L'ANÀLISI
El PSC trenca el bipartidisme a Cassà
L’empat tècnic entre ERC i Junts el 2019 i l’entrada del PSC al consistori va propiciar un acord amb Mundet, que es va convertir en alcalde
L’habilitació de Can Parera com a pàrquing i l’acord per mancomunar serveis policials són algunes de les iniciatives que han tirat endavant
Cassà de la Selva ha viscut en els dos últims mandats un bipartidisme entre Junts i ERC amb un repartiment de suports pràcticament calcat. Tant les eleccions del 2015 com les del 2019, amb Martí Vallès com a candidat, les va guanyar el partit republicà, però només per cinc i tres vots de diferència, respectivament. Un empat tècnic que, a efectes pràctics, va suposar la majoria absoluta d’ERC el 2015. Com que el tercer contendent en aquells comicis, el PP de Josep Uñó, no va aconseguir representació, ERC va sumar un regidor més que el seu rival. Junts, liderat per Robert Mundet, no va poder retenir l’alcaldia que tenia Enric Bagué –encara sota les sigles de CiU– i va passar a l’oposició en solitari.
Quatre anys després es va repetir l’empat tècnic en vots, però l’entrada al consistori del PSC amb un regidor, Marià Montsunyer, va canviar les aritmètiques. Aquest cop l’empat també es reproduïa en el nombre de regidors d’ERC i Junts. L’escenari obligava a obrir negociacions. ERC, que havia dit que no pactaria amb el PSC pel fet de ser un dels partits “del 155”, va proposar una fórmula a Junts que consistia en un govern en minoria de Vallès amb participació de l’oposició i amb el compromís d’assolir el consens de dues terceres parts dels grups per aprovar qualsevol iniciativa.
Junts va considerar aquesta proposta “un insult” i, davant la impossibilitat d’un repartiment de l’alcaldia, va pactar amb el PSC un acord de mandat que va convertir Mundet en alcalde i Montsunyer en regidor de Governació. El pacte va incloure la contractació d’Alfons Martínez, número dos del PSC, com a assessor de l’equip de govern.
Condicionats per la pandèmia
Els quatre anys de mandat han acabat condicionats per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, que va endarrerir algunes inversions. Per pal·liar-ne els efectes econòmics, el consistori va aprovar dues tongades de vals de compra per bescanviar en comerços locals, una mesura que va tenir consens en el consistori i va ser ben rebuda pels veïns. La pandèmia també va fer aflorar el fenomen de les ocupacions il·legals creixents a Cassà. En aquest sentit, el succés més tràgic del mandat, pandèmia a banda, va ser la mort de dues persones en l’incendi d’un pis ocupat al carrer Raval, on ja hi havia hagut polèmiques veïnals a causa d’altres ocupacions. L’alcalde va criticar el poc marge d’actuació dels ajuntaments per combatre les ocupacions a causa d’una “llei garantista amb els abusos” i va criticar els grans tenidors per no posar en el mercat de lloguer el seu parc d’habitatges.
En el capítol d’inversions, l’equip de govern va continuar la tasca de reforma i embelliment d’alguns dels carrers del nucli urbà, com ara el de la Indústria i la seva continuació, el de la Bisbal, que connecten el barri del Firal amb el centre. També es va materialitzar l’habilitació de l’antiga fàbrica de Can Molinas com a aparcament. En canvi, es va frenar una operació semblant a l’antiga fàbrica de Can Rich. El projecte havia tingut l’aprovació de Junts en l’anterior mandat, però finalment l’equip de govern el va descartar perquè considerava que el contracte de lloguer amb la propietat podia ser perjudicial per al consistori.
Al barri vell, la principal inversió va ser la compra de la casa i el porxo de Can Parera per habilitar-hi una quinzena de places de zona blava. Una altra inversió important va ser la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol de terra, adjacent al camp municipal. A la residència geriàtrica municipal, la gestió de la qual es va cedir a l’empresa pública Sumar, es va fer una nova cuina i es van instal·lar plaques solars. A més, es van adquirir 44 llits articulats i ara mateix s’està ampliant la galeria del pati que dona al Puig d’Arques.
A la Coma, la plaça principal de Cassà, el consistori va tirar endavant un controvertit lloguer a CaixaBank, per 17 anys i 1.000 euros al mes més IVA, de la Sala la Coma, situada als baixos de l’Ajuntament antic. L’entitat bancària, que és just al costat, volia la sala per ampliar les seves oficines. També s’han abordat les obres a Can Trinxeria, que ja estan en la fase final, per traslladar-hi el jutjat de pau i els serveis socials.
L’acord entre Junts i el PSC ha transcorregut sense incidències, més enllà de les discrepàncies de vot en mocions que han tingut a veure amb el procés català. Montsunyer va tirar endavant una de les propostes estel·lars del seu programa: el conveni per mancomunar serveis entre les policies de Cassà, Llagostera i Caldes de Malavella, que ja han fet algunes actuacions conjuntes. Polèmics van ser, en canvi, dos processos de contractació de persones vinculades al PSC, que ERC va denunciar en el ple. Un va ser el d’una persona per a l’àrea de comunicació que havia figurat a les llistes del PSC de Sant Feliu de Guíxols junt amb Alfons Martínez. L’alcalde va dir que el procés no havia passat d’una entrevista, tot i que aquesta persona va arribar a enviar correus electrònics des d’adreces corporatives de l’Ajuntament. L’altra va ser la contractació a través d’una ETT de l’esposa de l’assessor de govern, que també anava a les llistes del PSC, per fer tasques administratives a la policia, controlada per la regidoria de Montsunyer.
El mandat acaba ara amb dos temes controvertits. D’una banda, els treballadors municipals s’han mobilitzat perquè el consistori encara no ha resolt la valoració de llocs de treball, que ha de posar fi als desequilibris de sous. També continua enquistat el desenvolupament urbanístic d’un sector de les Serres, que ha motivat queixes dels veïns perquè asseguren que l’Ajuntament no dona resposta a les seves peticions.
El pròxim mandat planteja reptes importants per a Cassà, com ara l’ús que ha de tenir Can Frigola, les reformes del carrer Provincial –recentment se n’ha presentat un avantprojecte– i de la plaça de la Coma i la necessitat d’incorporar el porta a porta per augmentar el percentatge de recollida selectiva.
En clau electoral, s’haurà de veure si l’entrada en joc del PP, amb Toni Ávila com a candidat, perjudica el PSC, que el 2019 va quedar a pocs vots del segon regidor. Una enquesta de la revista Llumiguia deixa clar que continuarà el bipartidisme entre Fem Cassà –que inclou ERC– i Junts, tot i que dona un lleuger avantatge a la llista de Fem Cassà, encapçalada per Pau Presas, i fins i tot assenyala la possibilitat que aconsegueixi majoria absoluta. Sense aquest supòsit, es fa difícil pensar en un govern de Presas, atesa la possibilitat que es reediti l’acord entre Mundet i Montsunyer, que repeteixen com a candidats.
