L’hora de les grans inversions
Després de dos mandats ofegats per un deute que havia arribat a superar els 20 milions d’euros, l’austeritat dels últims anys permet tornar a imaginar obres importants, amb especial atenció a tot el que envolta els carrers cèntrics
Prova de foc per a la CUP en el seu principal bastió al país. Els cupaires buscaran el 28 de maig la tercera victòria electoral i un resultat que els permeti poder mantenir una vara que van aconseguir per primera vegada l’any 2015, en la primera experiència com a alcaldable de Montse Venturós. Ara Venturós no hi és –va deixar l’alcaldia fa dos anys per recuperar-se d’una depressió– i qui es presenta com a número 1 de la CUP és Ivan Sànchez, que ha exercit d’alcalde des del 2021 i que, durant la pandèmia, va consolidar-se com la mà dreta de Venturós en la gestió de la ciutat.
Entre el 2015 i el 2019, la CUP va manar sola, en minoria, amb només sis dels 17 regidors del ple i establint pactes puntuals amb totes les formacions per tirar endavant acords. El 2019 les urnes van donar als cupaires dos regidors més i, amb vuit cadires al ple, van quedar només a un de la majoria. Tot plegat va fer que la CUP comencés manant sola, però a finals del 2020, en plena lluita contra la pandèmia i amb Montse Venturós encara al capdavant de l’Ajuntament, el grup va decidir pactar amb ERC per fer majoria al ple. Els republicans van permetre al govern ocupar deu de les 17 cadires del ple: vuit de la CUP i dues d’ERC. En canvi, Junts (sis) i el PSC (un) han quedat a l’oposició amb un paper molt menys determinant que a l’inici del mandat.
La gestió econòmica del deute
Durant els vuit anys de govern a Berga, la CUP ha prioritzat la reducció del deute. Tant Francesc Ribera (2015-2019) com Marià Miró (2019-2023) han defensat que no tenien alternativa com a regidors d’Hisenda. Ara, però, el deute que superava els 20 milions fa vuit anys s’ha reduït per sota de sis, i tots els grups coincideixen que ha arribat l’hora de poder tornar a fer inversions importants al carrer.
De fet, en aquest final de mandat ja se n’ha vist alguna de significativa. Al carrer Harmonia, el govern està enderrocant una sèrie d’edificis en perill d’esfondrament per reurbanitzar la zona i portar més llum a carrers vells i estrets. Però encara hi ha molts deures a la pissarra, en relació amb el barri vell. Una de les carpetes més importants és la del mercat municipal, un monstre d’edifici infrautilitzat on diversos grups proposen fer un pàrquing que serveixi d’al·licient per anar al barri vell. Ja era un punt remarcable de molts programes fa quatre anys, però no s’ha avançat. A tocar del mercat, hi ha la plaça de les Cols. La CUP prometia actuar-hi, convertint-la en zona de vianants i combinant-ho amb la transformació del mercat en un aparcament. Però, de moment, el més calent és a l’aigüera.
Una altra espina clavada d’aquest mandat és l’estació de busos. Berga continua sent l’única capital de comarca del país sense aquesta infraestructura. El govern actual i la Generalitat la volen fer a la Rasa dels Molins, però l’oposició i el veïnat no les tenen totes.
Un alcalde que passa examen
Ivan Sànchez era el número 8 de la CUP a les eleccions del 2015 i, per tant, va quedar fora del ple en primera instància, ja que el seu partit, tot i aconseguir el millor resultat de la història a la ciutat, va quedar-se amb sis cadires. Al cap de dos anys, però, el juny del 2017, Sànchez va entrar al ple per ocupar la vacant que deixava per motius personals Anna Alsina, la número 2 de Venturós en aquelles eleccions. Als comicis del 2019, l’actual alcalde va anar de número 3 de la CUP, va entrar al ple i va quedar-se les regidories de Comunicació, Dret a l’Habitatge, Drets Socials i Patrimoni. Però amb la dimissió de Venturós va ser investit alcalde, el 2021.
Ara viu les seves primeres eleccions com a alcaldable i encapçala una llista que combina actuals regidors de govern, com Aleix Serra, Roser Rifà o Isaac Santiago, amb noves incorporacions, com Rosa Rodríguez o Andrea Corominas. La candidatura, a més, confirma la rotació de persones que els cupaires fa anys que prediquen: no hi ha cap regidor del mandat 2015-2019 que repeteixi en els primers llocs de la llista, excepte el candidat.
Junts, el candidat més jove
Junts també canvia d’alcaldable respecte al 2019. Aleshores va ser el músic Jordi Sabata, que va dimitir la tardor del 2020, després de poc més d’un any com a cap de l’oposició. Ara, en canvi, el partit aposta per Ramon Caballé, un jove que surt del planter de la formació i que, anys enrere, va liderar la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) al Berguedà.
Caballé, però, ha tingut uns mesos per entrenar-se com a regidor. I és que, tot i ser el número 12 de Junts fa quatre anys, al setembre va prendre possessió de l’acta de regidor que va deixar vacant Cesc Torrents. Des d’aleshores, Caballé –de 27 anys– ha format part del grup, però no n’ha estat el portaveu. Aquest rol ha continuat sent de Ferran Aymerich, que serà el número 3 a les paperetes. L’alcaldable, això sí, cada vegada ha pres més protagonisme en els debats plenaris.
ERC pesca a Saldes
També hi ha renovació de cap de files a ERC, el partit minoritari del govern. El portaveu del grup i alcaldable fa quatre anys, Ramon Camps, deixa la primera línia política (serà el número 7 de la llista) i passa el testimoni a Moisès Masanas, que ha estat l’alcalde de Saldes, també al Berguedà, des del 2015. A Masanas l’avalen vuit anys de feina en què ha convertit un municipi de 265 habitants, als peus del Pedraforca, en un punt pioner al país en aprofitament d’energia. Aquestes eleccions, a més, també suposen el retorn d’Ermínia Altarriba, alcaldable d’ERC l’any 2015, a la primera línia política. Serà la número 2 de Masanas.
El PSC, l’os de l’oposició
El pacte entre la CUP i ERC va deixar els dos grups de l’oposició amb poc marge de maniobra. En un primer moment, Junts i el PSC van intentar anar plegats per fer trontollar el govern, però amb el pas dels mesos han anat optant per maneres de fer oposició força diferents. Junts ha adoptat una posició més propositiva per aconseguir, per exemple, que accions plantejades per ells fossin comprades per l’equip de govern i incloses en el pressupost. És el cas de l’enderroc d’un edifici al carrer Verdaguer o la il·luminació de punts foscos de la ciutat.
En canvi, el PSC ha agafat clarament el rol d’element discordant en molts moments del ple. El regidor socialista, Abel García, torna a liderar la formació a les urnes i ho fa amb l’objectiu de treure rèdit del paper d’opositor punyent que ha encarnat durant tot el mandat. García fa anys que és conseller comarcal de govern, centrat especialment en les àrees d’Esports i Turisme Actiu, i s’ha consolidat com la primera espasa socialista a la comarca, més enllà de liderar el partit a la capital.
Una opció independent
La cursa electoral suma un nou ingredient, aquesta vegada. És una agrupació d’electors, Berga Grup Independent, que ha nascut prement fort l’accelerador. El moviment ha recollit més de 1.200 signatures, més del doble de les que necessitava per poder concórrer als comicis.
La candidata és l’empresària Judit Vinyes. Va militar cinc mesos a Junts, però assegura que va quedar-ne desencantada. I subratlla que la raó de ser de la seva llista és que es vol desmarcar del modus operandi dels partits tradicionals. Fa mesos que han obert local al centre de Berga i que viuen a les xarxes.
Dues lluites per tornar al ple
Tal com passa en capitals veïnes com Manresa, els comuns i Podem es presentaran en una mateixa llista a Berga. L’encapçalarà Francesc Ros, que debuta com a alcaldable. Viu a Cal Pons, a Puig-reig, però forma part del cercle comarcal de Podem, i es proposa la fita de retornar a l’esquerra verda la cadira que havia tingut al ple entre el 2015 i el 2019.
El PP també presenta candidatura a la capital del Berguedà, tot i que destaca per la poca presència de residents de la zona. El cap de llista és Xavier Serrahima, exregidor de Tavertet (Osona), on tampoc vivia. Serrahima agafa el relleu de Joan Antoni López Noguera, la primera espasa dels populars a la comarca els últims anys i que havia arribat a ser regidor del ple en diversos mandats.
