"El model del tripartit serà superat el 2010 "

Després de ser expulsat de la direcció d'ERC perquè liderava un moviment crític amb el rumb del partit, Bertran aspira a agafar-ne les regnes.

És amb diferència el candidat més jove dels que aspirem a dirigir ERC. N'hi ha que pensen que no està prou preparat.
La joventut sempre és un valor, sobretot si va acompanyada d'una preparació política i d'una trajectòria en què he pogut liderar les JERC sis anys. Què pot ser millor que dedicar els millors anys de la nostra vida a aquest projecte polític? Ja ens hem preocupat de fer-nos acompanyar de l'experiència de Jaume Renyer, líder històric de l'independentisme.

Van néixer com a sector crític al juny. S'imaginava llavors que arribarien al congrés amb la direcció dividida?
No. Aleshores vam pretendre un canvi de rumb en la direcció i el nostre manifest en va ser expulsat. Llavors vam prendre la decisió de ser coherents, passar a liderar un projecte de canvi i portar-lo a votació.

Llavors Hèctor López Bofill volia ser militant d'ERC i no podia.
Els canvis d'opinió formen part de la maduresa del procés congressual.

Per què no van junts amb l'altre sector crític, el de Joan Carretero?
Creiem que la candidatura que avala Carod i la que lidera Puigcercós representen un nou continuisme. Nosaltres representem un canvi, i el canvi també té diferents formes d'expressar-se. La militància ha de triar entre un canvi conciliador i que manté el vessant d'esquerres del partit, amb lideratges plurals, o un altre projecte que es presenta amb un lideratge únic i amb la voluntat de portar el partit al centre ideològic. Estem convençuts que el centre sociològic és a l'esquerra i aspirem a ser el pal de paller del canvi. Hem estat capaços d'incorporar intel·lectuals i acadèmics de prestigi com López Bofill, Pilar Dellunde o Elisenda Paluzie.

Per què creu que són amb vostè?
Perquè hem definit els objectius i el projecte polític que necessita ERC per iniciar el que en diem un cercle polític virtuós. Posem damunt la taula la necessitat d'elaborar un full de ruta cap a la independència seriós, que ens permeti recuperar la il·lusió. Amb tres fases: millorar l'acord d'Entesa, condicionar el 2010 el govern al concert econòmic i la llei de referèndums, i consolidar una majoria per convocar una consulta el 2014.
Puigcercós parla del concert el 2010 i Carod de la consulta el 2014...
Celebrem que hagin copiat les nostres propostes. Algunes ells mateixos no les van votar a la conferència nacional. Ara les reivindiquen. Pujar a l'onada és fàcil, el difícil és crear-la. Som part d'aquesta construcció programàtica i ideològica. Millor si l'acaben assumint, perquè si aconseguim el suport de la majoria de militants serà fàcil recuperar la unitat.

Si té un pes significatiu, pot descartar que hi haurà un tercer tripartit?
Aquest model serà superat. Plantegem un acord democràtic català: la suma de les forces catalanistes que es comprometin amb l'exercici del dret de decidir de Catalunya. Si els ciutadans volen el concert, el govern s'hi compromet inequívocament. Si Madrid diu no, el govern no negocia sinó que convoca una consulta. El catalanisme ha aconseguit transformacions quan ha estat unit.

I si el 2010 només ERC vol aquest pacte democràtic català?
Llavors ERC es queda a l'oposició defensant la voluntat del poble català, i creixerem.

Si vostè és secretari general, defensarà que Carod continuï sent vicepresident del govern?
És una decisió de l'executiva que no té per què canviar. Donarem un vot de confiança als companys del govern. Si es neguessin a aplicar la nova estratègia que surti del congrés, ja en parlaríem.

Què pot aportar al partit que no hi aportin Ridao, Niubò i Carandell?
La il·lusió, la voluntat de dedicar-hi hores i la proximitat. No s'haurà de trucar a Madrid per parlar amb el secretari general. El senyor Ridao ho farà molt bé a Madrid. Respecte al senyor Niubò, nosaltres volem una renovació en profunditat. Ens comparen amb el canvi que va representar Laporta quan va guanyar les eleccions al senyor Bassat.

Abans de liderar EI estava vinculat a Joan Puigcercós. Pot assegurar que abans del 7 de juny no hi tornarà?
EI presenta una candidatura a la presidència d'ERC i una altra a la secretaria general. I això és el que votarà la militància d'ERC. S'ha d'acabar el tacticisme i anar a projectes de fons amb compromís.

Què farà si perd?
Assumir el resultat, fer un pas enrere i deixar treballar la direcció que surti escollida. I continuarem defensant aquest projecte polític.

Desapareixeria EI?
Segur que faria silenci.