El pacte que Girona “no entendrà”

A Sílvia Paneque, la vencedora de les eleccions municipals de Girona, li fan sovint dues preguntes des del 28 de maig: “Com estàs? i “Com estan les coses?” Ho va revelar la mateixa cap de llista del PSC i portaveu del grup municipal en funcions. Paneque va respondre a les dues qüestions en un acte a la Generalitat. Al PSC, les forces independentistes liderades per Guanyem l’“han exclòs”, va dir.

Paneque, que havia intervingut al matí al Parlament de Catalunya, va ser al vespre a Girona. A la primera pregunta que li fan, ella respon: “Estic molt bé.” Això no treu que qualifiqui les negociacions Guanyem-Junts i Guanyem-ERC de pacte amb dos partits que han perdut (Junts i ERC). La portaveu del PSC, regidora des del 2011, va dir que continuarà al peu del canó però que no entén que Guanyem proclamés durant la campanya que volia un canvi i que ara negociï un acord amb la força que ha guiat el consistori des del 2011.

La dirigent del PSC, respectuosa, va ser agraïda. Va donar les gràcies a les 8.644 persones que havien confiat en una llista “plena de personalitats independents”. Va considerar que el pacte que s’està gestant és un pacte contra ella, contra la seva formació i contra “els nou barris” que van optar majoritàriament pel PSC. Va dir que és un pacte que la ciutat “no entendrà”.

Aquesta crònica, però, tenia un títol a la tarda, “El cordó sanitari de Paneque”. Al final, la portaveu socialista va excloure del discurs aquest qualificatiu. Tot i això, ahir a la tarda sí que havia parlat de “cordó sanitari a la meva candidatura de ciutat” en una xarxa social, igual que havia fet dimarts el doctor en història contemporània de la Universitat de Girona (UdG) Maxi Fuentes, el número 4 de la llista.

S’haurà de veure si les negociacions entre Guanyem i Junts, segona i tercera llista més votades, arriben a bon port. Amb els papers canviats, la situació recorda la del Parlament del 22 de març del 2018. Aleshores com a diputada de JxCat, Gemma Geis, actual cap de llista de Junts a Girona, va negociar el suport de la CUP a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. A l’altra banda de la negociació, hi havia Lluc Salellas, membre del secretariat nacional de la CUP fins al novembre del 2018, i que ara podria ser l’alcalde.

Fa cinc anys, la CUP volia la restitució del president Carles Puigdemont. Es va abstenir, cosa que va impedir que Turull fos investit president. Era el dia abans que el jutge Pablo Llarena ordenés presó preventiva per a Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva. Eren dies de repressió dura, de Puigdemont a l’inici de l’exili i de l’article 155.