Política

Oceà índic

Chagos: el desafiament britànic

La llei internacional obliga el Regne Unit a tornar aquestes illes de l’oceà Índic a la República de Maurici

El govern de Rishi Sunak s’hi resisteix tot i haver traçat un pla per a la devolució de la sobirania

A l’arxipèlag, punt estratègic per al control del Pròxim Orient, hi ha una base militar nord-americana

L’entrega del territori a un país aliat de la Xina perjudicaria les relacions de Londres amb Washington

El Regne Unit s’està plan­te­jant des­a­fiar la legis­lació inter­na­ci­o­nal i que­dar-se les illes Cha­gos tot i que, per llei, les ha de tor­nar a les illes Mau­rici. Les Cha­gos són un arxipèlag de sei­xanta illes i atols cone­gut com el Ter­ri­tori Britànic de l’Oceà Índic i habi­tat només per 4.000 per­so­nes. Està situat al bell mig de l’oceà Índic, a 1.500 quilòmetres al sud de l’Índia. Un dels atols és Diego Gar­cia i allà el Regne Unit hi té una base mili­tar que lloga als EUA i que aquests han uti­lit­zat per a mis­si­ons de bom­bar­deig al Pròxim Ori­ent.

Les Cha­gos van ser con­que­ri­des pels por­tu­gue­sos i van pas­sar a ser part de les illes Mau­rici quan es van con­ver­tir en colònia fran­cesa. El 1814 les Mau­rici van pas­sar a mans britàniques pel Trac­tat de París –del mateix any–, amb què es va posar fi a la guerra amb Napoleó. El 1968, es van inde­pen­dit­zar del Regne Unit a les urnes però els britànics es van que­dar les Cha­gos perquè ales­ho­res ja hi tenien la base mili­tar nord-ame­ri­cana.

A par­tir de lla­vors, va començar una dis­puta que va durar dècades entre Mau­rici i el Regne Unit per la pro­pi­e­tat de les Cha­gos. La dis­puta va arri­bar als tri­bu­nals. El 2019, el Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia de la Haia va donar la raó a les Mau­rici. Va decla­rar il·legal la pos­sessió britànica i li va enco­ma­nar de tor­nar-les “com més aviat millor”.

L’Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des va votar a favor de la renúncia britànica a les illes per àmplia majo­ria i el vot en con­tra dels EUA i Austràlia. El 2021, un tri­bu­nal marítim sepa­rat de l’ONU a Ham­burg va con­si­de­rar que el con­trol del Regne Unit sobre les illes equi­va­lia a una “ocu­pació il·legal”.

Expulsió mas­siva d’illencs

Lon­dres havia llo­gat Diego Gar­cia als EUA el 1966 (amb un con­tracte que expira el 2036) per cons­truir-hi la base mili­tar. Per a tal propòsit, van des­po­blar l’illa: entre 1966 i 1973, milers d’indígenes îlois des­cen­dents d’esclaus i de tre­ba­lla­dors trans­por­tats allà pels fran­ce­sos a finals del segle XVIII per extreure l’oli de copra, van ser des­plaçats forçosa­ment a les Mau­rici, a les Seyc­he­lles i al Regne Unit i se’ls va donar la naci­o­na­li­tat britànica. Això va pro­vo­car una pro­testa pels drets humans que va aca­bar amb l’esta­bli­ment el 2016 d’un fons de com­pen­sació de 46 mili­ons d’euros per als des­plaçats. Actu­al­ment, hi ha més de 3.000 cha­go­si­ans îlois al Regne Unit.

El juny del 2023, l’ONG Human Rights Watch va publi­car l’informe That’s when the night­mare star­ted (“Va ser lla­vors quan va començar el mal­son”), en què deta­llava aquesta expulsió mas­siva i con­cloïa que els EUA i el Regne Unit hau­rien de pro­por­ci­o­nar “indem­nit­za­ci­ons inte­grals” a les vícti­mes, i els exi­gia el reco­nei­xe­ment del “dret dels cha­go­si­ans de poder tor­nar a casa”. Deia també que obviar aquest dret “és un crim colo­nial con­ti­nuat con­tra la huma­ni­tat”. No van fer cas de l’informe.

Després de la sentència del 2019, el Regne Unit va ela­bo­rar un pla per a la devo­lució de les illes. El pro­blema prin­ci­pal era que no volia cedir la base mili­tar de Diego Gar­cia per la seva importància estratègica a l’Índic-Pacífic i perquè les Mau­rici són un aliat de Pequín. Entre­gar-les danya­ria les rela­ci­ons amb els EUA i els debi­li­ta­ria davant la Xina, la seva gran com­petència a la regió.

El govern britànic va traçar un pla com el de Xipre el 1960 –en què va cedir l’illa i es va que­dar les dues bases mili­tars– perquè Mau­rici es quedés la sobi­ra­nia sobre les sei­xanta illes i Lon­dres man­tingués el con­trol de la base mili­tar de Diego Gar­cia. A més d’un paga­ment d’uns 2.300 mili­ons d’euros al govern de Mau­rici a canvi de l’ús de la base, ja fos de manera inde­fi­nida o tem­po­ral.

Ten­si­ons amb l’ONU

Però tot va can­viar amb el nome­na­ment, l’agost pas­sat, de Grant Shapps com a nou minis­tre de l’Inte­rior. Shapps va dema­nar que les Cha­gos con­ti­nu­es­sin sota con­trol britànic, rebut­jant així la decisió del tri­bu­nal inter­na­ci­o­nal i des­a­fi­ant l’ONU. Al novem­bre, David Came­ron es va con­ver­tir en el nou minis­tre d’Afers Estran­gers britànic i va orde­nar la revisió dels plans.

Ara mateix totes les infor­ma­ci­ons extra­o­fi­ci­als pro­vi­nents del govern indi­quen que el Regne Unit es que­darà les Cha­gos. Aquesta decisió posa­ria el govern britànic en con­flicte amb el dret inter­na­ci­o­nal i aug­men­ta­ria les ten­si­ons amb l’ONU, però pro­te­gi­ria la seva relació amb els EUA.

12
anys
queden perquè expiri el lloguer de l’illa de Diego Garcia als EUA, que hi han construït una base militar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.