Sánchez aguanta i Feijóo no suma amb Vox
El líder del PP punxa amb 136 escons davant la nova resurrecció de Sánchez (122) i el bloc d’investidura
Junts (7) té la clau de tot després d’empatar amb ERC (7)
El PSC (19) arrasa a Catalunya
Vox es desinfla, de 52 a 33
La CUP perd els dos escons de Vehí i Botran
Sumar (30) treu menys que Podem després del vet a Irene Montero
“O Sánchez o Espanya” era el plebiscit exigit pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Ironies del destí, però, el poble va entendre que el plebiscit era sobre el govern Nosferatu (José María Lassalle dixit) de Feijóo amb Vox i el govern Frankenstein (Alfredo Pérez Rubalcaba dixit) de l’última legislatura, i el poble va preferir la criatura de Mary Shelley abans que el monstre de la dreta i la ultradreta que censura Virginia Woolf. El Manual de resistencia de Pedro Sánchez torna a les llibreries amb nova edició i el president espanyol aguanta l’embat amb 122 escons davant el líder del PP, que es va fixar la fita dels 160 escons i era presoner de les expectatives i que ara té 136 escons, que són una victòria amargant: no li obren La Moncloa ni amb Vox (33). El cop d’efecte de Sánchez d’anticipar les eleccions al 23-J en ple estiu l’endemà del revés de les municipals del 28 de maig ha estat el revulsiu esperat, i el triomf del PSC (19 a Catalunya) ho corrobora. L’independentisme viu un gir enmig del còctel de vot útil i abstenció: ERC paga l’aposta pel diàleg i Gabriel Rufián cau de 13 a 7 escons, i Junts té la clau de tot gràcies als 7 de Míriam Nogueras.
El bloc progressista que ha fet costat a Sánchez arriba a 172 escons gràcies al PSOE (122), Sumar (31), ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1). És a dir, a quatre de la majoria absoluta i amb Junts com a clau de tot, una ironia del destí venint de la promesa de Sánchez del 2019 de portar Carles Puigdemont a Madrid. Junts té ara sobre les espatlles el bloqueig o el desbloqueig, perquè l’únic segur és que Feijóo no pot ser president amb la suma del PP, Vox i la UPN (171). El PP només té majoria al Senat.
Fregant l’empat en vots
Tot i la distància de 14 escons entre el PP (136) i el PSOE (122), entre els dos es veu gairebé un empat en vots: el PP té 8 milions i el PSOE, 7,7 milions. I això després d’una legislatura en què Sánchez ha desafiat el Manual de resistencia: una pandèmia, un volcà, una guerra i la inflació de companys de viatge.
“Fracàs involucionista”
A tres quarts de dotze, Sánchez sortia al balcó de Farraz i era corejat amb crits de “President!” i de “No passaran!”. “El bloc involucionista del PP i Vox ha fracassat i han sortit derrotats. Som més, molts més els que volem que Espanya avanci”, va proclamar Sánchez tot deixant clar que no preveu que Feijóo s’ofereixi al rei.
Feijóo exigeix el govern
A les dotze irrompia Feijóo al balcó de Gènova, 13, entre crits insultants per a les víctimes d’ETA de “Que te vote Txapote” i càntics a favor d’Isabel Díaz Ayuso. “La nostra obligació és que no s’obri incertesa. El meu deure és obrir el diàleg i liderar-lo per formar govern i demano al PSOE que bloquegi Espanya”, va dir Feijóo.
Les primeres eleccions generals fetes a l’estiu, les del rècord de 2.470.000 vots per correu, acaben amb revifalla del bipartidisme però amb un fracàs de Feijóo tot i pujar 47 escons des del sòl dels 89 de Pablo Casado. “Vull ser el president dels catalans. Aquesta és la meva ambició més íntima”, confessava Feijóo el 7 de juliol a Sevilla, l’endemà d’obrir la campanya del 23-J a Castelldefels. I els catalans no han premiat el candidat del “bilingüisme cordial” –que promet ressuscitar el delicte de sedició, castigar els referèndums amb presó i que ironitza amb els impostos pagats dient que “els catalans són els més esplèndids d’Espanya”– i no li han concedit l’anhel íntim perquè de la marginalitat dels 2 escons passa a 6 escons (dels 48) i prou.
Yolanda Díaz no suma
Sumar, l’invent personalista de Yolanda Díaz (amb la llicència narcisista d’imprimir les paperetes amb una fotografia de la seva cara, com Pablo Iglesias en les europees del 2014), contradiu el nom i resta respecte a Podem després de vetar a les llistes la ministra d’Igualtat, Irene Montero, artífex de les conquestes de la llei del només sí és sí i la llei trans. Díaz obté 3 milions de vots i 31 escons (7 menys que Podem i Més País) després d’una campanya erràtica –ha enterrat el dret a decidir en xoc amb Aina Vidal (En Comú Podem) i ha proposat una “herència universal” de 20.000 euros sense distingir rics i pobres– que era corregida in extremis tot endurint el to amb el rescat de la vella fotografia del 1995 de Feijóo i Marcial Dorado a bord del iot del narcotraficant gallec. La final de consolació pel tercer lloc és guanyada per Vox tot i la davallada ultradretana: Santiago Abascal perd 19 escons (dels 52 als 33) dels que va conquistar el novembre del 2019, cau fins als 3 milions de vots i no és la crossa de Feijóo.
Rufián: “Un preu alt”
Nogueras avisa Sánchez
La guanyadora moral, però, és Míriam Nogueras (Junts), que ha revertit l’enuig del “que us bombin” de Xavier Trias i, en la primera campanya com a cap de llista i amb el lema Ja n’hi ha prou, escala dels 4 als 7 escons. “Nosaltres sí que hem entès el resultat”, va etzibar Nogueras a ERC. “El nostre és un poble que aprofita les oportunitats i aquesta ho és: s’obre una nova etapa pel canvi i per recuperar la unitat. No ens tremolarà el pols i no farem president Sánchez a cambio de nada”, va dir amb el final en castellà quan era punxada a tot l’Estat. “Una abraçada a Trias, a qui Sánchez va fer fora pactant amb la dreta”, rebla.
Adeu de Vehí i Botran
La CUP, que el 10-N del 2019 debutava i obtenia dos diputats (Albert Botran i Mireia Vehí), es queda fora del Congrés amb el 2,8% dels vots. “Són uns resultats dolents, no hem estat capaços d’obrir una alternativa independentista i antifeixista. Venim de lluny i avui no acaba res”, va dir Botran després de perdre 158.000 vots. L’altre fracàs de la nit és el PDeCAT-Espai CiU: Roger Montañola (0,8%) és superat pel Pacma.
‘Sorpasso’ de Bildu
Al País Basc, EH Bildu (6) obté un sorpasso històric al PNB (5) després d’una legislatura de rivalitzar en el peix al cove a Madrid.
