Política

Clatellot a ERC, que fracassa i cau a tercera força en vots

Maragall s’estavella a Barcelona i els republicans no eixamplen la base a l’àrea metropolitana, on queden lluny del PSC

Perden Lleida i Tarragona, i conserven Manresa com a principal bastió

Funeral a ERC. Els republicans es van estavellar ahir en les eleccions municipals, en què van registrar notables davallades a les principals ciutats del país, amb menció especial a Barcelona, tot i que conserven la condició de primera força en nombre de regidors (2.894 –en perden uns 200–, en contraposició amb els 2.677 de Junts). Els republicans passen de primera força en vots el 2019 a tercera, ja que en perden 300.000: queden amb poc més de 520.000 (un 17,3%), respecte als 821.000 (23,5%) de fa quatre anys. Això sí, ERC s’imposa en més de 360 municipis, amb majoria absoluta en més de 200, on té l’alcaldia assegurada.

Passat un quart de dotze de la nit compareixia junta a l’estació del Nord de Barcelona la plana major del partit i del govern, amb cares molt llargues i Oriol Junqueras i Pere Aragonès al capdavant –tot i que el president de la Generalitat va evitar parlar, i els consellers van esperar sota l’escenari–, rebuts amb aplaudiments poc entusiastes. “No són els resultats que desitjaríem, els voldríem haver obtingut molt millors”, reconeixia d’entrada Junqueras, després de felicitar Xavier Trias com a guanyador a Barcelona. Acompanyat de candidats i diputats, el líder d’ERC assenyalava que la caiguda allunya l’objectiu de la independència, i entonava el mea culpa per no haver estat capaç de mobilitzar “una part rellevant” d’antics electors, tot i que posava en relleu el bon resultat en alguns municipis.

Ernest Maragall, que fa quatre anys va guanyar a la capital, il·lustrava anit la patacada dels republicans, ja que va perdre la meitat de regidors, de deu a cinc, i va caure a la quarta posició, amb molt poques possibilitats d’entrar en cap combinació. L’efecte Maragall va passar a ser aquest cop l’efecte Trias. El republicà, que reconeixia al seu rival la responsabilitat ara de formar un govern “fort i estable”, se li oferia per participar “en la construcció d’un clima d’unitat sobiranista”, tot alertant del “marc de dretanització” que han deixat les eleccions, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, que segons ell fan “evident” l’amenaça de les forces anticatalanistes. “Defensarem la ciutat des de la nostra representació”, tancava.

El fracàs d’ERC és gran no només a Barcelona. L’aposta per mirar el PSC a la cara, sobretot a l’àrea metropolitana, s’ha saldat amb un fracàs rotund per part dels republicans, que no només no s’hi acosten sinó que en queden a anys llum en la majoria d’indrets. Els republicans perden posicions en general i són decisius en poques places clau. I l’ascens de la dreta i l’extrema dreta fa que els sigui impossible gairebé enlloc entrar en pactes alternatius. Els republicans, a més, han perdut la condició de saba nova amb què es presentaven el 2019 com a alternativa en molts municipis.

Les enquestes de les vuit del vespre ja no auguraven gaires bons resultats al partit, tot i que els responsables es resistien a donar-les per bones. Però, en el seu cas, els resultats oficials van confirmar les pitjors previsions. El daltabaix va ser gran a l’àrea metropolitana però també més enllà, ja que perdran a mans del PSC les alcaldies de Lleida, on passen de primera a tercera força, i Tarragona, on resisteixen com a segona força, però baixen a sis regidors, a tres del PSC, que segurament recuperarà l’alcaldia. A Girona, ERC perd un regidor i s’esvaeix la possibilitat de repetir govern amb Junts.

Els republicans només salven els mobles a Manresa, el principal bastió on es mantenen al capdavant i amb possibilitats de repetir l’alcaldia, i en ciutats petites com Amposta, amb majoria absoluta, i vorejant-la a Sant Andreu de la Barca. ERC també obté la victòria al Masnou, Salt, Palamós i Torredembarra, així com en capitals com la Bisbal d’Empordà, Puigcerdà, Falset i Moià.

LES FRASES

No són els resultats que desitjaríem, els voldríem haver tingut molt millors. Això ens allunya de l’objectiu
Oriol Junqueras
president d’erc
El resultat fa evident l’amenaça de forces anticatalanistes a tot l’Estat, cal recompondre la unitat catalana
Ernest Maragall
alcaldable d’erc a barcelona

Segona força en molts llocs, però lluny i sense possibilitats

ERC continua com a segona força en molts municipis de l’àrea metropolitana, però baixa en la majoria i queda llunyíssim del guanyador, el PSC en la majoria dels casos. És el cas de nombroses ciutats com l’Hospitalet, Cornellà, Gavà, Sant Adrià i Sant Boi. Gabriel Rufián, a Santa Coloma de Gramenet, és gairebé l’únic que puja, de tres a quatre regidors, això sí, sense fer ni pessigolles als 16 del PSC. El mateix passa en ciutats de la segona corona com Mataró, Sabadell i Granollers, on aguanta com a segona força. A Sant Cugat perden l’oportunitat de revalidar el pacte que els va donar l’alcaldia, igual que a Vilanova, on s’enfonsen amb només tres regidors. Només segons llocs com el de Sitges, on empata amb Junts i el PSC i té possibilitats de revalidar l’alcaldia; Viladecans, amb sis regidors, i Sant Vicenç dels Horts, amb vuit i a un del PSC, deixen millors sensacions a ERC.

La caiguda dels republicans, en tot cas, o com a mínim el no assoliment de les expectatives, va més enllà i és força general arreu del país. A Reus, Vic, el Vendrell, Valls, Tàrrega i Banyoles queden segons, igual que a Salou i Calafell, però sense gairebé possibilitats d’alcaldia. A més, són tercers a Vilafranca, Igualada –on fracassa Alba Vergés–, Balaguer, Tortosa, Figueres, Tremp i la Seu d’Urgell. Això sí, a Vielha i el Pont de Suert entren amb dos regidors en el primer intent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.