La química Sánchez-Feijóo i armes al Prat

Al seu llibre d’aforismes Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?, el científic Jorge Wagensberg advertia: “Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució.” En la primera sessió de control del 2024 amb preguntes dirigides al govern de Pedro Sánchez al Congrés, la revolució del PP va consistir a dedicar sis qüestions a la llei d’amnistia en plena guerra civil entre fiscals conservadors després que Álvaro Redondo –fiscal forjat al País Basc dels atemptats– negui el terrorisme del Tsunami però dotze fiscals igualment dretans hagin imposat el culte a la tesi del jutge Manuel García-Castellón, amb l’infart mortal d’un turista francès com a presumpta evidència. “Senyores i senyors de Junts, per una qüestió procedimental li faré la pregunta al president del govern però sé perfectament qui mana en aquesta cambra. Senyor Sánchez, ara que tothom sap que vostè, sense Puigdemont, ja no és ningú...”, obria el foc el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb dolor perquè Junts no és la CiU del Majestic. Sánchez, especialista en la ridiculització del rival, no va desaprofitar la recent confusió de Feijóo entre el metà (hidrocarbur gasós) i el metanol (alcohol) en denunciar a Lalín (Pontevedra) que el govern “estigmatitza la ramaderia fent-la responsable de les emissions de metanol [sic] a l’atmosfera”. “Com que ja sé per on va i a més s’ha destapat com un expert en química orgànica, li recordaré que un dels principals usos del metanol és el dissolvent. Potser d’aquí els ve la falta d’arguments aquests anys. Porten cinc anys i mig dient que Espanya s’humilia i es trenca i la realitat és que l’únic partit que aquí incompleix la Constitució és el PP. Un altre ús és el combustible, que és el que estan intentant utilitzar a Catalunya per avivar el foc de la crisi del 2017 que va ser feliçment superat ”, va etzibar el president.

Gràcies a l’alineació escollida per Feijóo, la sortida a escena dels portaveus del PP és com un taller de tast de cafès en el qual cada nova tassa és més intensa i més amargant que l’anterior, en un crescendo que va de Miguel Tellado a Rafa Hernando. “Si allò no va ser terrorisme, aleshores a què ve l’interès per incloure el terrorisme en l’amnistia? [...] En una democràcia normal no s’ataca els jutges i no es pressiona els fiscals [...] És molt greu: vostès pretenen amnistiar aquells que van bloquejar l’aeroport de Barcelona utilitzant armes amb potencial destructiu deixant 125 ferits, aquells que van atacar i ferir 80 policies i aquells que van intentar atemptar contra el rei el juliol del 2020 i aquells que van ser qualificats pel fiscal en el sumari 5/2021 com a organització terrorista. Aquests delictes no se’ls inventa el PP. Van ser planificats a Ginebra i amb ajuda d’Arnaldo Otegi”, va dir Tellado en el cara a cara amb el ministre Félix Bolaños tot agitant la irada gesticulació dels republicans Teresa Jordà, Pilar Vallugera i Jordi Salvador. “Malauradament sabem què és el terrorisme, l’hem patit quatre dècades. Parin! Parin de banalitzar el terrorisme! De tant banalitzar-la, la paraula terrorisme, a la seva boca, no val res”, exigia Bolaños. Tot seguit, Hernando redoblava l’aposta denunciant la “conspiració contra la seguretat nacional” de “la trama de connexions entre Putin i Puigdemont”. “Per què després del 23 de juliol es reunien amb partits per buscar el vot a Feijóo si ara els consideren terroristes?”, rebatia Bolaños. “Incolor, inflamable i tòxic”, recita Sánchez per identificar Feijóo i el metanol, com si entre ells tot fos qüestió de química i no hi hagués evolució entre pregunta i resposta.