escòcia
Escòcia porta a Londres davant la Justícia pel bloqueig de la seva Llei trans
La legislació va ser aprovada per una gran majoria i consens de les diferents formacions polítiques escoceses, dos terços del seu parlament (86 a favor, 39 en contra), incloent-hi representants conservadors
El govern autònom d’Escòcia ha anunciat aquest dimecres que impugnarà davant la Justícia el veto que l’Executiu britànic va imposar a l’inici de l’any sobre la seva Llei de reconeixement de gènere, aprovada per la majoria del Parlament escocès, en interpretar que afecta competències de Londres.
L’administració escocesa, liderada des de fa dues setmanes pel ministre principal Humza Yousaf, va avançar que interposarà un recurs legal contra el bloqueig davant el Tribunal de Sessions d’Edimburg, la més alta talli civil d’Escòcia.
“És un desafiament sense precedents sobre la capacitat legislativa del Parlament escocès, en el que clarament són competències retornades”, ha afirmat en un comunicat la ministra de Justícia Social escocesa, Shirley-Anne Somerville. El veto, assegura, pot “introduir un perillós precedent” en la política britànica.
La reforma pretenia facilitar el procés de reconeixement de gènere amb una rebaixa en l’edat mínima per a iniciar-ho fins als 16 anys, en lloc dels 18 requerits en la resta del Regne Unit. També retallava el temps necessari per a culminar el procés –exigia tres mesos, en lloc de dos anys–, i eliminava el requisit de presentar un certificat mèdic de disfòria.
La legislació va ser aprovada per una gran majoria i consens de les diferents formacions polítiques escoceses, dos terços del seu parlament (86 a favor, 39 en contra), incloent-hi representants conservadors, després de diversos anys de consulta i escrutini, però mai va ser segellada pel rei Carles III.
“Per a defensar la voluntat democràtica del Parlament”, prossegueix en el comunicat el govern autònom, se sol·licitarà una “revisió judicial sobre la decisió del ministre per a Escòcia (Alister Jack)”.
L’Executiu britànic argumenta que les disposicions de la nova legislació entren en conflicte amb la Llei d’Igualtat de 2010 del Regne Unit, que la Cambra escocesa no tindria competència per a modificar, segons va argumentar Jack davant la Cambra dels Comuns.
Jack va sostenir que la llei escocesa “tindria efectes adversos greus” per a dones i nenes, i “crearia dos règims diferents de reconeixement” al Regne Unit.
Els arguments esgrimits per Londres no són considerats “justificació suficient” per a l’administració de Yousaf per a aquest pas històric que va donar el govern britànic, i per això busca “claredat en la interpretació i abast del seu impacte” en el règim d’autonomia escocès.