Política

David Rodríguez

ANALISTA A NÓS DIARIO

“El camí del nacionalisme com a alternativa al PP serà llarg”

“La maquinària del Partit Popular de Galícia funciona independentment de qui en sigui el candidat”

“Cal un PSOE mínimament funcional que competeixi amb el PP en el segment de votants d’ordre per fer possible el canvi”

L’esquerra ha d’arribar a la gent gran perquè numèricament són més que els joves
Si el BNG fa un paper com el del PNB o el de la dreta catalanista pot perdre vots per l’esquerra

David Rodríguez, ana­lista polític del diari en gallec Nós Dia­rio, comenta amb El Punt Avui el resul­tat de les elec­ci­ons a Galícia.

És impos­si­ble gua­nyar el PP a Galícia?
Crec que hi ha algu­nes qüesti­ons estruc­tu­rals que ho fan difícil. Una és que jo diria que és més que un par­tit en què la Xunta, el par­tit i els mit­jans públics i, fins i tot, pri­vats for­men un tot i té una gran capil·lari­tat en la soci­e­tat, sobre­tot en els entorns rurals. Té gent a tot arreu, en tots els espais de la soci­e­tat, espe­ci­al­ment a les dues províncies de l’inte­rior: Lugo i Ourense, que són les menys pobla­des i tenen un plus per la llei elec­to­ral.
Aquest cop, però, sem­blava que hi podia haver un canvi.
Sí i sorprèn la capa­ci­tat del PP d’aguan­tar el des­gast després de tant de temps i amb un can­di­dat nou que és una per­sona bas­tant grisa, amb molt poc carisma. Tot i això, fa l’efecte que la maquinària fun­ci­ona inde­pen­dent­ment de qui en sigui el can­di­dat. L’altra qüestió impor­tant per als qui volen l’alter­nança a Galícia és que hi ha un pro­blema greu amb el PSdG.
Ha tin­gut un resul­tat des­astrós.
El PSdG no té un pro­jecte gallec, no és un par­tit que esti­gui arti­cu­lat a nivell autonòmic. És un par­tit que fun­ci­ona molt bé a nivell muni­ci­pal, sobre­tot en els àmbits urbans, a les grans ciu­tats. La majo­ria de les ciu­tats de Galícia estan gover­na­des o pel PSdG o el BNG o per coa­li­ci­ons entre ells. No tenim res sem­blant al PSC, ni tam­poc al Par­tit Soci­a­lista d’Euskadi i sense aquesta part del PSOE és molt difícil arti­cu­lar una alter­na­tiva.
Tam­poc els ha anat bé a Sumar i a Podem.
Aques­tes selec­ci­ons han demos­trat que la crida a con­cen­tració de vot al vol­tant del BNG ha fun­ci­o­nat. Els resul­tats de Sumar i Podem són total­ment mar­gi­nals. En canvi, el BNG és un par­tit que fun­ci­ona molt bé.
Per què?
El BNG és capaç de diri­gir-se a tots els votants a l’esquerra del PSOE i del mateix par­tit soci­a­lista i amb el plus de la iden­ti­tat és capaç d’anar una mica més enllà. Els resul­tats del BNG han estat històrics. Estem par­lant d’un 31% dels vots per a un par­tit que es pre­senta a l’esquerra de la soci­al­de­mocràcia.
Té marge per créixer encara?
No m’atre­veixo a dir-ho perquè als anys noranta també es pen­sava que havia tocat sos­tre i ara veiem que no. El BNG con­ti­nua sent un par­tit amb un per­fil d’esquer­res molt fort i això, a pri­ori, li impe­dirà com­pe­tir per un elec­to­rat que bas­cula entre el PP i el PSOE, sobre­tot en les autonòmiques. A Galícia hi ha un vot dual molt gran, hi ha gent que vota dife­rent en les gene­rals que en les galle­gues, i molta gent que en les gene­rals vota perquè hi hagi una majo­ria de les esquer­res davant el PP, en les autonòmiques s’absté o aposta pel PP perquè pre­fe­reix que gover­nin ells. Així és molt difícil batre el PP a Galícia.
Això vol dir que el BNG hau­ria de fer un dis­curs més mode­rat?
Aquest és l’etern debat que tenim aquí. Si el BNG intenta fer un paper sem­blant al que té el PNB al País Basc o al dels sec­tors de la dreta cata­la­nista a Cata­lu­nya, pot per­dre vots per l’esquerra. Ana Pontón ha inten­tat fle­xi­bi­lit­zar la qüestió més ideològica, més sobi­ra­nista, apel·lar més a la defensa dels ser­veis públics, però amb un dis­curs molt ama­ble, i penso que s’ha eixam­plat la base, però crec que el naci­o­na­lisme gallec mai tindrà un mapa polític com el català o el basc perquè ens falta aquesta part de l’elec­to­rat con­ser­va­dor o libe­ral, però amb iden­ti­tat pròpia.
És un naci­o­na­lisme dife­rent.
El nos­tre és un naci­o­na­lisme bas­tant esco­rat a l’esquerra. La iden­ti­tat gallega és molt trans­ver­sal aquí perquè, a diferència d’altres zones, no tenim bos­ses d’immi­grants arri­bats als anys sei­xanta d’altres llocs de l’Estat espa­nyol. Aquí tot­hom és d’aquí i aquesta trans­ver­sa­li­tat forja la iden­ti­tat gallega i el PP també juga aquesta carta. El PP rural a Galícia és un PP molt autòcton, arre­lat al ter­ri­tori.
Els votants joves poden aca­bar amb l’hege­mo­nia del PP?
La clau és la gent jove. En l’època del 15-M, el BNG va tenir una certa des­con­nexió de la gent més jove, però ara hi ha tor­nat a con­nec­tar. Galícia és, però, una soci­e­tat enve­llida, amb una demo­gra­fia de les més velles d’Europa. Hi ha poca gent jove i una bona part tre­ba­lla fora perquè aquí no hi ha prou opor­tu­ni­tats, sobre­tot de deter­mi­na­des pro­fes­si­ons qua­li­fi­ca­des. Aquest és un pro­blema afe­git per a l’esquerra a Galícia. Cal arri­bar a la gent gran perquè numèrica­ment són més.
Després dels bons resul­tats del BNG, el PP can­viarà alguna cosa per no per­dre pis­to­nada?
Jo crec que el PP ha d’estar bas­tant con­tent, perquè després de diver­ses majo­ries abso­lu­tes, canvi de lide­ratge i un Feijóo que a Madrid no acaba de fun­ci­o­nar tan bé com pen­sa­ven, no ha notat cap des­gast i podrà con­ti­nuar apli­cant les seves polítiques sense cap mena de pro­blema. De vega­des obli­dem que el naci­o­na­lisme gallec és un movi­ment modern. El BNG es va fun­dar l’any 1982 i fa poc estàvem par­lant del risc de des­a­pa­rició d’aquest par­tit. Hi ha mol­tes ganes que el naci­o­na­lisme sigui una alter­na­tiva al PP, però pot­ser el camí serà més llarg. Cal que hi hagi un PSOE mínima­ment fun­ci­o­nal que com­pe­teixi amb el PP en el seg­ment de votants d’ordre. Hi ha molta feina a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.