xoc directe, però no es pot descartar mai la insensatesa humana
vivim un moment de revisió de l’ordre internacional instaurat després de la Segona Guerra Mundial, amb una confrontació creixent entre els EUA i la Xina per aconseguir l’hegemonia en tots els àmbits (polític, econòmic, militar, tecnològic...). La competència bipolar és ja una realitat. El repte és ara com gestionar aquesta rivalitat i evitar que degeneri en conflicte bèl·lic. Aquesta és una de les principals reflexions que van aparèixer en la darrera edició del seminari War&Peace, que organitza cada any a Barcelona el Cidob i en què va participar, entre d’altres, el diplomàtic i acadèmic indi Shivshankar Menon.
Com afecta l’anomenat Sud Global la confrontació que lliuren la Xina i els EUA per la supremacia mundial?
Fa més difícil, per exemple, solucionar el tema de la crisi del deute. Sri Lanka va fer fallida l’abril de l’any passat i des de llavors ha estat negociant amb el Fons Monetari Internacional i amb els seus creditors, principalment la Xina, que posseeix una cinquena part de tot el seu deute extern. La Xina no vol reestructurar aquest deute perquè, si ho fes, hi hauria més països amb situacions d’inestabilitat que també ho demanarien. I Occident, per la seva banda, no vol donar diners a Sri Lanka perquè no vol que els utilitzi per pagar la Xina. De manera que, a causa de la rivalitat, hi ha hagut una situació de bloqueig que s’ha perllongat durant mesos i que es va poder trencar finalment quan la Xina va acceptar reduir una part del deute.
La competència entre potències, doncs, té un impacte directíssim en tot el sistema internacional...
Diguem que la rivalitat entre les grans potències fa més difícil per al sistema internacional intentar fer allò que seria correcte. I si no parlen entre si per abordar els grans problemes que afecten el Sud Global –la crisi del deute, el canvi climàtic, els efectes de la pandèmia, el desenvolupament...–, si les grans potències no es posen d’acord en aquests temes i continuen amb les seves disputes, llavors aquests problemes deixen d’abordar-se, perquè tots els problemes transnacionals necessiten solucions transnacionals.
En el seminari s’ha plantejat el perill que aquesta confrontació bipolar pugui derivar en un xoc directe. En el cas d’Ucraïna, també comparteix aquest temor?
Jo no crec que el xoc directe entre les grans potències sigui ara per ara un risc immediat, tot i que mai es poden descartar errors ni insensateses humanes. El que sí que és cert és que el risc que afrontem ara és més elevat que fa deu anys.
L’Índia, com altres potències no alineades, sembla que no acaba de decantar totalment el seu suport ni cap als EUA ni cap al bloc Rússia-Xina. Quina posició manté el seu país en el conflicte obert a l’est d’Europa?
Nosaltres no creiem que la invasió militar ni les sancions solucionin el problema. Crec que això ho hem deixat ben clar i és per aquest motiu que ens hem abstingut en la majoria de resolucions que s’han votat a les Nacions Unides. Però també hem deixat clar que la sobirania d’Ucraïna i la seva integritat territorial són importants, critiquem les atrocitats que hi han comès les tropes russes i demanem que hi hagi una investigació internacional en aquest sentit. El primer ministre [indi, Narendra] Modi va plantejar públicament en una trobada amb Putin que aquesta no és la era de la guerra.
El president xinès, Xi Jinping, acaba d’obtenir un inèdit tercer mandat i critica obertament els EUA per la seva política de contenció de la Xina. Creu que el reforçament del seu poder tensa encara més les relacions amb Occident?
No, no crec que això millori ni empitjori la situació. La Xina continuarà fent el seu camí. Jo crec que això no va relacionat amb el nombre de mandats que acumulin els dirigents polítics, això va més enllà de les persones.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.