El PP segueix en la lluita contra el català i aprova el topònim castellà de Castelló

El PP no para en la seva lluita con­tra el català i s’ha posat entre cella i cella tor­nar a cas­te­lla­nit­zar els topònims del País Valencià. La pri­mera que ho va anun­ciar va ser la bat­llessa de València, María José Catalá, i aquest dijous ha estat Begoña Car­rasco, alcal­dessa de Cas­telló de la Plana, qui ja ha ini­ciat els tràmits perquè la ciu­tat tin­gui deno­mi­nació bilingüe, amb la incor­po­ració de la impo­sada en cas­tellà. És el pri­mer que ha fet la popu­lar en la junta de govern que dona el tret de sor­tida del man­dat muni­ci­pal. Ha sig­nat un decret per tirar enda­vant el pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu per acon­se­guir-ho amb un argu­ment: “Ens vam com­pro­me­tre amb la ciu­ta­da­nia i avui expres­sem la volun­tat de com­plir amb la recu­pe­ració del topònim bilingüe, perquè Cas­telló torni a ser Cas­telló de la Plana i Cas­tellón de la Plana”, ha dit. Amb la pre­tesa volun­tat de “res­pec­tar les dues llengües coo­fi­ci­als perquè els cas­te­llo­nencs puguin triar en lli­ber­tat com ano­me­nar la seva ciu­tat”, Car­rasco recu­pera la decisió de 1982 res­pecte al nom del muni­cipi, que va ser rever­tida en el dar­rer man­dat per dis­po­sar només de la versió pròpia, que cor­res­pon al valencià.

Les deno­mi­na­ci­ons bilingües de les tres capi­tals de les demar­ca­ci­ons valen­ci­a­nes són una rea­li­tat, després d’aquest impuls dels popu­lars que per­me­ten tirar per terra la decisió dels con­sis­to­ris quan hi mana­ven les esquer­res. Ala­cant ja tenia la doble deno­mi­nació i el retrocés és tal que Vox i el PP van votar a finals del 2020 perquè la ciu­tat deixi de ser con­si­de­rada dins les zones cata­la­no­par­lants per dei­xar enlaire els drets lingüístics asso­ci­ats, pro­posta que no va pros­pe­rar perquè Ciu­ta­dans no s’hi va sumar; ara la majo­ria abso­luta dre­tana ho podria per­me­tre. València i Cas­telló se sumen a la cas­te­lla­nit­zació dels noms sota el pretès bilingüisme, si bé els repre­sen­tants públics dels diver­sos par­tits en les tres capi­tals cada cop ten­dei­xen a expres­sar-se només en cas­tellà. Això és així a Cas­telló i Ala­cant, on tots els can­di­dats excepte el de Com­promís no van emprar el valencià en els debats elec­to­rals ni inter­ven­ci­ons públi­ques, men­tre a València l’ús de la llen­gua pròpia va ser resi­dual: només el de Com­promís el va emprar amb natu­ra­li­tat, men­tre que la del PP el va alter­nar però molt en segon terme, alhora que els caps de car­tell de Podem, PSOE i Vox no van dir ni un mot en la llen­gua pròpia.