Sant Feliu de Guíxols
Baix Empordà
El Thyssen, encara de rerefons
Tots per Sant Feliu parteix amb l’avantatge dels deu regidors del 2019, i amb el PSC d’aliat, davant una oposició distanciada, que busca ressò
La covid-19 ha limitat la brega política i ha fet endarrerir molts projectes, amb algunes obres en fase final
La campanya electoral guixolenca es presenta polaritzada entre la revàlida de Tots per Sant Feliu (TSF), que amb Carles Motas com a alcalde els darrers vuit anys el 2019 va vorejar la majoria absoluta –amb 10 regidors de 21–, i les alternatives a llarga distància de l’oposició. En aquest grup entrarien ERC –segona força amb 3 edils, a prop dels 4 fa quatre anys– i JxCat –la gran damnificada en caure de 6 edils a només 3 al ple–. El PSC, tercera força en els darrers comicis, ha estat l’escuder fidel de l’alcalde dins del govern durant els dos mandats. I al darrere, Guíxols des del Carrer (En Comú Podem) i MES esperen consolidar o millorar la representació d’un regidor cadascuna, mentre que el PP –aquest cop sense competència d’altres llistes de dreta espanyolista– aspira a retornar al ple, on no hi és des del 2015.
Hi ha pocs canvis a les llistes. Només una dona candidata, Sílvia Romero (ERC), repeteix en el rol. I pel que fa a les altres sis llistes, liderades per candidats masculins, les úniques novetats són Toni Carrión (JxCat), que ha endurit el to crític davant l’executiu en els darrers mesos, i Cristóbal Parra, nou cap de llista d’un PP que el recupera després d’anys de militància i d’haver flirtejat amb Cs, de número dos, el 2019. A l’oposició, també continuen Jordi Lloveras, experimentat cap de llista de Guíxols des del Carrer (GdC-Comuns), en espera de créixer i facilitar un relleu al llarg del mandat, i Pere Albó (MES), amb un discurs que habitualment se situa als antípodes del que defensa l’alcalde. Entre els partits del govern, tampoc hi ha canvis en els tres primers llocs de TSF ni en un PSC comandat per Josep Melcior Muñoz –amb Laura Serrano i Salvador Calabuig de 2 i 3–, que des del 2015 ha garantit estabilitat i fidelitat a Motas.
No ha estat un mandat de grans diferències, marcat per l’any llarg de la covid-19 i relatius consensos al voltant de la pandèmia, i en què les grans obres s’han focalitzat al voltant de la Corxera i el futur Museu Carmen Thyssen al monestir. Només Guíxols des del Carrer es desmarca del projecte museístic. “No ens surten els números”, diu Lloveras. Mentre que Pere Albó insisteix a recuperar el projecte antic de Can Serra i “preservar el monestir”. Per JxCat, hi ha “incertesa en el finançament, i són 13 milions d’euros”; Carrión també critica la despesa “en l’embolcall”, amb les obres que s’estan culminant a la plaça Monestir i Juli Garreta. L’alcalde, Carles Motas, espera que l’Estat hi destini una picossada del 2% cultural. I Muñoz coincideix que és “el pal de paller” del model cultural per atraure turisme i nous residents –un miler més d’empadronats arran de la pandèmia.
L’aparcament del centre
El govern de TSF i el PSC ha desencallat una altra obra pendent durant tres dècades, l’aparcament central, amb una primera estructura prefabricada a la Corxera. És la primera peça de futures fases, però no acaba de convèncer els altres grups, ja que veuen que ha servit per treure cotxes del passeig però sense un guany excessiu de places per resoldre el dèficit habitual en dies festius.
JxCat recupera en el seu programa el projecte de fer un aparcament en primera línia, sota el passeig dels Guíxols, mentre que Motas i Muñoz creuen que no té sentit en un escenari de previsió de puja del nivell del mar. Aquí, el model de GdC, de potenciar aparcaments perifèrics, per exemple, a l’esplanada de l’antiga Ileco, encaixa amb la idea de TSF i el PSC d’avançar en nous espais d’aparcament també al sector de llevant i la carretera de Palamós.
Habitatge i geriàtric
Una crítica compartida entre les formacions de l’oposició se centra en la manca d’habitatge. I l’alcalde defensa que estan treballant per promoure una trentena de pisos protegits a l’antiga Trachsler. Motas també es queixa que la Sareb fins ara no els ha posat les coses fàcils, i espera veure “com es concreta el titular” de Pedro Sánchez sobre el desbloqueig de propietats del banc dolent.
Respecte a l’altra demanda de sostre i assistència per a la gent gran, l’altre retret al govern és que no avanci el projecte d’ampliar l’asil Surís, i l’alcalde argumenta que la crisi de la covid-19 als geriàtrics ha imposat repensar-los i refer plans. El PSC aposta també per explorar opcions d’habitatges petits i tutelats.
Escombraries, un altre horitzó
El mandat ha servit per desencallar el contracte d’escombraries caducat feia anys, amb una nova concessió més cara i que ha fet millorar el servei, però en espera encara d’avaluar el progrés de la recollida selectiva, mentre cada cop més veus a l’oposició reclamen el porta a porta –ERC se suma a GdC– o més sensibilització –JxCat–. El candidat del PP també alerta de l’encariment que suposarà el final anticipat de Solius, i dur les deixalles al Vallès, una qüestió en què Motas ha marcat perfil en els darrers mesos carregant contra la decisió “improvisada i precipitada” de la Generalitat. Muñoz argumenta que la pressió fiscal no s’ha elevat els darrers quatre anys. Caldrà veure què passa en el futur.
Govern al sol i oposició a l’ombra
Motas reivindica la “transformació” de la ciutat en els seus dos mandats, i nous projectes com la rehabilitació del Palm Beach o l’espai polivalent que vol fer a tocar de la ronda Nord, en una finca pendent d’expropiar. Però, més enllà de reconèixer que s’han fet coses ben fetes, les relacions entre els dos blocs –afeblides en el darrer mandat i reconstruïdes durant la pandèmia– han acabat més distanciades que mai. Un fet il·lustratiu són les queixes per la manca de presència dels grups aliens al govern als mitjans de comunicació local, en contrast amb un alcalde omnipresent. Després de dos anys de converses entre els grups –a excepció de MES– per mirar de repartir protagonisme, la recent denúncia de JxCat al Consell de l’Audiovisual (CAC) va servir a Motas un argument en safata per aixecar-se de la taula i deixar el debat per al pròxim quadrienni.