Les acusacions del 17-A demanen al Suprem que els condemnats siguin jutjats pels morts a Cambrils i la Rambla

Les acusacions particulars dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils han reiterat aquest dimecres al Tribunal Suprem que els tres condemnats ho han de ser també per les morts a la Rambla de la capital catalana i al passeig marítim de la localitat del Baix Camp. Segons els advocats de diversos agents dels Mossos d’Esquadra ferits i dels pares del nen de 3 anys mort a la Rambla, els tres condemnats van ser imprescindibles per cometre els atacs i, per tant, han de ser jutjats un altre cop incloent aquest delicte.

Segons recull una informació de l’ACN, Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir van ser condemnats a 43 i 36 anys de presó, respectivament, després que l’Audiència Nacional els rebaixés deu anys la pena inicial. Les defenses han demanat l’absolució.

Said ben Iazza, per la seva banda, va ser condemnat a vuit anys per col·laboració amb organització terrorista, però ja ha sortit de presó, i el límit de compliment pels altres dos és de 20 anys. La fiscalia, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Cambrils, associacions de víctimes del terrorisme i altres acusacions particulars s’han oposat als recursos de les defenses. Algunes de les acusacions han demanat mantenir la sentència en segona instància de l’Audiència i altres s’han adherit a la petició de repetir el judici per condemnar-los pels assassinats amb motivacions terroristes.

L’acusació particular exercida pels pares de Xavi Martínez, el nen de 3 anys mort a la Rambla, ha insistit en què cal investigar més a fons si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost o fins i tot si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols. Així, ha assegurat que “hi ha coses que no quadren” en la seva mort, com la desaparició del seu telèfon mòbil tot i que l’aparell va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats, la fugida de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar, i la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió van ser al xalet. També ha remarcat que un correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats.

Però l’advocat Agustí Carles s’ha allargat especialment en detallar els defectes de forma que, segons ell, tenen els informes d’ADN que certificaria la mort de l’imam. Així, ha explicat que la suposada mostra d’ADN d’Es Satty es va trobar dies després a la seva pròpia furgoneta, que havia estat netejada a fons, excepte unes petites restes biològiques, i en una túnica que es va trobar a casa seva. A l’hora de comparar aquestes mostres amb l’ADN d’algun familiar, Carles ha recordat que van ser dos policies nacionals que no sabien francès els que van anar al Marroc, acompanyats per la policia d’aquell país, que els va indicar on vivien els suposats familiars d’Es Satty. La comparativa d’ADN es va fer en laboratoris marroquins, però Carles assegura que els criteris de seguretat no compleixen els requisits de la Unió Europea.

Quan l’acusació va presentar un informe contrari a aquesta comparativa, el magistrat que va presidir el judici a l’Audiència Nacional, Félix Alfonso Guevara, els va dir que el tiraria a la paperera.

Per últim, els familiars del nen mort reclamen una indemnització per part de l’Estat per no controlar suficientment la compra-venda de productes precursors d’explosius com marca la llei.

També ha criticat que la causa va estar secreta fins el juliol del 2018, que els 30 volums del sumari van arribar a les parts al setembre i que a l’octubre el magistrat instructor ja va dictar la interlocutòria de processament. A més, encara van quedar secrets quatre volums. Les acusacions van demanar diligències, però l’instructor les va denegar, i el judici va quedar circumscrit només als fets d’Alcanar. Per això, s’ha preguntat si les víctimes dels atemptats no tenen dret a la veritat i la justícia sobre el que va passar a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils. En aquest sentit, ha recordat que els investigats i els terroristes morts no només preparaven explosius, sinó que també van buscar armes blanques i furgonetes per atemptar.

Per la seva banda, els advocats de diversos mossos d’esquadra ferits a Alcanar i Cambrils han lamentat que els tres acusats no fossin jutjats pels morts a Cambrils i Barcelona perquè no es va poder recórrer la decisió de no ampliar la interlocutòria de processament. El magistrat instructor va remetre la petició a la sala d’enjudiciament, però aquesta ho va denegar i el recurs posterior a la sala penal, també. Per això, demanen que es revisi la interlocutòria de processament i que es pugui repetir el judici incloent-hi els atemptats. Així, han recalcat que els tres acusats formaven part o van col·laborar amb una cèl·lula terrorista que tenia intenció de matar, i això és el que va acabar passant a Cambrils i Barcelona, tot i que l’explosió d’Alcanar alterés els plans.

“Per activa o per passiva, van aconseguir els seus objectius” i “la intenció era indubtablement terrorista”, ha reblat Mònica Fanlo. La lletrada ha reclamat que les víctimes tenen dret a rebre justícia en el judici penal, i no només per la via administrativa, i ha lamentat que van veure “amputats” els seus escrits d’acusació.

La sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional va donar per bons els fets provats de la sentència, segons els quals es va constituir un grup terrorista el 2015 al voltant de l’imam de Ripoll. Aquest grup, del que formaven part Houli i Oukabir, amb la col·laboració de Ben Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu per cometre diverses accions terroristes. El 16 d’agost del 2017 es va produir una gran explosió en un xalet d’una urbanització d’Alcanar, on es preparaven els explosius, en la qual suposadament va morir l’imam. L’endemà, durant les tasques policials i d’emergències, es va produir una segona explosió que va ferir diversos bombers i policies, així com un operari.

Per aquests fets, Chemlal i Oukabir van ser condemnats per pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu, però no els va condemnar pels morts a les Rambles i a Cambrils.

Segons el tribunal, els acusats no tenien intenció d’atemptar contra la integritat física dels veïns, policies i bombers d’Alcanar, i per això els va imposar la pena pel delicte més greu, en la seva meitat superior. És per això que no els va castigar per les lesions, sinó només pels estralls. A causa d’aquest canvi es va produir la rebaixa de 10 anys en la pena total.

A més, la sala insistia que els acusats no tenien coneixement de la intenció dels seus companys d’atemptar a la Rambla i a Cambrils un cop es va produir l’explosió de la casa d’Alcanar, amb independència que preparessin un gran atemptat en dates immediates. No considera suficient prova els missatges genèrics de portaveus de DAESH instant a atacar llars, mercats, carreteres o punts de reunió.

D’altra banda, l’Audiència va rebutjar la pretensió d’algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l’Estat en no haver adoptat les cauteles necessàries per prevenir la venda de precursors d’explosius. La sentència considerava “humanament comprensible” la sol·licitud de la família del menor mort a la Rambla, però creu que no pot ser atesa.

També descartava aplicar una rebaixa de les penes per dilacions indegudes, com demanaven els acusats. Sí que s’estimava parcialment el recurs de 4 víctimes per incloure com a provades les conclusions d’informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats. Així mateix, estimava parcialment el recurs de cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van resultar ferits a Alcanar i incrementa les seves indemnitzacions.