Política

ENTREVISTA

ALCALDE DE CALELLA PER JUNTS PER CATALUNYA

“Guanyar a les urnes et reforça davant la ciutadania”

“Intento en la mesura que es pugui buscar el consens, però evitant que la recerca de consens sigui l’excusa per aturar projectes”

“Si un hoteler fa l’esforç d’aixecar a Calella un hotel de cinc estrelles, el nostre repte és que la ciutat també sigui de cinc estrelles”

El nostre és un municipi per viure-hi, i per viure-hi bé, però també per passar-hi les vacances

Va sor­tir vic­toriós de la con­tesa elec­to­ral del maig pas­sat mal­grat la crisi gene­rada en l’ante­rior man­dat quan va fer el pas a Junts. Marc Buch es defi­neix com un home incon­for­mista i exi­gent que vol mar­car empremta pròpia en una ciu­tat que aspira a ser refe­rent en dife­rents àmbits.

Després d’haver posat el focus en la delinqüència mul­ti­rein­ci­dent i d’haver rebut acu­sa­ci­ons de racista, ha acon­se­guit que a Cale­lla es reforci la presència poli­cial. Ha val­gut la pena?
I tant que ha val­gut la pena l’esforç. Els resul­tats han començat, però encara no han aca­bat. Hem acon­se­guit el com­promís de dis­po­sar de més efec­tius de Mos­sos a la ciu­tat, però el que volem és que no sigui només un dis­po­si­tiu tem­po­ral. No ha estat un esforç fàcil ni agraït, però com a alcalde no podia tole­rar que onze per­so­nes anes­sin pel car­rer amb més de 260 deten­ci­ons alte­rant la con­vivència, pro­vo­cant bara­lles i fets delic­tius i, sobre­tot, fent de la delinqüència el seu ofici. Aques­tes per­so­nes, des del meu punt de vista i des del mateix sen­tit comú, no hau­rien de ser al car­rer. Per això les meves decla­ra­ci­ons van aixe­car tanta pol­se­guera, però les con­ti­nuo man­te­nint, i mal­grat les crítiques, que tot­hom és lliure de fer, em quedo amb els mis­sat­ges de suport, que han estat més nom­bro­sos.
Ha gua­nyat les elec­ci­ons. Se n’ha des­fet ja, de la càrrega de ser només el subs­ti­tut de Mont­ser­rat Can­dini?
Gua­nyar les elec­ci­ons i ser esco­llit alcalde per una majo­ria és un motiu de satis­facció per­so­nal molt gran i una gran recom­pensa, però en cap cas és només mèrit meu, perquè formo part d’un equip de gent que ha tre­ba­llat molt. Els alcal­des, afor­tu­na­da­ment, no anem mai sols i encapçalem una can­di­da­tura for­mada per altres per­so­nes. També és cert que ser esco­llit a les urnes et dona una auto­ri­tat i et reforça davant la ciu­ta­da­nia.
Per cert, ja té el car­net de Junts?
Sí, ja el tinc.
Ja hi ha una manera de fer de l’alcalde Buch?
A mi m’agra­da­ria pen­sar que sí. De fet, ja vaig inten­tar que fos així en el man­dat ante­rior i ara ho man­tinc. Sem­pre dic que en el diàleg hi ha la clau, i no només en vull fer ban­dera, sinó que m’ho crec. Intento en la mesura que es pugui bus­car el con­sens, però sem­pre evi­tant que la recerca de con­sens sigui l’excusa per atu­rar pro­jec­tes. Parlo amb tot­hom, no només amb l’opo­sició, també amb els actors soci­als. Una mos­tra de tot ple­gat han estat els pres­su­pos­tos muni­ci­pals que hem apro­vat fa poc, que pugen a més de 25 mili­ons d’euros i amb una inversió rècord de 2,1 mili­ons. Uns pres­su­pos­tos que han tin­gut l’abs­tenció de par­tits tan dis­pars ideològica­ment com poden ser ERC, els comuns i el PP.
Com es mate­ri­a­litza aquest orgull de ser de Cale­lla que tant repe­teix?
Cale­lla és una ciu­tat fantàstica, plena d’opor­tu­ni­tats. Par­lem d’un orgull de per­ti­nença, perquè la ciu­tat no la farem sols des de l’Ajun­ta­ment i ens cal la ciu­ta­da­nia per garan­tir la con­vivència, el civisme o la par­ti­ci­pació i que sigui un punt de referència d’esde­ve­ni­ments cul­tu­rals, espor­tius i soci­als. Un lloc per viure i per viure-hi bé, però també per pas­sar-hi les vacan­ces. Tots hem de fer d’ambai­xa­dors de la ciu­tat.
Obrim la bossa dels rep­tes. Què ha d’afron­tar pri­mer?
Tenim dues línies d’actu­ació. La pri­mera cor­res­pon al dia a dia del fun­ci­o­na­ment de la ciu­tat i inclou aspec­tes tan bàsics com el man­te­ni­ment, la neteja i la segu­re­tat. Es tracta d’apli­car meca­nis­mes que per­me­tin endreçar el muni­cipi i garan­tir que Cale­lla sigui una ciu­tat segura, neta i, al mateix temps, afa­vo­rir que a la població hi pas­sin coses. Aquí entrem en la segona línia d’actu­ació, que podríem dir “de pro­jec­tes de ciu­tat”, grans i petits, i que està molt lli­gada a les inver­si­ons, a la cre­ació d’infra­es­truc­tu­res i a l’apro­fi­ta­ment d’aque­lles que ja hi són, amb el doble objec­tiu que la ciu­tat sigui sol­vent econòmica­ment però que també sigui atrac­tiva per inver­tir-hi.
Inver­tir més en turisme?
El paper dels empre­sa­ris hote­lers és cab­dal, com a pun­tal de l’eco­no­mia local que són. Si un hote­ler fa l’esforç d’aixe­car un hotel de cinc estre­lles al nos­tre muni­cipi, el repte de l’Ajun­ta­ment és que la ciu­tat també sigui de cinc estre­lles. La nos­tra feina també con­sis­teix a dina­mit­zar l’eco­no­mia, per apro­fi­tar el nou enllaç pre­vist a l’auto­pista per desen­vo­lu­par una nova zona econòmica o per inver­tir 400.000 euros en un espai de jocs al parc Dal­mau que atre­gui nova­ment la gent cap a un pulmó verd poc apro­fi­tat. I també hem de saber crear nous equi­pa­ments amb valor afe­git, com ara recon­ver­tir el mer­cat muni­ci­pal en el nou cen­tre cívic. Ens hem mar­cat com a objec­tiu posar en marxa aquest any els pro­jec­tes que, tot i saber que no s’aca­ba­ran, han de començar a cami­nar per ser una rea­li­tat el més aviat pos­si­ble.
Els 5 mili­ons dels Next Gene­ra­tion són un bon incen­tiu.
I una magnífica notícia per acon­se­guir que Cale­lla sigui una des­ti­nació turística intel·ligent, sos­te­ni­ble, diver­si­fi­cada i com­pe­ti­tiva en un sec­tor cada cop més exi­gent.
Ha arri­bat final­ment l’hora de l’hos­pi­tal Sant Jaume?
No depèn de l’Ajun­ta­ment de Cale­lla, però cre­iem que final­ment sí que ha arri­bat l’hora. De fet, allò que sí que depèn del con­sis­tori s’està com­plint fil per randa. S’ha com­prat i ender­ro­cat l’hos­tal Uni­vers i s’està avançant en la cons­trucció de l’apar­ca­ment. La Gene­ra­li­tat pre­veu que d’aquí a dos mesos tin­gui enlles­tit el pla fun­ci­o­nal, que com­porta ampliar a 15.000 metres qua­drats més la capa­ci­tat assis­ten­cial, amb més recur­sos hos­pi­ta­la­ris i la moder­nit­zació de les ins­tal·laci­ons.
Sem­bla que sí que final­ment es des­en­ca­lla
Un cop fet el pla s’haurà de fer la lici­tació del pro­jecte exe­cu­tiu que des del Depar­ta­ment de Salut ens han asse­gu­rat que serà durant aquest any. Ara ens movem en aquell moment de feina en els des­pat­xos, però aviat començarem a veure màqui­nes i a com­pro­var sobre el ter­reny que els pro­jec­tes es fan rea­li­tat. Allò que no volem de cap manera és que la Gene­ra­li­tat tin­gui l’excusa per no fer el que li per­toca argu­men­tant que des de l’Ajun­ta­ment de Cale­lla no s’ha fet la feina que calia fer. L’Hos­pi­tal Sant Jaume és l’equi­pa­ment on menys s’ha inver­tit en els dar­rers setze anys de tota la Regió Sanitària de Girona. Ja no podem espe­rar més. Farem arri­bar una carta al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que hem con­vi­dat a sig­nar a tots els grups polítics, on li fem dues peti­ci­ons molt con­cre­tes. La pri­mera, que s’inclo­guin en els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat una pri­mera par­tida per començar les obres de l’Hos­pi­tal i la segona, que també hi des­ti­nin 1,5 mili­ons d’euros per poder museïtzar el jaci­ment arqueològic del Roser. Nosal­tres com a Ajun­ta­ment no tenim prou capa­ci­tat per ento­mar una obra d’aques­tes carac­terísti­ques.
Fa molts anys que es parla de diver­si­fi­car l’eco­no­mia de Cale­lla, però el turisme i el comerç con­ti­nuen sent el pal de paller. Hi ha noves idees per acon­se­guir-ho?
A la meva manera de veure tenim tres potes a l’eco­no­mia local. La pri­mera és el turisme, la segona el sec­tor ser­veis i comerç i la ter­cera son les opor­tu­ni­tats. El sec­tor hote­ler és el motor de la nos­tra eco­no­mia, un sec­tor bàsic que hem de cui­dar i que com alcalde i com a govern estem i esta­rem sem­pre al seu cos­tat. Però és molt impor­tant, i la majo­ria dels empre­sa­ris així ho ente­nen, que el seu futur també passa per inver­tir en les seves ins­tal·laci­ons. La sos­te­ni­bi­li­tat que ens garan­ti­ran els fons Next Gene­ra­tion son turisme, però també ho son els millors hotels pos­si­bles adap­tats a les noves cir­cumstàncies. La segona pota que cor­res­pon al sec­tor comer­cial ens obliga, com a mínim a escol­tar, però també a aju­dar, a tot aquell que vul­gui inver­tir a la ciu­tat. Això passa perquè els ser­veis tècnics siguin àgils, els de pro­moció econòmica facin bé la seva feina i si fa falta bus­car recur­sos externs. Però això també passa per fer una feina de for­mació con­ti­nu­ada en el sec­tor i per fomen­tar tot aquell negoci que aposti per la qua­li­tat i aporti un valor afe­git, unes con­di­ci­ons que segur que afa­vo­ri­ran que l’empre­sari es pugui gua­nyar més be la vida. Pri­mer perquè tin­dran un sec­tor més potent i com­pe­ti­tiu i segon perquè l’Ajun­ta­ment estarà al seu cos­tat. Pel què fa a les opor­tu­ni­tats, les hem de saber apro­fi­tar al màxim.
Aquest impuls per la qua­li­tat comer­cial passa també per can­viar la imatge actual del car­rer Església?
Hem d’orde­nar millor el nos­tre cen­tre comer­cial a l’aire lliure i evi­tar que apa­re­guin pen­ja­ro­lles i objec­tes de tota mena ocu­pant les façanes de les boti­gues i els llocs que no els hi per­to­quen. Ja hi ha els apa­ra­dors per expo­sar els pro­duc­tes que es volen ven­dre. El car­rer no ha de ser l’apa­ra­dor de cap comerç. L’atenció i el reclam per ven­dre s’ha de fer a l’entrada de la botiga, no pen­jant el matalàs de la platja a la porta. Aquest és l’objec­tiu amb el que tre­ba­llem en la nova orde­nança de via pública. Pel què fa a una reforma urbanística del car­rer Església, en aquest man­dat no està sobre la taula, però el que és evi­dent és que tard o d’hora s’haurà d’afron­tar una millora pro­funda en aquesta via. És un dels pro­jec­tes que cal pen­sar molt i molt bé perquè es de gran com­ple­xi­tat, que demana molt pre­cisió i nivells quirúrgics d’actu­ació perquè no podem dei­xar que els comerços sense acti­vi­tat durant x mesos. Un altre dels pro­jec­tes que cal afron­tar és el de la façana marítima que supo­sarà reti­rar els cot­xes de pri­mera línia de mar. En aquest sen­tit, la cons­trucció de les 400 pla­ces del nou apar­ca­ment de Can Saleta van en aquest sen­tit de dei­xar lliure de vehi­cles la pri­mera línia de mar, però abans de treure’ls hem de dis­po­sar d’una alter­na­tiva via­ble.
Par­lava de poten­ciar una zona indus­trial quan es desen­vo­lupi el nou accés a l’auto­pista.
Ja ha sor­tit, però encara ens han de fer arri­bar les con­clu­si­ons, el Pla direc­tor urbanístic de revisió de sòls no sos­te­ni­bles del lito­ral que ens per­metrà saber quins ter­renys podem desen­vo­lu­par. Quan par­lem d’opor­tu­ni­tat par­lem per exem­ple dels ter­renys a tocar de l’auto­pista al Rie­rany dels Fra­res on volem poten­ciar una nova zona d’acti­vi­tat econòmica. Ja hem començat a fer les pri­me­res pas­ses amb els pro­pi­e­ta­ris perquè el futur ens agafi pre­pa­rats. No pen­sem en un polígon indus­trial tra­di­ci­o­nal, sinó en acti­vi­tats de valor afe­git. Par­lem de nego­cis res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent, que no pro­vo­quin molèsties i que apor­tin bene­fi­cis direc­tes a la ciu­tat. Més enllà dels guanys econòmics, par­lem d’acti­vi­tats que s’inte­grin en el ter­ri­tori i que siguin sos­te­ni­bles i de sec­tors emer­gents no vin­cu­lats a l’esta­ci­o­na­li­tat i sí amb vocació de per­manència
La seva tinent d’alcalde del PSC, Cindy Rando, va anun­ciar que aquest man­dat volien con­ver­tir Cale­lla en un refe­rent inter­na­ci­o­nal. No ho és encara?
Una mica refe­rent ja ho som. A nivell espor­tiu el millor exem­ple és el tri­atló Iron­man gràcies a l’esforç i la constància d’aquells que m’han pre­ce­dit. I ara, a més, amb el nom de Cale­lla al cos­tat de Bar­ce­lona que ens obre una porta directa al món perquè no hem d’obli­dar que som la prova d’aquesta espe­ci­a­li­tat amb més par­ti­ci­pants de tota Europa. A nivell cul­tu­ral, a més, no podem obli­dar el fes­ti­val Canta al Mar o l’Adi­folk. Per ser un refe­rent inter­na­ci­o­nal cal bus­car i tro­bar aque­lles opor­tu­ni­tats que anun­ci­ava al prin­cipi com la ter­cera pota de la nos­tra eco­no­mia local. Si algú no hagués cre­gut en el poten­cial de l’Iron­man ara no seriem on som. Cal doncs aquesta pri­mer pas, però també cal la feina, la constància i l’esforç perquè es con­so­lidi com a pro­posta amb cara i ulls i repre­senti un bene­fici per a la ciu­tat. Si volem que Cale­lla sigui un refe­rent cul­tu­ral, doncs, hem de tenir a punt els equi­pa­ments que ho facin pos­si­ble, i el con­di­ci­o­na­ment de la Sala Mozart n’és un bon exem­ple. Si volem que vin­guin espec­ta­cles, bé els podem pro­gra­mar nosal­tres o bé entrar en con­tacte amb pro­gra­ma­dors que ho facin pos­si­ble. Hem de tenir clar que cal un marge perquè les ini­ci­a­ti­ves es con­so­li­din i no tenir exces­siva pressa per obte­nir bons resul­tats. Ens ha pas­sat amb el fes­ti­val inter­na­ci­o­nal d’harmòniques que vam ini­ciar el 2022 i que l’any pas­sat ja ens va por­tar un dels millors intèrprets del món i vam omplir tots els con­certs. Pas a pas i bona lle­tra, com diuen.
I esde­ve­ni­ments de gran for­mat com Arts d’Estiu que­den des­car­tats?
Que­den des­car­tats pri­mer per les difi­cul­tats que està posant Cos­tes reduint molt els espec­ta­cles en el lito­ral, però sobre­tot perquè és un model que no és el nos­tre. Nosal­tres tenim un fes­ti­val propi, el NEC, de petit for­mat i en un marc incom­pa­ra­ble com és el far que també és un espai únic al Maresme.
El futur equi­pa­ment arqueològic tindrà més sor­tida que el Museu del Turisme?
El jaci­ment és una opor­tu­ni­tat de les que parlàvem, sem­pre que siguem capaços de treure’n el màxim pro­fit i no que­dar-nos només en con­di­ci­o­nar l’espai. L’hem de saber dina­mit­zar i con­ver­tir en un equi­pa­ment refe­rent, per exem­ple, per a les esco­les tant de Cale­lla com de la resta del ter­ri­tori i evi­dent­ment, pel turisme que ens visita.
Fa un any adme­tia que Cale­lla tenia greus pro­ble­mes de neteja. S’ha millo­rat?
S’ha millo­rat força tot i recor­dar que la cir­cumstància de la sequera ens impe­deix nete­jar amb aigua tot el que voldríem, però l’esce­nari en gene­ral ha can­viat a millor. El regi­dor Quim Pla està fent mot bona feina de con­trol i s’hi està molt a sobre de l’empresa con­ces­sionària perquè com­pleixi amb el con­tracte. Hi ha un diàleg cons­tant i fluid, es manté infor­mada l’opo­sició sobre el fun­ci­o­na­ment del ser­vei i s’és molt més insis­tent amb la col·labo­ració i la com­pli­ci­tat de la ciu­ta­da­nia perquè par­ti­ci­pin d’un civisme impres­cin­di­ble perquè tot pugui anar enda­vant.
L’opo­sició li està posant fàcil?
L’opo­sició està a l’alçada. Tots ens vam pre­sen­tar a unes elec­ci­ons perquè esti­mem la nos­tra població i aquest és un punt que ens uneix. Les dis­crepàncies en el model de ciu­tat seran ine­vi­ta­bles, com no pot ser d’una altra manera, però con­fio que arri­ba­rem a grans con­sen­sos. Jo el que sí que demano és no poli­tit­zar-ho tot i no fer ús del que sigui per des­gas­tar l’alcalde i el seu equip de govern. No s’hi ha de valer tot amb el rival polític i cal apli­car uns límits mar­cats pel sen­tit comú. Posats a dema­nar, també dema­na­ria a l’opo­sició que no generés fal­ses il·lusi­ons en la ciu­ta­da­nia, com tam­poc volem gene­rar-les des del govern. I anant un pas més enllà, evi­tar les men­ti­des i les fal­se­dats que no por­ten enlloc i embru­ten la bona feina feta.
Tinc entès que l’eslògan Cale­lla és més ja no es fa ser­vir. Hem tan­cat una etapa?
Nosal­tres volem poten­ciar la ins­ti­tució. Som l’Ajun­ta­ment de Cale­lla i ente­nem que l’eslògan Cale­lla és més ha fun­ci­o­nant molt bé, però ja ha aca­bat amb el recor­re­gut que podia fer. Nosal­tres com a Ajun­ta­ment som la casa de tot­hom i com a ins­ti­tució volem que sigui reco­ne­guda per tot­hom.
Quin és el seu nivell d’exigència amb els objec­tius pre­vis­tos?
No estaré mai satis­fet. Soc una per­sona, i en poden donar fe tots aquells que em conei­xen, amb un nivell d’exigència molt gran. Soc un incon­for­mista nat i mal­grat que valo­raré la feina feta un cop asso­lit el repte, sem­pre em que­darà aque­lla part que ja estarà pen­sant en com afron­tar nous des­a­fi­a­ments. No ho puc evi­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia