Solbes frena Catalunya

L’ordre del dia no ho citava però la inèrcia de veure’s per primer cop les cares i el pes del calendari van portar el vicepresident Pedro Solbes a esbossar com serà el nou finançament davant els consellers d’Economia de totes les comunitats. El guió inicial de Solbes no només aigualeix les tesis de Catalunya incloent serveis com la justícia al cistell de la solidaritat, sinó que no respecta el calendari que fixa l’Estatut. Segons ell, “no hi ha dates sagrades” i el 9 d’agost és “una referència, però no l’única”.

El primer intercanvi de cops va tenir com a escenari el Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan que aplega els ministres d’Economia i Administracions Públiques amb els consellers d’Economia de totes les comunitats, tret d’Euskadi i Navarra. La principal novetat és la promesa de Solbes que la bilateralitat no serà un privilegi de ningú sinó que serà per a tothom: les 15 comunitats de règim comú coneixeran en tot moment els detalls de la negociació de forma bilateral i partint de la proposta del ministeri.

Més serveis a solidaritat
El primer punt de l’esquema Solbes garanteix un idèntic accés a serveis “fonamentals”. Però deixant clar que la llista és més àmplia que la sanitat, l’educació i els serveis socials que la Generalitat acota com a bàsics per pagar la solidaritat al fons de suficiència. “N’hi ha d’altres com la justícia... caldrà definir-los”, va dir passant-hi de puntetes.

L’esquema de partida tampoc no detalla com es resoldrà el problema de la població en un sistema de finançament que ara per ara es regeix pel cens del 1999 i no té en compte, per tant, l’enorme impacte de la immigració en comunitats com Catalunya però també Madrid i el País Valencià. Solbes entén que s’ha d’actualitzar la població com demana el front mediterrani, però també comprèn els arguments de la dispersió més gran de la població que esgrimeix Aragó i de l’envelliment que abandera Astúries.

Si bé la Moncloa repeteix que ningú no perdrà un cèntim d’euro amb el nou model, l’Estat no oculta que aprofitarà l’ocasió per blindar la seva suficiència financera conservant “com a mínim” el 50% de la despesa pública. Per blindar també la unitat del mercat, quan cedeixi nous impostos no posarà en joc el de societats i es reservarà en exclusiva tots els recursos que provenen d’aquest tribut que paguen les empreses en funció dels seus beneficis. Sí que contempla ampliar els trams de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials.

Exposades les línies mestres, Solbes va obrir un torn de paraules i el representant de La Rioja va obrir el foc: “El contingut molt bé... però, ¿i el calendari?”. “Jo en tinc un: el que diu l’Estatut”, va saltar com un ressort el conseller català, Antoni Castells. Solbes va guardar silenci i no va dir que no es comprometia amb el 9 d’agost fins a la roda de premsa posterior. Com que el vicepresident havia sigut més suau a la reunió que a la roda de premsa, segons fonts presents, Castells va abandonar el ministeri d’Economia amb el convenciment que “cap proposta de Solbes contradiu l’Estatut”.

Ironia d’Aragó i l’Estatut
El pols entre territoris no va impedir que els rivals en interessos es llancessin algun dard enverinat. “Encara que sigui menys conegut, nosaltres també tenim Estatut i està molt ben fet i és molt modern”, es va permetre ironitzar el conseller aragonès Alberto Larraz. Solbes faria després seva la ironia aragonesa per reblar que el 9 d’agost “no es pot convertir en data sagrada”.

El CPFF també va aprovar les xifres d’estabilitat pressupostària per al trienni 2009-2011, per al qual Catalunya no va recolzar l’obligació de fer un pressupost en equilibri i es va abstenir.