La càbala tarragonina

Hi ha un optimisme poc dissimulat a les files del PSC de Tarragona. Una confiança ferma que el partit de la rosa tornarà a manar a la plaça de la Font un cop passades les eleccions del 28 de maig. Seria el retorn al govern de la ciutat després de quatre anys de mandat d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va posar fi al regnat de dotze anys del socialista Josep Fèlix Ballesteros.

En aquelles eleccions del 2019, però, les coses van estar molt igualades. ERC i PSC van empatar a set regidors, però els socialistes van obtenir gairebé 500 vots més. Era el primer cop que els republicans, amb Pau Ricomà al capdavant, aconseguien l’alcaldia des de la restauració democràtica. Els socialistes van tenir una clara davallada. Van perdre dos regidors dels que tenien, sis des que Ballesteros, que el 2019 tornava a ser el cap de llista, va guanyar les primeres eleccions l’any 2007.

L’optimisme socialista, però, es basa en aquestes mateixes dades que, aparentment, demostren la caiguda sostinguda del projecte del PSC. El 2019, Ballesteros arribava desgastat a la cita electoral, no només pels dotze anys seguits com a alcalde, sinó perquè ell i tot de persones al voltant del partit –la seva tinent d’alcalde i portaveu, Begoña Floria, i l’anterior cap de gabinet, Gustavo Cuadrado, entre d’altres– haurien d’anar a judici després que el jutge instructor els acusés de corrupció (només Ballesteros acumulava vuit delictes) pel cas Inipro –el PSC va utilitzar, presumptament l’Institut Municipal de Serveis Socials per finançar campanyes a favor de l’alcalde socialista–. A més, el gran projecte de Ballesteros dels dos últims mandats, els Jocs Mediterranis, havia estat un fracàs, amb una vergonyosa imatge en la cerimònia d’inauguració en un Nou Estadi mig buit i amb un sospitós predomini d’assistents favorables a la unitat d’Espanya saludant a una llotja presidida per Felip VI alhora que xiulaven el president de la Generalitat, Quim Torra (més tard es demostraria que l’organització, és a dir, l’Ajuntament de Tarragona, havia afavorit la presència de públic unionista en un esdeveniment pagat majoritàriament amb diners públics). L’altre gran projecte, el de ciutat intel·ligent (Tarragona Smart Mediterranean City), es va anar pansint com un dels seus principals emblemes, el jardí vertical de la Tabacalera.

Per tant, en el pitjor moment dels socialistes tarragonins, el partit de la rosa havia estat capaç de guanyar les eleccions i només l’aritmètica dels pactes li havia impedit perpetuar l’hegemonia de Ballesteros quatre anys més. ERC es va aliar amb els comuns i, més endavant, amb Junts i la CUP i, d’aquesta manera, va poder governar la ciutat no sense dificultats, però, perquè l’entrada de Junts va provocar la sortida d’En Comú Podem.

Per als comicis d’enguany, els socialistes han decidit fer un rentat de cara a les seves files i han apostat per un antic opositor de Ballesteros, Rubén Viñuales, que en les últimes eleccions va ser el cap de llista de Ciutadans, partit que va aconseguir quatre regidors. Viñuales havia estat molt bel·ligerant amb l’alcalde socialista i, fins i tot, pocs mesos abans dels comicis de 2019, havia assegurat en una entrevista en un mitjà de comunicació de la ciutat que demanaria la dimissió de Ballesteros si aquest havia d’anar a judici per Inipro. A finals del 2020, Viñuales va deixar la formació taronja i va passar a ser el número dos del PSC a la demarcació en les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021.

La número dos és Montse Adan, fitxada com a independent. Adan, germana d’un exregidor de Convergència i Unió al consistori tarragoní, és directora del departament Port Ciutat del Port de Tarragona. Montse Adan substitueix d’aquesta manera Sandra Ramos, que va ser número dos en les passades eleccions i ha exercit de portaveu del grup municipal socialista. Ramos cau al número quatre. El número tres és Berni Álvarez, entrenador del Club Bàsquet Tarragona i una persona molt coneguda en el món de l’esport de la ciutat.

La renovació del PSC ha estat profunda en els primers llocs de la llista, però no total, perquè Ballesteros, Floria o Pau Pérez (exregidor d’Economia i Hisenda i un dels pesos pesants del partit) ocupen les últimes posicions.

L’optimisme del PSC se centra també en la previsible descomposició de Ciutadans, que el podria afavorir en vots. La formació taronja va perdre Viñuales un any i mig després d’iniciar-se l’últim mandat i, després, dos regidors més, que van mantenir-se al consistori com a adscrits. Una d’ells és Sonia Orts, que era la número dos de Ciutadans el 2019 i que ha fet el salt al PSC també, ocupant el número vuit de la llista de Viñuales. Ara, la líder és Lorena de la Fuente, una cara poc coneguda pels tarragonins i que haurà de lluitar contra l’enfonsament que viu el partit en l’àmbit català i estatal.

El repte d’ERC

L’actual alcalde, Pau Ricomà, haurà de fer mans i mànigues per a conservar l’alcaldia. Els set regidors que va aconseguir en les eleccions del 2019 són el millor resultat dels republicans fins ara. L’any 2015 només en tenien quatre i el 2011 no van obtenir cap representació a l’Ajuntament. El mandat que ara acaba ha estat marcat per una pandèmia que ha deixat poc marge de maniobra a l’equip de govern, que ha pogut presumir de poques “inauguracions” mentre que la ciutadania té la percepció que els temes pendents continuen sense resoldre’s.

Ricomà continua apostant per dos dels seus principals homes forts, Jordi Fortuny i Xavier Puig Andreu, a més de Mary López (Esports) i ha fitxat Maria Roig, directora de l’Escola de Lletres de Tarragona, persona molt vinculada al teixit cultural de la ciutat. Roig és la número dos de la llista de Ricomà.

Vist el panorama, la política de pactes serà clau. En l’actual equip de govern del republicà hi ha regidors de Junts i la CUP.

El cap de Junts en els últims mandats ha deixat la política. Es tracta de Dídac Nadal, fill de l’alcalde convergent Joan Miquel Nadal, que va governar la ciutat durant 18 anys (1989-2007). Agafa les regnes Jordi Sendra, que ja va formar part de l’equip de govern de Nadal pare entre el 2002 i el 2007, per després passar a l’oposició el 2007.

L’altre aliat de Ricomà ha estat la CUP. La cap de llista és Eva Miguel, que va entrar al govern com a número dos de l’actual diputada al Parlament Laia Estrada. Miguel ha seguit la política combativa que caracteritza les cupaires, aconseguint dues fites importants en la seva regidoria (Medi Ambient i Habitatge): impulsar un estudi de la qualitat de l’aire a la ciutat per saber si hi ha contaminació perillosa procedent de la petroquímica i tirar a terra la plataforma de la platja del Miracle, un monstre de formigó tancat de fa anys.

Pels comuns, la renovació ha estat total. Carla Aguilar i Hermán Pinedo van formar part de la coalició En Comú Podem Tarragona i van entrar al govern. Tots dos van ser expulsats del partit i no formen part de cap llista. La nau de la formació lila l’encapçalarà Jordi Collado, director d’una cooperativa cultural, que intentarà mantenir o superar els dos regidors de les passades eleccions.

El PP també ha canviat la seva número u. Torna Maria Mercè Martorell, una advocada que gaudeix d’una bona reputació en el sector arqueològic i patrimonial de la ciutat perquè amb ella com a regidora (fent govern amb Nadal) Tarragona va aconseguir ser Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

Els outsiders poden ser, bàsicament, Vox i Valents. El partit d’ultradreta ja va estar a punt d’aconseguir representació en les passades eleccions, mentre que Valents, una formació que vol ocupar l’espai de Ciutadans, compta a Tarragona amb Robert Hernández, exmembre de l’executiva del PSC i que pot arreplegar un bon grapat de vots dels barris de Ponent, feu habitual dels socialistes.