Política
Mas assumeix el "dret a decidir" de Catalunya
El lider de CDC exposa en conferència el seu projecte de refundació del catalanisme
El secretari general de Convergència, Artur Mas, ha plantejat el "dret a decidir" de Catalunya com una de les bases per a la refundació del catalanisme i superar la "situació de dependència" respecte a Espanya, un plantejament amb punts de connexió amb la via que proposa el govern basc.
Així ho ha proclamat Mas en la seva conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, dictada al Palau de Congressos de Catalunya davant més de 2.000 convidats de la societat civil catalana, en la qual ha plantejat un salt qualitatiu en la seva aposta sobiranista, que es traduiria a consultar al poble català, per exemple, sobre si es vol el concert econòmic.
En la seva conferència, de 47 folis, Mas ha marcat el "full de ruta" que hauria de seguir el projecte de refundació del catalanisme, que considera "obert" a les aportacions que vulgui fer el conjunt de la societat catalana però que, segons el seu parer, hauria de descansar en quatre "pilars": assolir la "nació plena" catalana, apostar per convertir Catalunya en un país líder, preparar-lo per als reptes de la globalització i aplicar el dret a decidir dels catalans sobre els seus propis assumptes.
Aquests quatre pilars representen, segons Mas, una actualització al segle XXI dels objectius que plantejaven els fundadors del catalanisme al segle XIX: aconseguir la pervivència de la nació catalana, la seva modernització com a país, la regeneració d'Espanya i la recuperació de l'autonomia i l'autogovern de Catalunya.
La relació amb Espanya
Per a Mas, l'objectiu de regenerar Espanya tenia el seu sentit al segle XIX, quan Espanya "havia perdut les seves colònies exteriors" però no volia perdre les seves "colònies "interiors".
Espanya s'ha "transformat" però en canvi predomina més "l'odi que la concòrdia, la intolerància que el respecte", cap a Catalunya.
Malgrat haver recuperat l'autonomia, segons Mas, encara persisteix un "dèficit fiscal" del 8%, les balances fiscals no es donen a conèixer, l'AVE segueix sense arribar a Barcelona i "l'Estat central intervé per terra, mar i aire en la vida dels catalans".
"El catalanisme del segle XXI ha de plantejar-se el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica", ha proclamat el president de CiU, que considera que "si Catalunya és una nació" i no un simple "subproducte constitucional", els catalans tenen el dret a decidir "el que més els convé".
Segons Mas, el dret a decidir "ha d'aplicar-se progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis", perquè les decisions tinguin la màxima "legitimitat i força".
"Pilar del nou catalanisme"
Mas és conscient que el concepte de dret a decidir "pot xocar amb el marc legal vigent" a Espanya, però "són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no al revés".
"El dret a decidir d'un poble és l'exercici de la democràcia en estat pur. A quin demòcrata li fa por això?", s'ha preguntat.
Al marge d'aquest "pilar" del nou catalanisme, Mas ha dit que un altre dels eixos és associar el concepte de "nació plena" a la idea que així la sentin tots els catalans, perquè "és català qui així se sent o qui viu a Catalunya i vol ser-ho", una revisió de la definició formulada per Jordi Pujol: és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho.
Això requereix, segons el seu parer, aconseguir que Catalunya i la seva cultura siguin "atractives" i "sedueixin" els ciutadans que l'habiten, però també exigeix un pla de control i integració dels immigrants, ja que "sense un projecte comú, els catalans ens podríem acabar sentint forasters dins de casa nostra".
Candidat a la presidència
Mas ha subratllat: "tinc la ferma determinació de tornar a ser candidat a la Presidència de la Generalitat". Ha fet aquestes afirmacions poques setmanes després de reorganitzar internament el seu partit, que ha portat Felip Puig a convertir-se en el secretari general adjunt de CDC i a Oriol Pujol Ferrusola -sobre les aspiracions del qual s'ha especulat molt- a convertir-se en portaveu de CiU al Parlament.
D'aquesta forma, Mas fa callar tota mena de rumors sobre si aguantarà tot el mandat com a cap de l'oposició a Catalunya i es postula per tornar a competir per la Generalitat abans del congrés que el seu partit celebrarà l'any vinent.
Consulteu el text íntegre de la conferència
Així ho ha proclamat Mas en la seva conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, dictada al Palau de Congressos de Catalunya davant més de 2.000 convidats de la societat civil catalana, en la qual ha plantejat un salt qualitatiu en la seva aposta sobiranista, que es traduiria a consultar al poble català, per exemple, sobre si es vol el concert econòmic.
En la seva conferència, de 47 folis, Mas ha marcat el "full de ruta" que hauria de seguir el projecte de refundació del catalanisme, que considera "obert" a les aportacions que vulgui fer el conjunt de la societat catalana però que, segons el seu parer, hauria de descansar en quatre "pilars": assolir la "nació plena" catalana, apostar per convertir Catalunya en un país líder, preparar-lo per als reptes de la globalització i aplicar el dret a decidir dels catalans sobre els seus propis assumptes.
Aquests quatre pilars representen, segons Mas, una actualització al segle XXI dels objectius que plantejaven els fundadors del catalanisme al segle XIX: aconseguir la pervivència de la nació catalana, la seva modernització com a país, la regeneració d'Espanya i la recuperació de l'autonomia i l'autogovern de Catalunya.
La relació amb Espanya
Per a Mas, l'objectiu de regenerar Espanya tenia el seu sentit al segle XIX, quan Espanya "havia perdut les seves colònies exteriors" però no volia perdre les seves "colònies "interiors".
Espanya s'ha "transformat" però en canvi predomina més "l'odi que la concòrdia, la intolerància que el respecte", cap a Catalunya.
Malgrat haver recuperat l'autonomia, segons Mas, encara persisteix un "dèficit fiscal" del 8%, les balances fiscals no es donen a conèixer, l'AVE segueix sense arribar a Barcelona i "l'Estat central intervé per terra, mar i aire en la vida dels catalans".
"El catalanisme del segle XXI ha de plantejar-se el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica", ha proclamat el president de CiU, que considera que "si Catalunya és una nació" i no un simple "subproducte constitucional", els catalans tenen el dret a decidir "el que més els convé".
Segons Mas, el dret a decidir "ha d'aplicar-se progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis", perquè les decisions tinguin la màxima "legitimitat i força".
"Pilar del nou catalanisme"
Mas és conscient que el concepte de dret a decidir "pot xocar amb el marc legal vigent" a Espanya, però "són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no al revés".
"El dret a decidir d'un poble és l'exercici de la democràcia en estat pur. A quin demòcrata li fa por això?", s'ha preguntat.
Al marge d'aquest "pilar" del nou catalanisme, Mas ha dit que un altre dels eixos és associar el concepte de "nació plena" a la idea que així la sentin tots els catalans, perquè "és català qui així se sent o qui viu a Catalunya i vol ser-ho", una revisió de la definició formulada per Jordi Pujol: és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho.
Això requereix, segons el seu parer, aconseguir que Catalunya i la seva cultura siguin "atractives" i "sedueixin" els ciutadans que l'habiten, però també exigeix un pla de control i integració dels immigrants, ja que "sense un projecte comú, els catalans ens podríem acabar sentint forasters dins de casa nostra".
Candidat a la presidència
Mas ha subratllat: "tinc la ferma determinació de tornar a ser candidat a la Presidència de la Generalitat". Ha fet aquestes afirmacions poques setmanes després de reorganitzar internament el seu partit, que ha portat Felip Puig a convertir-se en el secretari general adjunt de CDC i a Oriol Pujol Ferrusola -sobre les aspiracions del qual s'ha especulat molt- a convertir-se en portaveu de CiU al Parlament.
D'aquesta forma, Mas fa callar tota mena de rumors sobre si aguantarà tot el mandat com a cap de l'oposició a Catalunya i es postula per tornar a competir per la Generalitat abans del congrés que el seu partit celebrarà l'any vinent.
Consulteu el text íntegre de la conferència
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.