Estònia supera el passat soviètic

Estònia va recu­pe­rar la inde­pendència el 1991, després de 51 anys d'ocu­pació soviètica. Tretze anys després, el 2004, va entrar a for­mar part de la Unió Euro­pea. Un dels prin­ci­pals pro­ble­mes del país és la com­po­sició social, que va resul­tar alte­rada durant el període de sovi­e­tit­zació. Durant la dècada dels qua­ranta, d'un total d'1,1 mili­ons d'esto­ni­ans, 60.000 van ser assas­si­nats, depor­tats o tan­cats en camps de con­cen­tració de Sta­lin, men­tre que el país es va omplir de ciu­ta­dans soviètics com a con­seqüència de la política migratòria obli­gada. El 1934 hi havia 992.500 esto­ni­ans de nai­xe­ment al país, un 88,1% de la població. El 1989 el per­cen­tatge s'havia reduït al 61,5%. Després de la inde­pendència, 113.000 per­so­nes van mar­xar d'Estònia. El nou govern va con­si­de­rar esto­ni­ans aquells que en tenien la naci­o­na­li­tat abans del 1940, i els seus des­cen­dents. Un milió i mig de per­so­nes van acon­se­guir la naci­o­na­li­tat. Actu­al­ment un 83,8% de la població té la ciu­ta­da­nia esto­ni­ana, un 8,2% són d'altres països i un 8% no té una ciu­ta­da­nia deter­mi­nada. Donar ciu­ta­da­nia a aquells que no en tenen i el procés d'inte­gració social ha estat un dels grans rep­tes del govern estonià aquests últims anys. En un país tan petit, hi con­viu població de més de cent naci­o­na­li­tats i ètnies dife­rents (esto­ni­ans, 68,6%; rus­sos, 25,7%; ucraïnesos, 2,1%; bie­lo­rus­sos, 1,2%, i fine­sos, 0,8%). Estònia té una relació molt espe­cial amb Finlàndia, país amb el qual manté la majo­ria de transac­ci­ons comer­ci­als. També ha rea­lit­zat polítiques d'immersió lingüística per garan­tir la super­vivència de l'estonià en relació amb la llen­gua russa, impo­sada durant el període de sovi­e­tit­zació. Dins la UE, Estònia s'ha mos­trat com un mem­bre actiu i satis­fet de pertànyer al grup euro­peu. Els esto­ni­ans són dels ciu­ta­dans més opti­mis­tes de la Unió Euro­pea. El 9 de maig del 2006 el Rii­gikogu, l'organ par­la­men­tari estonià, va rati­fi­car el Trac­tat de Lis­boa, con­si­de­rant essen­ci­als els valors euro­peus i els acords polítics que s'hi reflec­tei­xen. A més, el govern estonià d'Andrus Ansip (Par­tit Refor­mista) és un ferm par­ti­dari del procés de cons­trucció euro­pea, cons­ci­ent del que ha sig­ni­fi­cat per al seu país l'entrada al club euro­peu.