Política

XAVIER MASGRAU,

ALCALDE D’ÒRRIUS

“Volem donar veu al poble”

“Organitzem una consulta sobre la DUI perquè volem bellugar les consciències”

“És el moment de veure si som capaços de donar aire al mort que diuen que és el procés i l’autodeterminació”

L’1 d’octubre d’aquest any la població d’Òrrius, al Maresme, tornarà a votar sobre si volen fer efectiva la declaració unilateral d’independència que va emetre el Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017. L’alcalde del municipi, Xavier Masgrau, explica que busquen insuflar aire a l’independentisme.

En què consistirà la consulta?
Preguntarem a la gent si vol ratificar la DUI. Dues preguntes simples amb una resposta binària: “sí”, “no” o “abstenció”. Plantegem aquest dubte per bellugar una miqueta les consciències, per esbrinar què pensa la gent i saber si continua present aquesta frustració que tenim tots des d’aquell moment.
Per què la feu ara?
És el moment de veure si som capaços de donar aire al mort que diuen que és el procés i l’autodeterminació. A veure si hi donem aire i al final resulta que respira! Aprofitem que l’1 d’octubre del 2023 cau en diumenge per insuflar una mica d’aire a aquestes veus que diuen que el procés és mort i que ningú es recorda de res. T’ho miris com t’ho miris, el moment és idoni sempre. Donar veu al poble i posar les urnes ni és delicte ni mai és mal moment.
Com seran les votacions de diumenge?
Nosaltres posarem una urna per als habitants d’Òrrius exclusivament i tres urnes més per a la gent que vingui. Hi està convidat tothom que vulgui fer costat a aquesta proposta que fem des del poble.
Com està pensada la infraestructura?
És una infraestructura simple, no té gaire secret. La votació començarà a les 9 del matí i acabarà a les 8 del vespre. Hi haurà unes persones que seran a les meses tot el dia, i després es farà el recompte. Tenim moltíssima il·lusió, ganes i voluntat de fer les coses de manera seriosa. Al mateix temps, farem barra i tota la intendència característica d’una festa major i fires. També és una celebració.
La consulta d’Arenys de Munt va ser una peça clau per al moviment independentista posterior. Sentiu que podeu recollir el seu testimoni?
De fet, el nostre referent quan vam decidir de fer-ho va ser la consulta del 2009 d’Arenys de Munt. També ho va iniciar l’Ajuntament d’aquell moment i tots els partits van posar en marxa aquella consulta, que van anomenar “dret a decidir”. Va ser l’espurna del 9-N de l’any 2014, que va ser el bressol del referèndum de l’1 d’octubre. Sempre hi ha un començament. El que també és veritat és que un poble tan petit com Òrrius no vol ser el bressol de res. La nostra intenció és haver fet alguna cosa per intentar que l’independentisme torni a revifar. No volem ser referents de res. Sobretot volem ser amb la base, amb la gent i amb el poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

parlament europeu

El Moviment Cinc Estrelles se suma en el Parlament Europeu al grup d’esquerres

barcelona
ESTAT FRANCÈS

Tensions i incidents violents en la recta final de la campanya

BARCELONA

El jutjat amnistia Marta Felip, pendent de judici per desobeir arran de l’1-0

FIGUERES
estat espanyol

El PSOE i el PP aproven junts el primer pas de la reforma del CGPJ enmig de retrets

barcelona
regne unit

Starmer demana votar pel “canvi” i Sunak, per evitar una “supermajoria” laborista

BARCELONA
judicial

La fiscalia del Suprem no recorrerà l’amnistia de Buch com anhela la d’aquí

barcelona
judicial

La Fiscalia demanarà demà a Llarena l’amnistia per a Puigdemont

barcelona
política

L’ANC convoca una manifestació el 13 de juliol contra el “cop d’estat” dels jutges que no apliquen l’amnistia

barcelona
política

Sabrià plega, es desvincula del cartell a Maragall i diu que se li ha atribuït per apartar-lo

barcelona