Política

S’aprova la reforma del reglament al Congrés per usar les llengües cooficials

Es desestimen les esmenes de PP i Vox al reglament per parlar les llengües al Congrés

S’incorpora la del PNB perquè les iniciatives legislatives es publiquin amb les llengües originàries per dotar-les de “valor jurídic”

L’ús del català, l’aranès, el basc i el gallec al Congrés de Diputat ja és oficial després que la represa de la sessió plenària hagi donat el vistiplau amb 180 vots a favor i 170 en contra (PP, Vox i UPN)a la reforma del reglament impulsada i votada favorablement pel PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC. A la votació si que hi ha assistit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, absent al debat de dimarts i al que s’ha fet hores abans per desestimar les esmenes que ha presentat Vox i el PP, els primers a la totalitat i els populars finalment per la supressió de tres articles de l’articulat. A la cambra s’ha viscut la segona sessió en la que ja s’han utilitzat aquestes llengües i en les que s’han utilitzat auriculars i el servei de traducció. Si que s’ha aprovat la presentada pel PNB perquè les publicacions amb la llengua originària se’ls reconegui “valor jurídic”.

María José Rodríguez (Pepa) de Millán Parro, del grup de Vox, ha sigut la primer a intervenir atacant al PSOE per canviar d’opinió respecta la proposta presentada el juny del 2022 per fer contents a “aquells que volen trencar Espanya” i amb l’únic objectiu “desmesurats de poder de Pedro Sánchez”. Després ha fet referència a l’aprovació de la possible llei d’amnistia “deslegitimant l’estat de dret i la feina dels jutges i policies els últims anys” per tenir el suport d’aquells que apliquen l’“apartheid lingüístic per impedir que els pares puguin educar els seus fills en espanyol”.

Després ha intervingut Borja Sémper, que aquesta vegada no ho ha fet en cap moment en euskera, insistint en l’argumentari de les concessions del PSOE als sobiranistes i independentistes per obtenir el suport per governar i els ha preguntat: “Quin límit de cessions tenen perquè Pedro Sánchez sigui president? Hi ha límits?”. El popular ha assegurat que la reforma del reglament per lectura única “en forma i fons atempta contra la lògica parlamentària saltant-se procediments i legalitat”, afegint que fins ara ja es permetia la utilització de les llengües cooficials al Congrés “amb frases i paràgrafs reduits”

La rèplica socialista català Marc Lamuà recordant a la dreta, i concretament al PP, si també “trencaven Espanya” quan anomenaven ETA “moviment basc d’alliberament”, quan indultaven corruptes, “parlaven en català amb Jordi Pujol” o feien el pacte del Majèstic.

Pilar Calvo de Junts, ha reiterat que és evident que “faltava Junts a l’equació” perquè “es podia i es pot fer servir el català sense reformar el reglament”, i ha recordat els episodis de crides a l’ordre, retirades de paraules i expulsions practicades per l’expresident socialista de la Congrés, Meritxell Batet, per assegurar que el que passa avui “no és per convicció sinó per necessitat”. Per això ha deixat clar que “només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i la nostra nació”.

Una idea en la que ha reincidit la republicana Montserrat Bassa, assegurant que estava “contenta”, però recordant que “una Catalunya independent seria l’única garantia de la plena normalització de la nostra llengua”. I ha posat d’exemple que no pot viure amb normalitat en la seva llengua “a la meva pròpia terra” quan tots els prospectes de medicaments, aliments, pel·lícules i sèries i fins i tot “no pots morir en català”, recordant a la lingüística Carme Junyent..

En el discurs s’ha expressat en aranès i també ha recordat que “el català només avança quan les lleis depenen del vots dels partits catalans”.

Ús de l’aragonès

A diferència de l’aranès, que és oficial a Catalunya, l’aragonès no té aquesta consideració i el diputat de Sumar Jorge Pueyo ha estat el primer que ha intervingut en aragonès a la cambra, malgrat que l’acord no regula l’ús de llengües que no tinguin oficialitat en un territori. Pueyo ha demanat la paraula després de ser interpel·lat per la diputada de Vox María José Rodríguez de Millán, i ha denunciat la “repressió” que hi ha hagut històricament contra l’ús de l’aragonès a l’Estat.

Forçar la voluntat política

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha desplaçat a Madrid per assistir a la sessió del Congrés i ha afirmat que el fet de posar punt i final a aquesta “anomalia” ha permès constatar que “només amb voluntat política es poden fer molts canvis”, però “a vegades aquesta voluntat política necessita ser forçada”. “Per ser forçada cal tenir força, i això és el que està passant en aquests moments”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.