I Montilla en vol més

El PSC governa a la Generalitat, forma part del govern espanyol i té els alcaldes de les quatre capitals catalanes. De fet, el 75% dels catalans tenen alcalde socialista. Però José Montilla en vol més. Malgrat l’aclaparadora evidència de les xifres, el primer secretari del PSC va tocar ahir alguns crostons: admet que els socialistes han fet passes decisives per convertir-se en “el veritable partit de la majoria”, tal com es va fixar en el darrer congrés, però encara no han aconseguit “assolir plenament l’objectiu”.

Aquest va ser l’eix vertebrador del balanç de gestió que ahir va fer el primer secretari, on, tot i evitar passar comptes amb el PSOE, va vorejar el debat sobre tenir grup a Madrid per advertir que allà on es prenguin decisions que afectin els interessos de Catalunya el PSC hi serà “amb veu pròpia i autònoma”.

Ja han passat a la història aquells congressos on obiolistes i aparell s’estomacaven amb fúria. Ahir, al congrés del PSC, en comptes de navalles, hi havia relaxant tai-txi i te amb menta sota l’acollidora fresca dels jardins que envolten el Palau de Congressos. Però el primer secretari va advertir al partit que tampoc és hora de relaxar-se. I és que, malgrat l’espectacularitat dels resultats, Montilla és conscient que el PSC necessita consolidar el seu paper a Catalunya si vol conservar el govern. Fins i tot des de les files socialistes es qüestiona ja la fórmula del tripartit, i el PSC necessita aconseguir una majoria de vots si aspira a mantenir la presidència.

Centralitat per al diàleg
Aquí va arribar la primera estirada d’orelles. “Cal reconèixer que el nivell de suport electoral obtingut el novembre del 2006 no satisfà les expectatives”, va admetre, per assenyalar a continuació la necessitat de recuperar el suport d’aquells que van deixar de votar el PSC. Va defensar el primer tripartit i el segon –“amb el propòsit d’evitar errors comesos”–. Però també, malgrat les crítiques als nacionalistes, va advertir que la centralitat del PSC permet el diàleg i acords amb CiU.

Barcelona es va emportar el següent toc en un moment en què els efectes de governar en minoria comencen a provocar tensions entre els socialistes barcelonins. Montilla va alertar de la preocupació pel retrocés a la capital i va advertir de la “importància estratègica i simbòlica” del consistori.

Per tot plegat, el PSC no es pot permetre tancar la porta a cap sensibilitat interna. No va citar el debat sobre la pèrdua de pes del sector catalanista, però es va desfer en elogis a Pasqual Maragall –“serà sempre un dels referents en el socialisme català”–. Pel que fa a la vinculació amb el PSOE, la va defensar com “la forma més eficaç” de fer valer els interessos catalans en l’Espanya federal, però el debat sobre el grup propi al Congrés el va recórrer de puntetes. Va garantir la veu autònoma del PSC per defensar Catalunya, però no va anar més enllà. A Montilla no li interessa obrir aquest debat. Però tampoc tancar-lo.

Igualment, va evitar concrecions sobre els reptes del govern. Tot i fixar el desplegament de l’Estatut com a objectiu de la legislatura, sobre el finançament només va apuntar que aquests dies “pot viure moments delicats i decisius”. Tan delicat com sentir el número dos del PSOE, José Blanco, garantint que es complirà l’Estatut l’endemà que Pedro Solbes presentés l’escarransida proposta de finançament.