Sánchez i el mirall de Papageno

Un dels grans moments de l’òpera de Mozart La flauta màgica té lloc en el segon acte quan l’oce­llaire Papa­geno, després de ser posat a prova en el tem­ple de la ini­ci­ació –junt amb el pro­ta­go­nista Tamino– i de superar totes les pro­ves, coneix final­ment l’ado­rada Papa­gena i tots dos ho cele­bren amb un duet: “Pa, Pa, Papa­gena! Pa, Pa, Papa­geno!” El bell duet operístic és la música que el PSOE ha triat de fons en el seu últim vídeo elec­to­ral, en què minis­tres i diri­gents es pre­gun­ten en veu alta i en to escan­da­lit­zat per la dero­gació de lleis i ells matei­xos es res­po­nen que això no pot ser. “Dero­gar la reforma labo­ral?”, diu una ofesa vice­pre­si­denta Nadia Calviño. “En cap cas”, res­pon el minis­tre José Luis Escrivá (Segu­re­tat Social). “Tor­nar a la Cata­lu­nya de l’enfron­ta­ment i la cris­pació?”, demana Sal­va­dor Illa. “No, ni de broma”, li diu taxa­tiva la vice­pre­si­denta ter­cera Teresa Ribera. “Eli­mi­nar el Minis­teri d’Igual­tat?”, diu Merit­xell Batet. “Això no pas­sarà”, li res­pon el minis­tre de Sani­tat, José Manuel Miñones. “De debò es cre­uen que dei­xa­rem que aquest país torni al pas­sat? Va a ser que no!”, sen­ten­cia al final Pedro Sánchez tot rubri­cant amb accent cheli un in cres­cendo de La flauta màgica.

L’endemà de per­dre el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo i mal­ba­ra­tar la bala de plata per cimen­tar una remun­tada, Sánchez s’imposa un gir de guió i el cop d’efecte ja no és visi­tar Anda­lu­sia –el vell gra­ner de vots es tenyia de blau el 2022 amb Juanma Moreno– sinó entre­gar-se al talismà del PSC. Després de per­dre qua­tre dies de cam­pa­nya a la torre de vori de La Mon­cloa per entre­nar el debat, ahir va volar a Vilna (Lituània) per a la cimera de l’OTAN. El cop d’efecte audaç de con­vo­car elec­ci­ons anti­ci­pa­des per al 23 de juliol l’endemà de les muni­ci­pals del 28-M ha dei­xat pas a mal­gas­tar cinc dies d’una cam­pa­nya que en té 15, i tot per caure davant Feijóo. La dosi­fi­cació s’acaba i Sánchez visi­tarà diu­menge Bar­ce­lona apro­fi­tant el 45è ani­ver­sari del PSC a par­tir de la fusió del PSC-Congrés, PSC Rea­gru­pa­ment i la Fede­ració Soci­a­lista de Cata­lu­nya (PSOE). “Davant l’abso­luta absència de pro­jecte i de pro­grama, Feijóo va plan­te­jar una mun­ta­nya de men­ti­des i l’ús des­car­nat de ter­ro­risme d’ETA des­a­pa­re­gut fa 11 anys. I jo en surto satis­fet, del debat”, es va con­so­lar ahir el pre­si­dent.

“Aquí l’únic que importa és sobre­viure a les ter­ri­bles coses en les quals ningú et pot aju­dar en la nit més fosca”, canta Papa­geno. Si Sánchez vol enviar un mis­satge subli­mi­nar de resistència i guarda algun cop d’efecte davant els que el donen per mort, la cam­pa­nya avança ine­xo­ra­ble­ment i les oca­si­ons de sor­pren­dre s’esgo­ten. Feijóo, al seu torn, cada dia fa més cara de pre­si­dent i men­ti­des fla­grants –com ara dir que va votar l’aug­ment de les pen­si­ons– no li cau­sen ni una esgar­rin­xada. La flauta màgica és així de caprit­xosa en època elec­to­ral.