Desmobilització entre el votant independentista
El moviment perd uns 300.000 suports i vora 3 punts, sobretot per la caiguda d’ERC
La suma de Junts i el PDeCAT guanya 50.000 vots i la CUP en perd 43.000
Molts votants independentistes es van quedar a casa diumenge passat. De fet, centenars de milers. Ras i curt, i amb totes les pinces amb què s’ha d’agafar cap conclusió atesa la multitud de dinàmiques i microclimes propis d’unes municipals, la davallada és la primera conclusió a què s’arriba donant un simple cop d’ull a les xifres de vot absolut en el conjunt de sigles independentistes el 28-M, fet que desvela un daltabaix global d’uns 300.000 vots respecte al 2019: dels 1,55 milions de suports als 1,26 ara. En percentatge, l’independentisme perd pes, prop de 3 punts: assoleix al voltant del 42,1% de vots respecte al 45,1% del 2019.
Bona part de la caiguda gairebé es pot atribuir, en tot cas, a un únic partit, Esquerra, que va perdre precisament uns 300.000 vots i va quedar en el llindar dels 520.000. L’arriscada aposta dels republicans per esgarrapar suports de l’altre bloc a costa de moderar el missatge independentista, s’ha estavellat especialment allà on tenia més esperances de créixer, l’àrea metropolitana de Barcelona, on, tot i ser segona força en moltes ciutats, ha xocat contra el mur granític que hi continua constituint el PSC, dels qual torna a ser a anys llum de distància.
És clar que Junts tampoc va aprofitar gaire la caiguda d’ERC, ja que tot i la gran campanada a Barcelona també va perdre diumenge uns 5.000 vots en global. Això sí, si es té en compte que el 2019 s’havia presentat encara conjuntament amb el PDeCAT, i les llistes associades a aquest partit han rebut ara uns 55.000 vots, en conjunt l’antic espai n’ha guanyat uns 50.000 respecte a llavors. Això sí, si no fos pels 70.000 vots extres de Trias a la capital, el saldo també hauria estat negatiu. Pel seu cantó, la CUP, que ja hi presentava menys candidatures, va perdre igualment en conjunt uns 43.000 vots.
Traduït en representativitat, les quatre grans forces independentistes van sumar diumenge 6.078 regidors, respecte als 6.245 del 2019, uns 170 menys. A aquestes xifres, cal afegir-hi les d’altres opcions que també defensen la independència però que són gairebé residuals: Primàries –que enguany tot just s’ha presentat com a tal en vuit municipis– i l’extrema dreta catalana, representada pel Front Nacional i Aliança, que, això sí, dobla suports i supera els 5.000 vots, amb especial penetració en municipis com ara Ripoll, Manresa, Manlleu i la Masó, a l’Alt Camp, on tindrà l’alcaldia. En conjunt, aquests petits grups sumen uns 11.000 vots i 27 regidors més, tot i que el resultat també s’atansa al saldo zero, ja que només Primàries ja n’havia assolit 23 el 2019, i un el FNC.
Les causes i reflexions
Diverses són les causes que poden explicar l’abstencionisme independentista. D’entrada, un factor és que el 2019 les municipals van coincidir amb les europees –s’hi presentaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras encapçalant les llistes respectives de Junts i ERC–, en un moment encara de tensió màxima pel procés, en plena celebració del judici als dirigents de l’1-O. És evident, en tot cas, que les picabaralles que els partits independentistes han protagonitzat aquests anys tampoc han ajudat gens que els votants anessin a les urnes, ni tampoc la política més pragmàtica introduïda pel govern ara en solitari d’ERC, amb determinacions que han estat molt criticades per la resta de grups independentistes, com el suport parlamentari a Pedro Sánchez i al PSOE, l’aposta per la taula de diàleg (que segurament el PP fulminarà si guanya les estatals al juliol) i, més recentment, l’impuls gairebé en solitari d’un acord de claredat.
El seu líder, Oriol Junqueras, admetia ahir el mal resultat. “Ens obliga a escoltar gent que ens ha votat en altres convocatòries i ara legítimament ha decidit quedar-se a casa”, subratllava, tot conjurant-se a fer un esforç per tornar-hi a “connectar”. Això sí, Junqueras evitava fer autocrítica, més enllà que han d’“explicar-se millor” perquè arribi a la gent tot el que creu que “han fet bé”, ja que continua convençut que la línia empresa és la correcta. “La via de la negociació estem convençuts que té un aval important dins la societat catalana i la comunitat internacional”, defensava per exemple. “La nostra causa és ser útils a la nostra gent, i assumirem les factures que facin falta”, apuntava també, defensant l’obra de govern i l’aprovació del pressupost amb el suport del PSC. Això sí, ERC ha vist les orelles al llop, i, veient el gran creixement del PP i Vox, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, veu “especialment raonable” que miri de recompondre’s l’espai independentista, començant per la prioritat en els pactes als ajuntaments, com també farà Junts. Altres fonts republicanes admetien ahir que hauran de fer més autocrítica de portes endins.
Junts, per la unitat
De fet, la conclusió que cal una reflexió per tornar a mobilitzar el votant independentista –i la unitat davant l’auge de la dreta espanyolista pot ser el millor camí–, la treia Junts igualment diumenge a la nit, i la repetia ahir al vespre, fins al punt que el secretari general, Jordi Turull, anava un pas més enllà i recuperava la proposta d’una candidatura unitària a Madrid com a revulsiu per “recomençar” i tornar a mobilitzar l’independentisme. “Ja hem vist quina estratègia no ha funcionat, l’única base que s’ha ampliat és la dels socialistes; la gent ens demana que tornem a teixir complicitats”, reblava. També diumenge a la nit, la portaveu del secretariat de la CUP, Maria Sirvent, sostenia que l’abstenció dels independentistes envia “un missatge clar” als partits, i apel·lava a la necessitat que l’esquerra independentista faci “una lectura profunda” del que va passar a les urnes.
LES FRASES
Només la dreta espanyolista puja en vots
Per valorar-ho tot en la seva justa mesura, també cal tenir en compte que la participació en global en les eleccions de diumenge va baixar més de 9 punts respecte al 2019, i va ser fins i tot tres punts més baixa que la del 2015. Amb això, només és comparable a l’assolida en les municipals del 2011, abans que esclatés el procés sobiranista. Fins i tot el PSC, gran guanyador en vots a Catalunya, ha experimentat un retrocés en números globals de més de 55.000 suports. En xifres absolutes, de fet, només creix el conjunt de la dreta espanyolista. Així, entre els principals partits només van augmentar el PP, uns 86.000 vots, i Vox, que va ser residual amb 36.000 vots el 2019 i diumenge va superar els 150.000. Només Ciutadans, això sí, va perdre diumenge ja uns 256.000 vots, des dels 291.000 del 2019 als tot just 36.000 ara. Les xifres de Valents també resulten residuals. Pel seu cantó, els comuns i Podem, que per separat havien obtingut 358.000 fa quatre anys, ara n’obtenen 92.000 menys, uns 266.000.