Política

Memòria en femení

La regidora present

Obrera de la CNT, Casilda Sagarruy substitueix l’edil Lluís Trias a l’Ajuntament de Girona el novembre del 1937

Assumpció Vila traça el seu relat vital a la revista de Sarrià

No alça la mà per inter­ve­nir en els plens de l’Ajun­ta­ment de Girona durant la guerra, però el seu nom apa­reix ano­tat a les actes, cer­ti­fi­cant així la seva assistència a les reu­ni­ons en repre­sen­tació de la CNT. La seva sig­na­tura és feta amb lle­tra rudi­mentària, pròpia de qui ha hagut de dei­xar les aules massa d’hora. Als 13 anys ja tre­ba­lla a la fàbrica L’Aurora de Pedret.

Casilda Sagar­ruy Sagar­ruy (Sarrià de Ter, 1908 - Cas­tres, França, 2000) és la petita dels sis fills que van tenir el matri­moni for­mat pels cosins Josep Sagar­ruy Vidal i Basília Sagar­ruy Benach, i la família des­co­nei­xia que havia estat regi­dora amb 29 anys: “Deia que el polític era el marit, Emili Ros, i no ella”, asse­gura Assumpció Vila, pre­si­denta del Con­sell Social de la UdG i coor­di­na­dora de la revista Par­lem de Sarrià que ha seguit l’empremta de Casilda Sagar­ruy en arxius, padrons, regis­tres i actes muni­ci­pals i en la memòria fami­liar. No va tenir un pes relle­vant sig­ni­fi­ca­tiu més que el de subs­ti­tuir el regi­dor Lluís Trias el 26 de novem­bre del 1937, fa 86 anys. L’his­to­ri­a­dor Josep Clara asse­nyala que més del 80 per cent dels regi­dors del temps de guerra eren inex­perts, però que es van adap­tar a la gestió muni­ci­pal. “Per les foto­gra­fies dels dos durant els anys trenta, es per­cep que són joves entu­si­as­tes, amb ganes de cap­gi­rar la situ­ació en un con­text molt il·lusi­o­nant”, hi afe­geix Assumpció Vila. En aquest sen­tit, la recerca sobre Casilda Sagar­ruy Sagar­ruy posa en valor “l’exili obrer”, tal com defi­neix Vila la vida sen­zi­lla i tre­ba­lla­dora del matri­moni i alhora la difi­cul­tat d’inves­ti­gar-lo: “Ni l’arxiu de la CNT ni l’arxiu Midi-Pyrénées tenen infor­mació del matri­moni del seu pas per algun camp del Ros­selló”, escriu Vila.

Casilda Sagar­ruy Sagar­ruy va tre­ba­llar també a la fàbrica Gro­ber del pla del Mer­ca­dal de Girona quan L’Aurora va entrar en crisi. És l’any 1930. Tres anys més tard, el 19 d’agost del 1903, es casa amb Emili Ros Vilar (1907-1976) i viuen al car­rer Hor­tes, número 24 de Girona. Segons el cens del 1936 de Girona, l’Emili és pica­pe­drer, men­tre que la Casilda no declara tenir cap ofici. En el per­fil que Assumpció Vila ha publi­cat en l’últim número de la revista Par­lem de Sarrià que es pre­sen­tarà aquest dijous a les 18.30 h a la bibli­o­teca Emili Xar­gay, es diu: “Casilda Sagar­ruy és una dona de caràcter i, com tots els tre­ba­lla­dors de la seva gene­ració, no ha tin­gut gaire opor­tu­ni­tat per estu­diar, però sí que és una per­sona amb cri­teri”. Assis­tirà a tots els plens fins que, amb la marxa de l’alcalde Pere Cerero, el 25 de gener del 1939, i amb la guerra ja per­duda, emprèn també el camí cap a l’Estat francès. Se’n van amb el marit i un nebot, Josep Bosch Sagar­ruy, mili­tant anar­quista. A Cas­tres, l’Emili va tre­ba­llar de pica­pe­drer i la Casilda, fei­ne­jant en cases.

L’any pas­sat, Assumpció Vila va loca­lit­zar al cemen­tiri de Saint Roch a Cas­tres, les res­tes de Casilda Sagar­ruy i Emili Ros, “una tomba de mar­bre amb la foto dels dos”: “Malau­ra­da­ment, es troba en mal estat, ja que ha cedit i s’està torçant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia