Finalment alcaldessa?
Tres llistes encapçalades per dones concorren a les eleccions a Ripoll, en uns comicis amb moltes novetats i tres candidats homes
L’habitatge i els serveis públics, sobretot la sanitat i l’educació, són els eixos centrals de les propostes
Ripoll torna a tenir ara per segona vegada consecutiva tres dones encapçalant llistes electorals a Ripoll i dues de les quals al capdavant dels dos partits més votats des del 2015. Manoli Vega agafa el relleu a Jordi Munell a Junts per Catalunya; Chantal Pérez, a Roger Bosch, i repeteix Sílvia Orriols, ara, però, pel partit que ella mateixa ha creat, Aliança Catalana.
A part, mai com ara havia estat tan incert com pot quedar el panorama polític postelectoral al consistori de Ripoll. Plega l’alcalde de les dues últimes grans majories de CiU i Junts, el parlamentari Jordi Munell, que a més, és un dels referents polítics històrics del Ripollès, i totes i tots els caps de llista són cares noves, excepte la d’Orriols, i la d’Enric Pérez, que torna a ser l’u del PSC, després de dos mandats. Pérez és també un dels històrics dels socialistes ripollesos i havia presidit el Consell Comarcal del Ripollès.
A pocs dies de les eleccions municipals, doncs, hi ha tres grans incògnites. Primer, caldrà veure l’efecte sobre el resultat de Junts la citada retirada de Jordi Munell, que passarà a tancar la llista de Manoli Vega, una de les seves persones de confiança al govern actual, i com afectarà la sortida polèmica de Joaquim Colomer de l’equip de govern, i el nou partit d’independents que ha creat, més propers a l’antiga CiU. Colomer aposta per un canvi de cicle polític. Segon, caldrà avaluar si els partits d’esquerra, ERC, ara amb Chantal Pérez de número u, el PSC i Alternativa per Ripoll-CUP, amb Daniel Vilaseca al capdavant, obtenen un registre major respecte al 2019, sobretot amb l’embranzida que tothom atribueix als socialistes arreu del país. I, tercera, també és una incògnita el resultat que pot obtenir el partit creat per Sílvia Orriols, amb el seu discurs bel·ligerant amb la immigració, i que podria condicionar les majories.
Ripoll al mapa
És un clixé, però, tots els candidats el repeteixen. Tots afirmen que cal tornar a posar Ripoll al mapa. Fins i tot la candidata de Junts aposta per reforçar la projecció internacional de la capital del Ripollès, sobretot a través del patrimoni –cal recordar que fa temps que es treballa perquè la famosa portalada romànica del monestir de Santa Maria es declari patrimoni de la Unesco–. Chantal Pérez també vol reforçar la capitalitat de Ripoll i una vila que sigui referent, però en polítiques d’esquerres, sense obligar el seu passat com a “bressol de Catalunya”. La llista de Pérez aposta per un desenvolupament sobre els eixos del feminisme i de l’ecologisme i té propostes per assegurar el futur dels joves i per una vida digna per a la gent gran.
Joves
Els joves són també un sector d’especial atenció per a Enric Pérez, que recorda el problema que tenen des de fa anys per fixar a la vila aquest segment de la població. La seva fórmula passa per obrir una nova etapa que defineixi una estratègia específica per al Pirineu i, per extensió, de les comarques de muntanya. Aquesta estratègia s’ha de fonamentar, sempre segons ell, en uns serveis de qualitat, sobretot els de salut i els educatius, en la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries, en la generació d’ocupació de qualitat i habitatge a preus assequibles.
La generació d’habitatge és un dels eixos de les propostes de l’Alternativa per Ripoll-CUP de Daniel Vilaseca, que proposa un pla local específic i també aposta per una major atenció als joves. De fet, el candidat vol treballar per millorar les condicions de la classe treballadora, atenent al passat fortament industrialitzat de Ripoll, un sector que té encara un pes important en l’economia local. En el vessant econòmic, Manoli Vega fa una clara aposta per mantenir el suport a l’activitat econòmica que, durant els vuit anys de Munell a l’alcaldia, ha estat un dels principals segells de la seva presidència.
Nucli antic
El barri vell torna a entrar en joc en aquesta campanya. Ara, els candidats ja no posen tant l’accent en l’urbanisme, sinó en la dinamització d’aquest espai emblemàtic de la vila. Enric Pérez, que estava al govern quan es van executar els projectes del pla de barris, en reclama un altre per dinamitzar-lo. Manoli Vega insisteix en la necessitat de reforçar el suport al comerç, un gros important del qual es troba en aquesta zona. Dani Vilaseca també reclama més atenció pel nucli antic, però, en el seu cas l’èmfasi el posa en la rehabilitació d’habitatges i que es destinin al lloguer social. I Chantal Pérez ho formula proposant que hi hagi vitalitat als carrers i obrint els locals comercials buits.
Salut
Els problemes que han tingut els serveis de salut de Ripoll i de la resta de la comarca del Ripollès durant els últims anys –de fet, les restriccions s’han produït també en altres serveis de la Generalitat a la comarca– han entrat també en campanya. Cal recordar que la falta de personal al CAP de Ripoll i la mobilització cap als hospitals d’Olot i, sobretot Vic, per a determinades especialitats o cirurgies, han estat motiu de queixes reiterades per part de l’Ajuntament. Per Vilaseca, la solució passa per convertir en totalment públics la residència de Ripoll i l’hospital comarcal de Campdevànol. La resta de candidats aposten per una millora qualitativa dels serveis sanitaris. Pérez remarca també la importància de les cures i el temps que dediquen les persones als seus éssers estimats i en el benestar en general dels veïns. I Vega ho resumeix afirmant que vol “un Ripoll per viure-hi i per viure’l”.
La convivència i la cohesió social seran segurament un tema que apareixerà transversalment en tots els debats electorals de Ripoll. Orriols voldrà capitalitzar aquest debat amb la seva aposta crítica amb la gestió de la immigració de l’Ajuntament i de la resta d’institucions. A Ripoll, doncs, tot és a punt per al nou mapa polític.
