El conflicte basc
Els buits del record a les víctimes
El País Basc s’enreda en la memòria
El Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme juxtaposa les ferides d’ETA i del gihadisme i sumeix el visitant en la descontextualització
Els GAL hi són citats com “terrorisme d’ultradreta”
Prioritza l’impacte de l’experiència immersiva al ‘zulo’ d’Ortega Lara o l’exhibició de la bateria de Miguel Ángel Blanco per sobre del relat
Les 23 plaques que recorden els 28 assassinats per ETA als carrers de Vitòria no citen la banda
El guàrdia civil Arturo Espejo és ascendit tot i el seu paper en la tortura mortal de Mikel Zabalza
La Societat Aranzadi rep crítiques per l’equiparació de presos d’ETA i víctimes en webs dels ajuntaments
El 10 de gener del 1980, ETA assassinava Jesús Velasco Zuazola, cap dels Miñones –la policia d’Àlaba–, al carrer Ramiro de Maeztu de Vitòria. El dolor de la vídua Ana María Vidal-Abarca –traspassada el 2015– i la croada per donar veu a les víctimes d...
28
persones
han estat assassinades per ETA a Vitòria (Àlaba): els primers, els policies Miguel Ángel Raya, Joaquín Ramos i José Vicente del Bal (març de 1978), i l’últim, el funcionari de presons Máximo Casado (el 22 d’octubre del 2000). En les 23 plaques que els recorden amb el seu nom no hi apareix citada ETA ni tampoc hi consta el context del crim.
532
dies
va sobreviure el funcionari de presons Ortega Lara segrestat (des del 17 de gener del 1996 fins a l’1 de juliol del 1997) en una nau industrial d’Arrasate-Mondragón (Guipúscoa). El ‘zulo’ original va ser omplert de ciment per decisió de l’Ajuntament i ara una rèplica exacta és un dels punts de visita del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme a Vitòria.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
