Política

diari de campanya

Estampes del passat

El final de campanya ho és també de la tempesta de lemes i proclames electorals
Cada cop costa més trobar un mur abandonat a Barcelona on enganxar un cartell

Tot va molt ràpid en aquesta vida. Des d’ahir, les imat­ges que il·lus­tren aques­tes línies ja són pas­sat. Després de quinze dies d’encar­te­llar car­rers i omplir pla­ces, poli­es­por­tius i tot tipus de locals de pro­cla­mes i lemes de cam­pa­nya, tot el sarau elec­to­ral va aca­bar ahir, sob­ta­da­ment, amb la jor­nada de reflexió. Ja està, tot el que s’havia de fer ja s’ha fet. A par­tir d’aquesta nit, quan els resul­tats ja siguin incon­tes­ta­bles, quan ja no es pugui fer anar enrere ni la màquina del temps, ni les estratègies polítiques, serà el moment d’estri­par car­tells, o emmar­car-los per a la història, ama­gar els lemes, o rei­vin­di­car-los. Tot ja és en mans dels ciu­ta­dans.

El recor­re­gut gràfic pel que ha estat aquesta cam­pa­nya comença pels car­tells de paper, la cola d’engan­xar i la brotxa. Encara que sem­bli men­tida, en aquest món de les pan­ta­lles digi­tals el paper elec­to­ral encara sobre­viu, Una de les nove­tats de la con­tesa elec­to­ral a Bar­ce­lona ha estat la pugna des­ca­rada dels par­tits per fer-se un forat a les xar­xes soci­als. Han riva­lit­zat al Tik-Tok amb Ernest Mara­gall fre­gint xur­ros amb el xur­rer més mediàtic de Bar­ce­lona o Ada Colau desit­jant un feliç ramadà als musul­mans amb un feno­men a les xar­xes de la comu­ni­tat pakis­ta­nesa a la ciu­tat, però, tot i això, els car­tells han con­ti­nuat dema­nant el vot a les parets.

No és fàcil en una ciu­tat com Bar­ce­lona, on cada cop que­den menys solars buits, tro­bar-hi un tros de mur on poder engan­xar el car­tell elec­to­ral. No es tracta d’empa­pe­rar qual­se­vol paret, sinó alguna per on passi prou gent perquè el mis­satge arribi al des­ti­na­tari –pura semiòtica ele­men­tal–. Aquest és el cas del mur que algú de Bar­ce­lona en Comú va tro­bar a la ronda de Sant Antoni on la casu­a­li­tat va gene­rar un interes­sant efecte afe­git. Tot i que en política les casu­a­li­tats no exis­tei­xen, qui va engan­xar el car­tell d’Ada Colau va tenir l’encert de fer-ho sota unes lle­tres on s’hi lle­geix “l’espe­cu­lació amenaça”. És la reto­lació que al seu dia hi va haver aquest lloc per denun­ciar el risc real de des­a­pa­rició del gimnàs social Sant Pau, un espai que fa una feina única d’atenció a la gent que dorm al car­rer i que s’ubica rere el mur on s’hi va engan­xar el car­tell de la can­di­data dels comuns.

El car­tell en qüestió va ser van­da­lit­zat i una part arren­cat. La lluita pel car­tell ha estat una cons­tant a la ciu­tat als espais que l’Ajun­ta­ment ha dis­tribuït pels car­rers perquè els par­tits s’hi pogues­sin anun­ciar. Són uns tríptics de fusta, fixats a l’entorn d’un fanal, on s’hi han succeït els car­tells d’uns i altres par­tits, sobre­po­sant-se un damunt dels altres, en funció de qui fos l’últim que hagués pas­sat amb la brotxa.

Els car­tells anun­cien lemes i els lemes de cam­pa­nya sem­pre van escrits als petits faris­tols que els can­di­dats han fet ser­vir per expli­car-se cada dia, ja fos a peri­o­dis­tes o al públic que anés a escol­tar-los als mítings. Els pri­mers tipus d’actes, els pen­sats per a la premsa, tenen un espe­cial procés de pro­ducció i sem­pre es tria el lloc pen­sant que ajudi a remar­car el mis­satge que es vol trans­me­tre.

Sense anar més lluny, el can­di­dat soci­a­lista, Jaume Coll­boni, va citar els mit­jans davant de les tres xeme­ne­ies del Paral·lel per par­lar-los d’una pro­posta per crear una ofi­cina con­tra les ocu­pa­ci­ons d’edi­fi­cis que s’hau­ria d’ubi­car en l’edi­fici que tenia just al dar­rere.

En el cas d’ERC, el lema “Una Bar­ce­lona per a tohom” escrit damunt un mapa de la ciu­tat és el que ha pre­si­dit la lona que ha actuat de fons de tots els mítings que ha fet Ernest Mara­gall en aquest esgo­ta­dor peri­ple de quinze dies. Qui no l’hagi anat a escol­tar-lo s’ho ha per­dut, perquè rere l’apa­rença de pro­fes­sor una mica ran­que­jant i que ho sap tot de l’admi­nis­tració muni­ci­pal, s’hi amaga un ora­dor de pri­mer nivell amb un dis­curs vibrant.

A tots els bar­ris de la ciu­tat Mara­gall s’ha com­promès a ser l’alcalde de tots, això vol dir també del veí que en l’acte que va fer al barri de la Bar­ce­lo­neta se l’escol­tava des del balcó de casa seva para­pe­tat rere una enorme ban­dera espa­nyola.

Aquest ciu­tadà de segur que deu estar d’acord amb l’estratègia uti­lit­zada pels par­tits de dreta i extrema dreta de la ciu­tat de ten­sar el debat posant en pri­mer pla la qüestió de l’ocu­pació dels pisos, com si fos la prin­ci­pal pre­o­cu­pació de la ciu­ta­da­nia. Al míting final de Valents s’entre­gava als assis­tents unes car­to­li­nes rec­tan­gu­lars amb el lema en cas­tellà “fuera oku­pas”. Com la resta de lemes de la cam­pa­nya, aquest també forma part del pas­sat. El que serà nou és veure qui ocupa l’Ajun­ta­ment i qui aca­ben deso­cu­pant els votants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia