Política
L’amnistia agafa forma tot i l’hostilitat judicial
Amb el president català, Pere Aragonès, i ERC donant des de fa dies per descomptada l’amnistia i amb Sumar assumint fins ara tot el protagonisme de les negociacions per a la investidura espanyola, la vicepresidenta segona del govern en funcions, Yolanda Díaz, anunciava ahir que aquest dimarts presentarà a l’Ateneu Barcelonès l’informe jurídic de diversos experts encarregat fa mesos pel negociador del partit, Jaume Asens, que avala l’amnistia.
L’anunci, com ja s’esperava, va posar en guàrdia l’alta judicatura alineada amb la dreta i, per coincidències d’agenda, es va sincronitzar amb l’acte d’obertura de l’any judicial, l’altaveu perfecte perquè el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, llancés els primers avisos: “La llei, o és general, o no és llei”, va asseverar, insistint en el fet que mentre és vigent s’ha d’aplicar, “sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat”, perquè “ningú pot col·locar-se per sobre de la llei o pretendre eludir les conseqüències de la seva vulneració”. Un Barrientos amb el mandat caducat des de fa tres anys precisament perquè el PP va congelar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la caiguda del delicte de sedició de què la judicatura també va blasmar.
Rebuig de Sánchez
I si fins ara el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, havia esquivat haver de pronunciar directament la paraula amnistia, la nova maniobra de Díaz –com ja va passar amb la visita a Puigdemont del setembre– va obligar el PSOE a tornar a marcar distàncies. I aquesta vegada va ser el mateix Sánchez, a més del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, qui ho va fer des de Granada en la reunió informal de la Unió Europea (UE) per deixar clar que “no és la proposta” ni la “posició” del PSOE, tot i reconèixer: “Treballarem per entendre’ns i per aconseguir un govern com més aviat millor.” El cap de l’executiu espanyol va assegurar que no pot anticipar el contingut de l’acord “fins que no es produeixi”, perquè estan “en plena negociació”, mentre assumia que l’acord, si fructifica, serà “públic i transparent” i haurà de ser validat per les Corts, i, “fins i tot, si l’oposició hi vol recórrer, pel Tribunal Constitucional”. Unes negociacions que Sánchez tindrà, dimecres vinent, amb representants d’ERC i, divendres, amb membres de Junts, que ahir reconeixien haver rebut la proposta de llei d’amnistia de Sumar i es comprometien a fer-ne “una anàlisi detallada”.
Segons va anar transcendint ahir, l’informe de Sumar –Díaz va dir que no se n’esperin “grans coses”–, que presentarà un dels seus autors, el catedràtic de dret penal Nicolás García Rivas, proposa que l’amnistia inclogui totes les “accions” per fer possible la independència des del 2013, en la línia del document que el març del 2021 ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP van portar al Congrés i que va ser rebutjat aleshores per la mesa –Podem hi va donar suport– amb els vots en contra del PSOE, el PP i Vox per “inconstitucional” i no es va arribar a debatre. El text inclouria la consulta del 9-N del 2014, així com el referèndum de l’1-O, però en quedaria exclosa la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Part dels policies
Així mateix, la proposta amplia la mesura de gràcia als policies que van intentar impedir l’1-O, però sense incloure aquelles “actuacions susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral, així com delictes de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic”, segons informava El Periódico.
El sindicat policial Jupol s’hi mostrava ahir en contra i considerava una “falta de respecte” que s’equipari els agents amb els responsables del “cop d’estat”, mentre exigien al govern espanyol que “defensi públicament” els 45 investigats i que siguin absolts.