“El camí del nacionalisme com a alternativa al PP serà llarg”

Crec que hi ha algu­nes qüesti­ons estruc­tu­rals que ho fan difícil. Una és que jo diria que és més que un par­tit en què la Xunta, el par­tit i els mit­jans públics i, fins i tot, pri­vats for­men un tot i té una gran capil·lari­tat en la soci­e­tat, sobre­tot en els entorns rurals. Té gent a tot arreu, en tots els espais de la soci­e­tat, espe­ci­al­ment a les dues províncies de l’inte­rior: Lugo i Ourense, que són les menys pobla­des i tenen un plus per la llei elec­to­ral.

Sí i sorprèn la capa­ci­tat del PP d’aguan­tar el des­gast després de tant de temps i amb un can­di­dat nou que és una per­sona bas­tant grisa, amb molt poc carisma. Tot i això, fa l’efecte que la maquinària fun­ci­ona inde­pen­dent­ment de qui en sigui el can­di­dat. L’altra qüestió impor­tant per als qui volen l’alter­nança a Galícia és que hi ha un pro­blema greu amb el PSdG.

El PSdG no té un pro­jecte gallec, no és un par­tit que esti­gui arti­cu­lat a nivell autonòmic. És un par­tit que fun­ci­ona molt bé a nivell muni­ci­pal, sobre­tot en els àmbits urbans, a les grans ciu­tats. La majo­ria de les ciu­tats de Galícia estan gover­na­des o pel PSdG o el BNG o per coa­li­ci­ons entre ells. No tenim res sem­blant al PSC, ni tam­poc al Par­tit Soci­a­lista d’Euskadi i sense aquesta part del PSOE és molt difícil arti­cu­lar una alter­na­tiva.

Aques­tes selec­ci­ons han demos­trat que la crida a con­cen­tració de vot al vol­tant del BNG ha fun­ci­o­nat. Els resul­tats de Sumar i Podem són total­ment mar­gi­nals. En canvi, el BNG és un par­tit que fun­ci­ona molt bé.

El BNG és capaç de diri­gir-se a tots els votants a l’esquerra del PSOE i del mateix par­tit soci­a­lista i amb el plus de la iden­ti­tat és capaç d’anar una mica més enllà. Els resul­tats del BNG han estat històrics. Estem par­lant d’un 31% dels vots per a un par­tit que es pre­senta a l’esquerra de la soci­al­de­mocràcia.

No m’atre­veixo a dir-ho perquè als anys noranta també es pen­sava que havia tocat sos­tre i ara veiem que no. El BNG con­ti­nua sent un par­tit amb un per­fil d’esquer­res molt fort i això, a pri­ori, li impe­dirà com­pe­tir per un elec­to­rat que bas­cula entre el PP i el PSOE, sobre­tot en les autonòmiques. A Galícia hi ha un vot dual molt gran, hi ha gent que vota dife­rent en les gene­rals que en les galle­gues, i molta gent que en les gene­rals vota perquè hi hagi una majo­ria de les esquer­res davant el PP, en les autonòmiques s’absté o aposta pel PP perquè pre­fe­reix que gover­nin ells. Així és molt difícil batre el PP a Galícia.

Aquest és l’etern debat que tenim aquí. Si el BNG intenta fer un paper sem­blant al que té el PNB al País Basc o al dels sec­tors de la dreta cata­la­nista a Cata­lu­nya, pot per­dre vots per l’esquerra. Ana Pontón ha inten­tat fle­xi­bi­lit­zar la qüestió més ideològica, més sobi­ra­nista, apel·lar més a la defensa dels ser­veis públics, però amb un dis­curs molt ama­ble, i penso que s’ha eixam­plat la base, però crec que el naci­o­na­lisme gallec mai tindrà un mapa polític com el català o el basc perquè ens falta aquesta part de l’elec­to­rat con­ser­va­dor o libe­ral, però amb iden­ti­tat pròpia.

El nos­tre és un naci­o­na­lisme bas­tant esco­rat a l’esquerra. La iden­ti­tat gallega és molt trans­ver­sal aquí perquè, a diferència d’altres zones, no tenim bos­ses d’immi­grants arri­bats als anys sei­xanta d’altres llocs de l’Estat espa­nyol. Aquí tot­hom és d’aquí i aquesta trans­ver­sa­li­tat forja la iden­ti­tat gallega i el PP també juga aquesta carta. El PP rural a Galícia és un PP molt autòcton, arre­lat al ter­ri­tori.

La clau és la gent jove. En l’època del 15-M, el BNG va tenir una certa des­con­nexió de la gent més jove, però ara hi ha tor­nat a con­nec­tar. Galícia és, però, una soci­e­tat enve­llida, amb una demo­gra­fia de les més velles d’Europa. Hi ha poca gent jove i una bona part tre­ba­lla fora perquè aquí no hi ha prou opor­tu­ni­tats, sobre­tot de deter­mi­na­des pro­fes­si­ons qua­li­fi­ca­des. Aquest és un pro­blema afe­git per a l’esquerra a Galícia. Cal arri­bar a la gent gran perquè numèrica­ment són més.

Jo crec que el PP ha d’estar bas­tant con­tent, perquè després de diver­ses majo­ries abso­lu­tes, canvi de lide­ratge i un Feijóo que a Madrid no acaba de fun­ci­o­nar tan bé com pen­sa­ven, no ha notat cap des­gast i podrà con­ti­nuar apli­cant les seves polítiques sense cap mena de pro­blema. De vega­des obli­dem que el naci­o­na­lisme gallec és un movi­ment modern. El BNG es va fun­dar l’any 1982 i fa poc estàvem par­lant del risc de des­a­pa­rició d’aquest par­tit. Hi ha mol­tes ganes que el naci­o­na­lisme sigui una alter­na­tiva al PP, però pot­ser el camí serà més llarg. Cal que hi hagi un PSOE mínima­ment fun­ci­o­nal que com­pe­teixi amb el PP en el seg­ment de votants d’ordre. Hi ha molta feina a fer.