Omella nega les 440.000 víctimes: “Si fos així, hi estaríem tots ficats”

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va tornar a assegurar ahir que “l’extrapolació” que “alguns mitjans de comunicació” han fet a partir de l’enquesta elaborada pel Defensor del Poble, que calculen que hi va haver 440.000 víctimes d’abusos sexuals per part de l’Església, “no correspon a la veritat”. “Ens dolen els abusos a l’Església, però l’extrapolació no es correspon perquè si seguim els comptes matemàtics estaríem tots a dins de la dinàmica dels abusos, vostès i jo. Crec que des de la nostra percepció no està ben fet”, va assegurar en una roda de premsa per valorar l’assemblea plenària extraordinària que va tenir lloc dilluns per analitzar l’informe del Defensor del Poble.

L’estudi demoscòpic, fet a partir de 8.013 entrevistes, indica que l’1,13% dels espanyols ha patit agressions sexuals durant la seva infància en l’àmbit religiós, i un 0,6% per part directament d’un sacerdot o membre de l’Església. L’extrapolació de les dades apunta que prop de 440.000 persones han patit abusos sexuals en l’àmbit religiós, i unes 240.000 han estat agredides directament per un membre de l’Església.

Omella va explicar que durant l’assemblea extraordinària, en què van participar 88 bisbes d’arreu de l’Estat, es va tornar a expressar el dolor pels casos d’abusos sexuals i es va reiterar la petició de perdó a les víctimes pel “dany causat per part d’alguns membres de l’Església al llarg de la història i sobretot dels últims anys”.

En aquest sentit, el cardenal i arquebisbe de Barcelona va tornar a remarcar que els casos d’abusos sexuals, que va qualificar com una “xacra”, es donen en la seva gran majoria, en un 90%, fora de l’Església, en concret, i sobretot, dins del mateix àmbit familiar, però també en centres educatius i entitats esportives. Per això considera que el fons de reparació a les víctimes proposat pel Defensor del Poble en el seu informe no s’ha de centrar només en l’Església, sinó que cal donar una “resposta integral al problema”, és a dir, per al conjunt de les víctimes d’abusos. Per això, els bisbes espanyols es van mostrar oberts a participar en un fons de reparació si també hi participen la resta d’estaments de la societat implicats. En aquest sentit, el secretari general de la CEE, César García Magán, va afirmar que només si la reparació es fa de forma general a totes les víctimes d’abusos es “garantirà el principi d’igualtat jurídica”. “Deixar de tenir en compte la magnitud del problema i la dimensió majoritàriament extraeclesial suposa no afrontar-ne les causes i perpetuar-ho en el temps”, afirmen els bisbes espanyols.

Sobre els abusos interns, el president de la CEE va reconèixer la dinàmica errònia que se seguia fins fa poc dins de l’Església, en què, quan es denunciaven casos d’abusos, la reacció era “treure la persona del lloc” on es trobava, fins que “hem pres consciència que això era una xacra que havíem d’afrontar i, gràcies a Déu, ho hem afrontat”, va assenyalar. També va remarcar que al voltant dels casos d’abusos a l’Església hi ha una percepció “que no és exacta”. Es tracta, segons Omella, de la idea que “com que som cèlibes són propensos a l’abús, quan en l’àmbit social on més casos hi ha és dins de la família i en aquests casos estan casats, no?”, va qüestionar.

Durant l’assemblea extraordinària de la CEE de dilluns passat es van considerar “valuoses” les recomanacions que proposa l’informe del Defensor del Poble i van decidir encarregar al Servei de Protecció de Menors de la Conferència Episcopal Espanyola “l’itinerari” de l’aplicació d’aquestes recomanacions, en relació amb “els canals de reparació, prevenció i formació”. L’itinerari serà implementat en la pròxima assemblea, que es preveu que es pugui fer durant aquest mes de novembre.