Política

Política

El festeig prohibit (o no) del PP a Junts

Els de Feijóo pateixen la falta de quatre vots i l’enyor de CiU i s’enreden en un intent de flirteig als de Puigdemont

“No pactem, hi ha voluntat de parlar”, diu Santi Rodríguez

Nogueras registra grup propi gràcies a quatre diputats del PSC

Quan el PP d’Alberto Núñez Feijóo veu que Junts té set escons al Congrés sent que els ver­sos “ni con­tigo ni sin ti / tie­nen mis males reme­dio” van ser escrits per a ell. El que passa després ja és una nebu­losa en què foto­gra­mes del Majes­tic del 1996 se super­po­sen a l’enyor de CiU i a la neces­si­tat de qua­tre vots per a la inves­ti­dura fixada els dies 26 i 27 de setem­bre. Després de dema­nar a Pedro Sánchez una abs­tenció del PSOE per dero­gar el sanc­hisme i després de bus­car una aliança amb Vox i amb el PNB tot obvi­ant que el pri­mer par­tit desitja il·lega­lit­zar el segon, el PP com­pleta ara el seu espec­ta­cle de pro­miscuïtat amatòria i no té ver­go­nya de fes­te­jar els de Míriam Nogue­ras i Car­les Puig­de­mont a crits sota el balcó de Junts. “No estem pac­tant, no estem nego­ci­ant. Hi ha la volun­tat de par­lar. Són con­ver­ses amb el grup par­la­men­tari de Junts, i no amb Puig­de­mont”, va esgri­mir ahir el secre­tari gene­ral del PP a Cata­lu­nya i nou dipu­tat al Congrés, Santi Rodríguez, en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio.

“L’alter­na­tiva a Feijóo és can­viar Madrid per Water­loo com a capi­tal d’Espa­nya” i par­lar amb Junts “no està sobre la taula ni ho ha estat, som seri­o­sos i pre­vi­si­bles” (Cuca Gamarra), l’adjec­tiu “pròfug”... La família popu­lar no apro­vava fins fa poc el flir­teig amb l’inde­pen­den­tisme, però Este­ban González Pons, que com a autor de ficció ha des­ta­cat per ama­nir la novel·la Ellas amb esce­nes d’alt vol­tatge eròtic –“aque­lla des­nu­dez indi­fe­rente trans­mitía la ple­ni­tud de una diosa madre cuyo monte de Venus hubi­era enca­jado anoche la embes­tida de un guer­rero lan­zado al galope”–, obria el camí dins el PP a legi­ti­mar que l’amor de con­veniència està per damunt de l’este­lada. “Com ERC, Junts, més enllà de les acci­ons que qua­tre, cinc o deu per­so­nes van dur a terme, repre­sen­ten uns par­tits la tra­dició i lega­li­tat dels quals no està en dubte”, diu Pons. En l’afany de natu­ra­lit­zar Junts com a inter­lo­cu­tor hi ha també Borja Sémper, por­ta­veu del PP: “I amb llum i taquígrafs, però òbvi­a­ment tot­hom sap com de lluny estem Junts i el PP.” Ali­ena al fes­teig, Nogue­ras va regis­trar ahir –un dia abans del ter­mini– un grup propi gràcies al préstec de qua­tre dipu­tats del PSC que s’ins­cri­uen per ara a Junts: Marc Lamuà, Blanca Cer­cas, Andreu Martín i Valle Mellado. La mesa del Congrés ho ava­larà i els cedits –com els dos de Sumar, Júlia Boada i Félix Alonso, en el cas d’ERC– podran retor­nar al grup ori­gi­nal en un ter­mini de cinc dies sense que Gabriel Rufián i Nogue­ras per­din el grup perquè n’hi ha prou a rete­nir un nom­bre supe­rior a la mei­tat del mínim exi­git per a la cons­ti­tució. Tenir grup propi dona a ERC i Junts una sub­venció fixa anual de 364.160 euros (30.346 euros al mes), veu a totes les comis­si­ons (inclosa la de secrets o des­pe­ses reser­va­des, que fis­ca­litza el CNI) i a la junta de por­ta­veus, una quota de pre­gun­tes i inter­pel·laci­ons al govern en ses­si­ons de con­trol i avan­tat­ges per incloure pro­po­si­ci­ons de llei als plens.

La pro­miscuïtat de Gènova ha deso­ri­en­tat el PP català, i qui posa veu al clam soter­rat és el pre­si­dent del par­tit, Ale­jan­dro Fernández. “S’apro­xi­men movi­ments (i fotos) que des­trui­ran la repu­tació de qui els impulsi. Perquè no hi ha res més valuós que ser cohe­rent amb el teu pas­sat, els teus prin­ci­pis i les teves opi­ni­ons”, diu el polític que un dia va tenir la gosa­dia de can­tar Solo te pido de Manolo Esco­bar al Par­la­ment i que ara s’aver­go­nyeix dels tro­ba­dors des­es­pe­rats que hi ha en el PP. Igual d’àcid és el dipu­tat del PSOE Óscar Puente: “El PP diu que seurà amb Junts, i pròfug i Puig­de­mont des­a­pa­rei­xen de la premsa espa­nyola. Màgia!”

Atra­pat en 172 vots que dei­xen Feijóo a qua­tre dels 176 de la majo­ria, el PP també flir­teja amb cri­des al trans­fu­guisme. “És al PSOE, no és a dipu­tats díscols ni a jocs rars”, acla­ria Sémper per negar l’obs­ce­ni­tat. “No sé si tot el PSOE i tots els mem­bres del PSOE se sen­ten còmodes”, rebla Rodríguez. “S’ha d’estar des­es­pe­rat per fer una crida al trans­fu­guisme”, etziba la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero. “Se li farà llarguíssim a Feijóo tot un mes fin­gint que pot obte­nir suports”, avisa el minis­tre Félix Bolaños. Només que­den 32 dies per a la recerca de l’amor pro­hi­bit i les rimes ja s’esgo­ten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia