Política

La Constitució francesa reconeixerà el català com a "llengua regional"

El català serà reco­ne­gut final­ment per la lega­li­tat fran­cesa, però com a llen­gua "regi­o­nal", jun­ta­ment amb 75 llengües mino­ritàries i dia­lec­tes dels ter­ri­to­ris sobre els quals governa l'Estat francès, inclo­sos els d'ultra­mar.

L'Assem­blea Naci­o­nal ha apro­vat aquest dijous per sor­presa una esmena en el pro­jecte de llei per refor­mar les ins­ti­tu­ci­ons que obli­garà a intro­duir a la Cons­ti­tució un esment a totes les llengües de la República. La llista és llarga. Bar­reja llengües i alguns dels seus dia­lec­tes, de manera que en frag­menta la uni­tat. Jun­ta­ment amb el català, el basc, el cors, el bretó i el fla­menc, hi cons­ta­ran l'occità i dia­lec­tes d'aquesta mateixa llen­gua, com el bearnès o el picard, a més de l'alsacià, dia­lecte de l'ale­many, i idi­o­mes com el cri­oll par­lat a l'illa de la Mar­ti­nica, al Carib.

"Les llengües regi­o­nals per­ta­nyen al patri­moni de la nació", indica l'esmena apro­vada, impul­sada pel pre­si­dent de la comissió de lleis de l'Assem­blea Naci­o­nal, Jean Luc Wars­man, a la UMP, el par­tit de la dreta que governa actu­al­ment. El text ha sigut votat gai­rebé per una­ni­mi­tat i acaba amb la idea que el francès és l'única llen­gua de la República.

Mal­grat aquest gest simbòlic, el govern no té cap intenció d'anar més enllà. Ni tan sols vol fer cons­tar a la Cons­ti­tució la carta euro­pea de les llengües regi­o­nals. Aquest docu­ment va ser impul­sat pel Con­sell d'Europa el 1992, i França el va sig­nar el maig de 1999, però mai no l'ha rati­fi­cat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.