Uriel Bertran vol endurir el "pla B" d'ERC davant la possible nova retallada de l'Estatut

El diputat d'ERC Uriel Bertran, que és el líder del sector crític Esquerra Independentista, vol endurir el "pla B" previst pels "sectors oficialistes" davant una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que retalli l'Estatut, i planteja un rebuig rotund i la convocatòria d'un referèndum.

Segons ha indicat Uriel Bertran, un partit independentista com ERC no pot condicionar el rebuig a una sentència adversa contra l'Estatut al fet que s'aconsegueixi o no la unitat de les forces polítiques catalanes, sinó que ha d'expressar un rebuig "frontal" i "rotund".

D'aquesta manera, la candidatura que encapçala el badaloní Uriel Bertran, que aspira a dirigir ERC després del congrés del mes de juny, marca un punt d'inflexió en l'estratègia sobre el "pla B" de defensa de l'Estatut que propugnen els "sectors oficialistes" representats per l'actual secretari general, Joan Puigcercós, i per l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Aquests dos sectors defensen una posició més moderada davant l'eventualitat d'una sentència que modifiqui l'Estatut, i que es reflecteix en la ponència política que ha aprovat l'executiva de la qual formen part tant Puigcercós com Carod-Rovira.

Segons Uriel Bertran, "si un partit independentista no és capaç de plantar cara davant el que seria una vulneració tan clara de la voluntat del poble català expressada democràticament en un referèndum, significaria que no està complint la seva funció política, social i històrica". "És evident –ha afegit– que, a l'hora de plantar cara és molt millor comptar amb la unitat de les forces polítiques catalanes, però, si aquesta unitat no és possible, ERC ha de liderar la posició de rebuig i convocar i participar en mobilitzacions de protesta".
Per aquest diputat i candidat a la secretaria general d'ERC, el seu partit hauria d'impulsar al Parlament una resolució que expressi, en primer lloc, el rebuig a la sentència i, en segon lloc, la convocatòria d'una consulta popular per autoritzar al govern de la Generalitat a negociar amb el de l'Estat la convocatòria d' un referèndum d'autodeterminació.

Bertran coincideix en aquest punt amb Carod-Rovira quan defensa la consecució de la sobirania l'any 2014, i afirma que, si l'Estat espanyol no permet al poble català exercir "el seu dret a decidir", el Parlament català "estarà plenament legitimat per proclamar la independència si hi ha una majoria de diputats favorables".

Aquesta coincidència davant la possibilitat d'aplicar el que ja es coneix com la "via kosovar" d'aconseguir la independència, no existeix, en canvi, en valorar el govern de l'Entesa, en què Esquerra Independentista marca un altre punt d'inflexió respecte a Carod-Rovira i la seva candidatura –encapçalada per Ernest Benach i Rafel Niubò–, i també amb la de Joan Puigcercós i Joan Ridao.

En aquest punt, Uriel Bertran vol que els militants tornin a definir el grau d'identificació que tenen amb el programa del govern de la Generalitat, i per això el seu sector ja ha presentat una esmena parcial a la ponència, en què reclama "millorar" l'acord de l'entesa i que hagi de ser ratificat en assemblees territorials vinculants.

Segons Bertran, a la conferència nacional passada els militants que van qüestionar l'acord de l'entesa van ser un 43% però "en els mesos que han transcorregut s'ha produït un fet significatiu, i és que a les passades eleccions generals ERC va perdre més de la meitat dels seus vots i d'escons".