Política

TOT RECORDANT

Margarida Abril, camarada fins al final

La històrica dirigent comunista i lluitadora antifeixista és una de les figures oblidades de l’exili

No tots, com diria l’avi Siset, van “esti­rar fort per aquí i fort per allà” perquè l’estaca caigués. N’hi ha que ho van fer més que d’altres, n’hi ha que no ho van fer gens i n’hi ha que van afer­rar-s’hi tan fort com van poder perquè no cedís. De fet, encara n’hi ha que van amb el mar­tell a la mà per tor­nar-la a cla­var. Entre els que van dei­xar la pell perquè Franco no morís al llit hi ha molts comu­nis­tes cata­lans, mal­grat que aca­bes­sin tots bara­llats o gai­rebé. Mar­ga­rida Abril i González (Argen­tona, 1910) va morir de manera sob­tada avui fa vint anys. Aquest és un nom que hauríem de rete­nir en la nos­tra memòria democràtica, més enllà del car­rer que li van dedi­car al seu poble. Para­do­xal­ment tots els com­panys de viatge que va anar per­dent per raons ideològiques es van aple­gar –San­ti­ago Car­ri­llo i tot– a la seva cerimònia de comiat, un acte mul­ti­tu­di­nari a Mataró de reco­nei­xe­ment que tal volta va ser tardà.

La lluita d’Abril va ser no només de classe, també per l’alli­be­ra­ment de les dones i per l’alli­be­ra­ment naci­o­nal, un tabú en mol­tes orga­nit­za­ci­ons d’esquerra. A casa va saber de ben petita què era i sig­ni­fi­cava el movi­ment obrer. El seu pare, ori­gi­nari de Sant Hilari, va ser un dels fun­da­dors de la Unió de Rabas­sai­res del Maresme, va ser mem­bre d’un pri­me­renc PSOE i va ser un dels fun­da­dors del Par­tit Comu­nista a la comarca. De jove ella va anar a tre­ba­llar a la indústria tèxtil de Mataró. Va que­dar imbuïda pel clima revo­lu­ci­o­nari i es va afi­liar a la CNT. Va ser líder en algu­nes de les vages i, per això mateix, li va cos­tar tro­bar feina. Quan va arri­bar la República va ser de les més revo­lu­cionàries de les Joven­tuts Comu­nis­tes del Maresme. Després dels fets d’octu­bre del 1934 van orga­nit­zar-se per recla­mar l’alli­be­ra­ment de Com­panys i els pre­sos polítics. En plena democràcia repu­bli­cana ja vivien en la clan­des­ti­ni­tat política.

Com a líder de la Joven­tut Comu­nista va par­ti­ci­par en la fun­dació del PSUC (1936). Durant la Guerra Civil va anar al front d’Aragó per aju­dar les joven­tuts de l’exèrcit. Va par­ti­ci­par en pri­mera línia en la reti­rada de les uni­tats i va tocar fugir a un exili duríssim. Pri­mer va aca­bar al camp d’Arge­lers però va poder fugir i després d’un llarg peri­ple va embar­car cap als EUA i després cap a Mèxic. Hi va conèixer el seu futur marit, Josep Ser­ra­dell Román, comu­nista com ella. Va tor­nar a Bar­ce­lona, però la con­ti­nu­a­ven bus­cant i va fugir a París, on va esde­ve­nir una de les líders del PSUC i del PCE, que ana­ven de bra­cet. Va inte­grar-se en els movi­ments femi­nis­tes que sor­gien de París i de tots els movi­ments de l’esquerra euro­pea. Va orga­nit­zar mul­ti­tud d’actes cul­tu­rals, com ara con­certs dels grans noms de la Nova Cançó, per aju­dar la Resistència, es va reu­nir amb Josep Tar­ra­de­llas però el Maig del 1968 va can­viar la seva visió de la lluita política. Aque­lla revo­lució va fra­cas­sar, ente­nia ella, per les divi­si­ons polítiques dels par­tits d’esquerra.

Després van arri­bar les batus­ses al PSUC i el PCE sobre la inte­gració al nou euro­co­mu­nisme, allu­nyat dels règims que con­tro­lava l’URSS. No hi va estar d’acord. Amb altres com­panys va man­te­nir-se ferma a allò que ente­nia com a ver­ta­dera lluita de clas­ses i va fun­dar el Par­tit Comu­nista de Cata­lu­nya, del qual va for­mar part del comitè exe­cu­tiu pràcti­ca­ment fins al dia de la seva mort. En un lli­bre publi­cat en memòria seva, D’un roig encès, una altra històrica mili­tant comu­nista i anti­fei­xista, Neus Català, va resu­mir en poques parau­les què havia sig­ni­fi­cat Mar­ga­rida Abril: “Ha dedi­cat tota la seva vida a llui­tar con­tra la injustícia i per la defensa per la dig­ni­tat humana; no hi ha prou meda­lles i home­nat­ges per con­de­co­rar-la.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia