Política

ABIGAIL GARRIDO TINTA

ALCALDESSA DE SANT PERE DE RIBES (PSC)

“En política hem de ser capaços de buscar acords perquè el municipi avanci”

“La ciutadania va veure que el nostre compromís era ferm i ens va premiar amb una confiança que em fa sentir molt compromesa”

“Tenim una planta de biomassa, netegem boscos i transformem la fusta en estella per escalfar els equipaments”

Tenim un Ajuntament sanejat i els estalvis han servit per garantir suport en moments difícils
Hem avançat els diners per construir un institut que portava deu anys en mòduls prefabricats
Ens hem de deslliurar del peatge de la C-32, que és un fre per a l’arribada d’empreses

va arribar a l’alcaldia el 2015 amb una “minoria absoluta” com diu ella. Havia estat regidora de Promoció Econòmica del govern de Josep Antoni Blanco i havia passat, també, per l’oposició. L’any 2019, després de quatre anys de treball conjunt i consensos amb l’oposició, es va trobar amb una majoria absoluta que li ha donat comoditat en un dels mandats més estranys que mai ha viscut.

Com vau rebre el resultat electoral?
Va ser un regal. En el mandat passat vam demostrar que teníem molta energia i que teníem molt clar el que necessitava el municipi, i aquells quatre anys, malgrat governar en minoria absoluta, vam aprovar tots els pressupostos, tots els plans de reactivació necessaris per al municipi, i vam posar alguns projectes importants en marxa. La ciutadania va veure que el nostre compromís era ferm i ens va premiar amb una confiança molt àmplia que em va fer sentir molt compromesa... Era un resultat magnífic que ens obligava a posar velocitat de creuer per fer tot el que hem treballat aquest mandat.
Un mandat diferent, no?
Sí. Sempre dic que, amb la pandèmia, ens han robat dos anys de la nostra vida a tots... Hem hagut de dir adeu a veïns i hem hagut d’acompanyar famílies que han perdut persones que estimaven... Ha estat un mandat complex, però malgrat això teníem molt clars els compromisos. Sempre hem posat les persones al centre. La pandèmia va fer que tot això fos encara més evident: l’acompanyament a les persones havia de ser el primer punt del full de ruta d’aquests quatre anys. Hem hagut de reprogramar coses i abandonar propostes que no s’han pogut fer, i hem hagut de reprogramar prioritats. Però estic molt contenta perquè hem estat capaços de fer-ho i hem obtingut una resposta positiva. Per a mi és molt important el contacte directe amb les persones per explicar amb transparència els compromisos i els resultats.
Us heu sentit acompanyats per l’oposició i les entitats en aquests dos anys de pandèmia? O heu estat sols?
Hi ha hagut moments de solitud... Jo sempre dic que l’alcaldia, en aquests moment difícils, és qui ha de liderar en primera persona el municipi. I hi ha hagut moments de solitud en què he hagut de prendre decisions difícils i desconegudes, però he de dir que tots els grups municipals, els de l’oposició també, van respondre bé i els he tingut sempre al costat. Aquests quatre anys, hem governat, malgrat el regal de la majoria absoluta, amb la mà estesa al diàleg, i he de dir que aquest mandat no ha estat diferent de l’anterior des del punt de vista de la relació amb els grups municipals. Això els ho vull agrair perquè ells fan una feina de fiscalització del govern i tenen altres visions, però en allò que compartim ens hem pogut posar d’acord. I això és el que ha de ser la política: hem de ser capaços de buscar acords, malgrat les aritmètiques, i fer possible que el municipi avanci.
Quins projectes heu aparcat a causa de la covid?
Hi ha algunes remodelacions de places, o el centre de formació ocupacional, que el volíem tenir en funcionament a final de mandat... Tenim els estudis previs, però no ho hem pogut acabar, no només pel temps, sinó perquè hem dedicat esforços econòmics a altres prioritats perquè, quan dic que durant la pandèmia havíem d’estar al costat de les persones, vull dir que hi havíem d’estar, també econòmicament, perquè tancaven negocis dels quals depenien famílies senceres. Havíem de fer possible que aquelles famílies no entressin en una situació de no retorn, els havíem de donar suport perquè quan tornés la normalitat puguessin obrir les portes i assegurar la viabilitat econòmica de tota la família. En aquell moment vam mobilitzar molts diners perquè l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes és un Ajuntament sanejat, i els estalvis ens han servit per poder garantir aquest suport en moments difícils.
Com ho vau fer?
Vam crear ajuts directes i programes per generar ocupació i assegurar llocs de feina a persones que se n’anaven quedant sense. I això ens va obligar a canviar prioritats. Però crec que hem d’estar contents d’haver-ho pogut fer. Liderant un municipi és important ser valents i canviar les coses quan fa falta.
Quines són les prioritats del municipi ara?
Tenim reptes importants. Hem treballat molt per cohesionar el municipi a través dels equipaments culturals. Hem obert les portes de catorze equipaments, molts dels quals estaven tancats o no tenien la capacitat suficient per assolir el que demana el context. Hem obert equipaments esportius, educatius (malgrat no tenir les competències), hem avançat els diners per construir un institut que portava més de deu anys en mòduls prefabricats... M’agradaria posar èmfasi en aquesta feina perquè tots aquests espais ens permeten promoure les relacions interpersonals. Però també oferim programes com plans d’ocupació municipals (que tampoc no és competència municipal)... Als municipis hem de procurar que les persones puguin tirar endavant amb el seu projecte vital, i això vol dir, també, que puguin viure en un habitatge digne. Per això estem construint més de 250 habitatges de protecció oficial que sortiran al mercat de lloguer assequible, amb una reserva del 30% per a gent jove... No volem que la gent jove hagi de marxar per falta d’habitatge. Aquesta línia s’ha encetat i hi continuarem treballant el proper mandat. I hi ha un altre repte, i la guerra d’Ucraïna ho ha posat sobre la taula: l’energia. És un tema que hem de gestionar. Hem de fer apostes valentes. A Sant Pere de Ribes hem aconseguit el suport econòmic d’altres administracions perquè estàvem preparats amb projectes madurs. Som l’únic municipi de la comarca que tenim una planta de biomassa, netegem els boscos i transformem la fusta en estella per escalfar els equipaments i tenim calderes de biomassa. I també podria parlar dels sostres fotovoltaics o d’altres línies que hem treballat i que configuren els reptes del proper mandat.
Teniu cobertes fotovoltaiques en tots els edificis municipals?
Les cobertes municipals estan pendents de la resposta a la nostra demanda de fons europeus. Tenim tots els projectes elaborats. Ja se’ns han concedit fons europeus per a l’edifici de Can Puig i un per al mercat municipal de la Sínia, i tenim la resta de projectes esperant la resolució. Però, a més, en l’àmbit privat estem incentivant els veïns amb subvencions municipals directes i una reducció de l’IBI durant tres anys als propietaris que instal·len plaques. Ja tenim més de 300 habitatges que han fet el canvi i hem obert l’oficina de l’energia, per guiar els veïns que necessiten suport.
Amb Sitges tan a prop, enteneu l’habitatge com un repte?
El fet de tenir tan a prop un municipi turístic que expulsa les persones que no poden pagar preus tan alts ens obliga a buscar eines per combatre aquest efecte i evitar que els veïns de Sant Pere de Ribes hagin de marxar com els de Sitges. Amb l’oferta d’habitatge públic frenem l’increment de preus.
Quina és la situació econòmica del municipi per fer front a les necessitats socials?
Nosaltres vam tenir una taxa d’atur al principi de la pandèmia que era pràcticament del 16%, per sobre de la mitjana de la comarca i de Catalunya. Actualment estem en el 12%, el segon municipi amb menys atur de tota la comarca. S’ha fet una feina important, però és veritat que qualsevol crisi impacta, i ara ens trobem que hi ha moltes persones que, tot i tenir feina, no arriben a final de mes. I aquesta és una nova necessitat sobre la taula dels ajuntaments.
Com us ha afectat la fugida a Vilanova d’algunes marques importants del parc comercial?
Nosaltres som un municipi dins d’una petita comarca. Aquesta comarca té diferents vocacions: Sitges que és turístic, Vilanova n’és la capital i tots treballem perquè l’activitat econòmica sigui potent. Recentment, Vilanova ha obert un parc comercial, i algunes de les activitats que teníem a la Rambla del Garraf han marxat a aquest parc comercial... Lluitant és com s’aconsegueixen les coses, perquè aquest parc comercial es va crear quan jo era regidora de Promoció Econòmica. He de dir que ja tenim noves activitats interessades en l’espai que ha quedat lliure, i no trigarem a tornar a obrir les portes. Sí que he de dir que m’agradaria que hi hagués molta més coordinació comarcal perquè crec que, amb coordinació, tots hi sortiríem guanyant.
Quines alternatives plantegeu al sector comercial?
En aquest moment estem treballant en la reindustrialització. Volem atraure empreses amb valor afegit i retenir talent a la comarca. Estem treballant en un projecte tecnològic vinculat a la cadena del fred en l’alimentació. Ampliaríem el polígon industrial per a empreses relacionades en aquesta línia de treball.
Hi ha una part important del municipi que encara és sòl agrari, no?
L’alimentació és un altre repte de futur. Hem de tenir molt presents tots els projectes que ens ajudin a destacar el valor de la sobirania alimentària. Nosaltres som un dels municipis del Garraf que més sector primari tenim: vinya i horta, i ens interessa molt que es pugui mantenir aquesta diversificació. Els nostres pagesos estan treballant en productes eco i bio, per treballar totes les estratègies de salut relacionades amb l’alimentació.
La Generalitat invertirà 42 milions en l’hospital dels Camils...
Efectivament! Estem molt contents. És un deute històric. Fa molts anys que esperem aquesta inversió. Aquest compromís ens fa ser optimistes. Ja s’han iniciat les obres de tres quiròfans més i s’afegiran als dos existents, que també es rehabilitaran, però aquests 42 milions ens han de permetre iniciar una renovació global i una ampliació que acabi convertint els Camils en l’hospital que la comarca necessita i no ha tingut mai.
Com pot afectar aquest projecte el perfil econòmic de Sant Pere de Ribes?
Això reverteix de manera positiva en el municipi, si aconseguim un segon repte que tenim, que no només és l’edifici, sinó retenir els professionals que ara marxen. Per això ens fa falta, també, deslliurar-nos del peatge de la C-32, que és un fre per a l’arribada d’empreses i també per garantir l’accés de professionals a l’hospital, ja que és un peatge que recau directament en la butxaca dels treballadors.
Esteu construint un passeig entre Ribes i les Roquetes...
Tenim un municipi i dos pobles: Ribes i les Roquetes. Hi ha sis quilòmetres entre els dos pobles, i vam pensar que seria bonic tenir aquesta connexió per a vianants i bicicletes. I com que estem treballant per ser considerat un municipi saludable, volem que aquest camí serveixi per a aquells que diàriament surten a caminar, i fer possible aquesta la interconnexió amb una mobilitat segura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.