Política

Oriol Bossa

Cap de l’oposició a Sant Feliu de Llobregat (ERC)

“No estem exercint el paper de capital del Baix Llobregat”

“No sé per què el PSC de Sant Feliu s’entesta a tenir una relació nul·la amb ERC”

“El govern municipal fa una gestió pèssima de la sequera”

El govern anterior era molt sensible en l’àmbit social i ara aquesta sensibilitat s’ha perdut Hauríem volgut aprovar el CUAP en l’últim ple del mandat anterior. Ens van dir «electoralistes». Hem perdut un any
Parlar d’allargar el metro de Zona Universitària a Sant Feliu em sembla ciència-ficció
Quin balanç fa del govern municipal socialista?
S’han dedicat més a desfer coses positives que s’havien aconseguit, amb aquesta visió que de vegades passa, de governs que entren amb un cert rancor cap al govern sortint, cosa que no entenc. Han posat en dubte el CUAP, l’escola d’hostaleria, havíem aconseguit que la Federació Catalana de Futbol projectés la seva ciutat esportiva a Sant Feliu i això s’ho van carregar en el minut zero del mandat. I l’actitud que ens trobem tant en els plens com en el dia a dia és molt agressiva cap als que vam formar el govern anterior, cosa que tampoc s’entén. Sembla que tinguin encara el barret d’oposició. Ells van passar quatre anys fent una oposició molt deslleial i molt deshonesta cap al govern municipal.
En quin sentit?
Zero col·laboració, intentant crear confrontació en temes absurds. Per exemple, el mandat passat, l’ajuntament va estar en obres, sortint de la pandèmia. Tot estava en obres menys la sala de plens i amb els informes tècnics corresponents vam permetre que abans d’acabar les obres poguéssim fer-hi els plens. Es va fer un cordó de seguretat perquè les persones poguessin accedir a la sala amb el vistiplau tècnic, i això ho van utilitzar per fer una campanya en contra dient que posàvem en risc la seva seguretat. Qüestions menors per intentar projectar una imatge negativa del govern, va ser constant. Van voler impedir per tots els mitjans que nosaltres tinguéssim l’alcaldia amb un pacte d’última hora amb els comuns, la qual cosa és legítima, però aquesta és l’actitud que ens vam trobar sempre.
Diu que el govern s’ha dretanitzat. Com s’ha notat aquest viratge cap a la dreta?
El fet que pactessin amb Junts ja és un símptoma que algunes polítiques a Sant Feliu han canviat. Considero que el govern anterior era molt sensible en l’àmbit social i ara aquesta sensibilitat s’ha perdut. El tema estrella, que ha estat la pista de gel que van projectar per les festes de Nadal, és una qüestió que el govern anterior no ens hauríem ni plantejat, de cap manera. Hem perdut la sensibilitat pel canvi climàtic.
Hi ha la possibilitat que canviïn les aliances al llarg d’aquest mandat? A Barcelona l’alcalde Jaume Collboni pacta pressupostos amb ERC i a la Generalitat el president Aragonès, amb els socialistes.
No tenim cap input en aquest sentit. No sé per què el PSC de Sant Feliu s’entesta a tenir una relació nul·la amb ERC. Ni bona ni dolenta, és nul·la. Ens veiem en els plens, no ens informen de res, no ens comuniquen res, posen les reunions sense consensuar hores, estan amb la cinquena marxa posada sense tenir en compte que d’aquí a tres anys hi tornarà a haver eleccions i potser necessiten canviar de socis. Nosaltres sempre intentem tenir una bona relació amb tothom, però ells amb nosaltres, desconec el perquè, tenen zero sintonia.
Per què està en perill el CUAP?
En l’últim ple vam aprovar-ne la cessió, però en aquest mandat han posat en qüestió constantment si havia d’anar on l’anterior govern havia projectat. Fins ara teníem notícies que tot eren qüestionaments de per què havia d’anar allà, no notàvem entusiasme per part seva. Nosaltres ho hauríem volgut aprovar en l’últim ple del mandat anterior i ens van titllar d’electoralistes i no ho vam poder aprovar. Pràcticament hem perdut un any de feina en què la Generalitat ja podria haver estat projectant el nou CUAP. Per aquest politiqueig de baix nivell hem perdut un any, per aquesta política de curta volada.
Què passa amb l’escola d’hostaleria?
Aquí tenim la Nau de les Sedes [Can Bertrand], que és un equipament gran que fa catorze anys que està reformat i tancat perquè mai s’ha trobat una activitat que hi pugui anar. En l’anterior govern vam estar capficats per posar fi a aquesta situació. Vam fer un conveni amb la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament en què cadascú aportava una part perquè el projecte tirés endavant i el que se’ns criticava és que l’Ajuntament hagués d’aportar recursos econòmics per fer el projecte. En aquest mandat han trencat el conveni. L’escola no es farà allà i la Nau de les Sedes continuarà buida.
També dieu que la moneda local està en qüestió. Per què?
Partits que avui formen part del govern van posar en dubte que s’haguessin d’aportar tants diners a la moneda local per part de l’Ajuntament. Va ser un projecte que no va entusiasmar gaire l’oposició, però ara hem vist que l’alcaldessa no té inconvenient a anar a Sevilla a buscar un premi de la Federació de Municipis a la moneda local. Si la moneda local és premiada per la federació, és que va ser un projecte sòlid, va estar molt ben construït i donava sortida a allò que ens plantejàvem, que era fer una moneda per dinamitzar el comerç. Veiem que a fora està molt ben valorada i que quan ells no tenien responsabilitats de govern, tot eren crítiques.
Sant Feliu està en plenes obres per cobrir les vies del tren. S’ha tirat a terra l’estació. Era inevitable?
A mi, com a tinent d’alcalde i alcalde, quan vaig anar a Madrid o vaig parlar amb Adif, em van dir sempre que per poder fer el túnel ferroviari l’estació antiga no tenia fonaments prou sòlids perquè tenia més de cent anys, l’estructura no aguantaria i s’havia d’enderrocar. Jo sempre he entès que era insalvable. Si avui dia hi ha solucions tècniques que haurien permès salvar-la, no ho sé, no soc tècnic, però en tot cas Adif mai ens ho va plantejar com una opció. Qui fa l’obra, qui la paga i de qui depèn la infraestructura és d’Adif. De fet, la ciutat sempre ha estat conscient d’aquest factor, malgrat que hi ha hagut uns grups que legítimament han pres posició per salvar l’estació. El que vam sentir sempre en el mandat anterior i en l’altre és que no hi havia res a fer.
Què s’ha de fer després del cobriment amb tot l’espai lliure?
Fa dos mandats es va projectar un concurs d’idees per urbanitzar la llosa que hi quedarà. En el mandat anterior vam organitzar una consulta perquè la ciutadania triés el projecte que més li agradava i en va guanyar un que es diu Rambla Major. Mentre no tens responsabilitats de govern, critiques la consulta ciutadana; ens deien que no estava ben preparada, quan va ser un èxit de participació, i quan tens responsabilitats de govern tot és una meravella. Pel que fa al cobriment, sempre hi ha hagut un consens infranquejable a Sant Feliu, però casualment quan es va posar en dubte aquest consens va ser en el mandat anterior. Teníem una ponència del cobriment des de feia dos mandats sempre unànime, i en el mandat anterior aquesta unanimitat es va trencar. Hi va haver regidors que van decidir que ja no valia la pena ser-hi. I un al final es pregunta: per què no vas a la ponència, perquè no t’agrada qui està governant en aquell moment o perquè la trobes inútil? A mi sempre em va fer la sensació que pel fet que estiguéssim governant nosaltres posaven pegues a la unanimitat. Amb la consulta el govern va estar sol i va ser criticada per tots els partits, quan va ser un èxit.
Metro a Sant Feliu?
El debat del metro a Sant Feliu es va morir el 2003. Ningú no n’ha tornat a parlar. A mi em sembla ciència-ficció parlar de metro a Sant Feliu quan tens opcions més econòmiques. Amb el Tram ben fet, amb tres estacions, el tren i una bona xarxa d’autobusos interurbans, el debat del metro és ciència-ficció per la inversió que suposa allargar-lo de Zona Universitària fins aquí. D’aquesta qüestió, se’n va parlar en la primera dècada del segle XXI i de seguida va quedar soterrada quan vam veure les bonances del tramvia. Es preveu que amb el cobriment millori molt la freqüència de trens i amb les inversions que s’han de fer a Rodalies en els propers anys, també. La ciutat ja va viure aquest debat fa vint anys. Evidentment, si la Generalitat digués que té tants milions i farà el perllongament de la Línia 3 fins a Sant Feliu, benvingut sigui, però em sembla que el PSC es dedica a reclamar constantment a la Generalitat i dir que tot és culpa seva. No sé si la milionada que val aquesta obra pública és racional demanar-la.
Com està gestionant la sequera el govern municipal?
Malament, molt malament, perquè van creure oportú instal·lar una pista de gel natural des del 6 de desembre fins al 7 de gener, un mes de pista de gel, amb els litres d’aigua que es van gastar, i ja vam veure els primers dies que allò perdia aigua per tot arreu. No és només pel fet de gastar aigua, sinó també perquè el primer que ha de donar exemple a la ciutadania és l’administració i en aquest cas l’exemple va ser pèssim. En un moment de preemergència com estàvem, decidir que era una bona idea gastar milers de litres en una pista de gel i al cap d’un mes fer tuits per demanar a la gent que faci un consum responsable perquè la situació és molt dura, òbviament, per a nosaltres, és una gestió de la sequera pèssima.
A què atribueix els aldarulls de la festa de tardor?
Vam començar a patir aquest fenomen en les primeres festes de primavera passada la pandèmia. No és un problema santfeliuenc i no en té la culpa el govern actual ni l’anterior. Només amb actuacions policials és molt difícil prevenir els aldarulls i actuar. Oferim tota la col·laboració que hi pugui haver amb el govern quan vinguin les festes de primavera perquè segur que, si fa bon temps, tornarem a viure episodis similars. Hem vist que només pel fet de ser festes locals, sense tenir en compte la programació, ve moltíssima gent a estar al carrer. No venen a consumir un espectacle en concret, sinó perquè són festes i trobaran aglomeració de gent al carrer i això els permet fer el que fan: aldarulls a certes hores de la matinada. Venen premeditadament a causar-ne.
Com exerceix Sant Feliu la capitalitat de la comarca del Baix Llobregat?
Malament, també. Quan tens la possibilitat de donar cabuda a un equipament comarcal com és l’escola d’hostaleria i creus que és bona idea desfer el conveni, no estàs exercint la capitalitat. Aquest projecte ens posicionava en l’àmbit educatiu amb un equipament de primer ordre a la comarca, i el mateix amb la ciutat esportiva de la Federació Catalana de Futbol. No estem exercint el paper de capital de comarca, d’intentar donar cabuda al màxim nombre d’equipaments possible per ser centrals i que bona part del desenvolupament econòmic de la comarca passi per la ciutat. La comarca té molts pols d’atracció econòmica més potents que la mateixa capital: Martorell, amb el tema automobilístic; el Prat, amb l’aeroportuari; la costa (Castelldefels, Gavà, Viladecans), amb el turisme, i Sant Feliu queda com una capital administrativa que ningú s’acaba de creure, ni els mateixos santfeliuencs. És una de les comarques més paradigmàtiques del país perquè és un títol honorífic que ens van donar a la República que ningú s’ha acabat de creure. Fa vint anys, quan es va projectar el tramvia, va tenir més pes a l’hora de determinar-ne el traçat Sant Joan Despí que Sant Feliu.

El perfil

Amb cuquet d’escriptor

Oriol Bossa (Barcelona, 1980) és santfeliuenc des dels 7 anys. Té la carrera de ciències polítiques, un màster en anàlisi política i un altre en comunicació política. Actualment treballa a la fundació publicoprivada i2CAT, un centre de recerca i innovació que promou el coneixement aplicat per resoldre reptes socials i de negoci que depèn de la secretaria de Transformació Digital de la Generalitat, on fa de project manager. És militant de base d’ERC des del 2003. Arran de les consultes populars per la independència, es va implicar més activament en política i va anar de quart a la llista dels republicans. Ha estat tres vegades cap de cartell del partit a Sant Feliu (els anys 2015, 2019 i 2023). Va assolir l’alcaldia l’últim any de l’anterior mandat, del juny del 2022 i al juny del 2023. Del seu pas per l’alcaldia, se sent orgullós d’haver anat rematant tot de projectes que el govern actual ha anat desmantellant o posant en dubte: “Va ser una feina de posar d’acord moltes administracions i entitats.” També està satisfet “de l’actitud de voler parlar amb tothom, tenir el despatx obert, intentar buscar solucions per a tothom i no entrar en el que veig ara, una política de curta mirada, de retrets constants i d’estar enfadat amb l’oposició permanentment”.

La seva mare és l’escriptora Núria Pradas. I ell, que escriu? “No ho faig malament, tinc el cuquet. Qui sap. Jo sempre dic a la meva mare que no sé com s’ho fa per treure les històries per explicar, que és el que més costa”, assegura. El futur ho dirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat francès

La justícia anul·la l’expulsió de Ciotti i el manté com a líder dels conservadors

barcelona
Cimera del Grup dels Set

El G7 exigeix a la Xina i l’Iran que no donin suport a Rússia contra Ucraïna

Barcelona
guerra a europa

Els EUA rebutgen el pla d’alto el foc de Putin a canvi de territori a Ucraïna

barcelona
Regne Unit

Caterina de Gal·les reapareixerà en públic dissabte a l’aniversari del rei

Barcelona
guerra a europa

L’OTAN supervisarà l’ajuda i la formació militar per a Ucraïna

barcelona
guerra a europa

Zelenski arriba a Suïssa per a la Cimera de la Pau impulsada per Kíiv

barcelona
àfrica

Històric acord per a un govern d’unitat nacional a Sud-àfrica

barcelona
hongria

Alliberen l’activista antifeixista Ilaria Saris elegida eurodiputada

barcelona
Estats units

Un submarí dels EUA navega per Cuba coincidint amb la visita de la flotilla russa

barcelona