Vergés té deu dies per decidir sobre Borràs

Cap decisió en ferm de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada de l’escó a la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs. Després d’analitzar les reclamacions del Partit Popular, Ciutadans i Vox, que demanaven que la presidenta suspesa del Parlament també fos expulsada de la cambra després de la condemna a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per falsedat documental i prevaricació, l’acord d’ahir de la JEC trasllada a la vicepresidenta primera i presidenta en funcions del Parlament, la republicana Alba Vergés, que en el termini de deu dies hàbils els comuniqui “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que la institució pugui adoptar. I dona el mateix període perquè pugui presentar al·legacions, també a Borràs, abans d’emetre una decisió definitiva.

Aquest és el mateix procediment que va seguir la JEC en el cas de Pau Juvillà (CUP) per retirar-li l’acta, sense que tampoc hi hagués una sentència ferma per no haver despenjat uns llaços grocs en període electoral. Aleshores –el 22 de desembre del 2021– l’òrgan electoral va demanar a Borràs, quan encara presidenta, que justifiqués una actuació respecte de Juvillà donant-li també deu dies de marge.

En la resolució coneguda ahir, la JEC recorda el cas “anàleg” de retirada d’escó de Juvillà quan encara no hi havia sentència ferma. Una decisió que va ser confirmada pel Tribunal Suprem (TS). L’àrbitre electoral diu que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits per aplicar la causa d’inelegibilitat sobrevinguda que preveu l’article 6.2 b) de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i també de l’expresident Quim Torra, que va perdre l’escó el gener del 2020 per la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’un any i mig d’inhabilitació per desobediència també per no haver retirat llaços grocs.

L’article 6.2 b) diu que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat quan aquesta hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic”.

En el cas de Borràs el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la condemna a 13 anys d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.