“Hem transformat el poble físicament i també d’esperit”

Sempre he cregut que la política municipal és la trinxera i, quan un veí està indignat per alguna acció dels partits polítics, els primers de rebre som nosaltres. També som molt crítics i autocrítics en decisions. Soc a l’AMI pel meu compromís amb la independència i el mandat de l’1-0. I, com a AMI, em toca defensar les 600 causes del món municipal que hem tingut, entre banderes, símbols, 1-0, etcètera.

Sense un ajuntament sanejat és impossible invertir. Hem treballat en una política fiscal de no apujar impostos, hem sanejat les arques. En què hem transformat el poble? En el més important i que no es veu: les persones. Serveis socials està treballant molt en la salut mental i emocional que ha aflorat després de la pandèmia. Hem transformat el poble físicament i també d’esperit amb projectes socials, culturals i educatius.

Som nou pobles, a la Vall del Terri. I veiem que a Ravós, a Borgonyà, a Pujals, a Corts… hi ha moltes cases grans de pedra, i quan la gent gran que hi viu es mor, potser el fill no pot arreglar la casa i acaba en mans d’un inversor que la converteix en casa rural. Sempre he defensat que els fills es puguin quedar al poble. Per exemple, hi ha una gran edificació que abans era una granja de pollastres i ara es voldria transformar en una petita fusteria perquè el fill pugui viure i treballar allà. Doncs l’administració supramunicipal regula d’una manera tan enfaixada que l’únic que fa és deixar que les persones s’ofeguin. No volem un poble de pisos, volem un poble de cases. Hem de donar les facilitats perquè els fills, la gent jove, i les famílies es puguin quedar aquí. L’enderrocament de la fàbrica SAT Agater, que ara és un pàrquing, ha donat una pacificació a l’entrada del poble. Per mi també és important l’escola.

L’escola fa 50 anys que existeix i no hi ha hagut cap inversió per a les millores que requereix. És una estructura deficitària. Cada any demanem al departament una ampliació i mai ha arribat. D’altra banda, treballem amb l’escola i les entitats aquest sentiment de pertinença a la Vall del Terri. Sempre hem defensat aquesta identitat, la independència d’aquests pobles però agrupats en un únic municipi. No són un barri o un veïnat: són un poble, i així els tractem, com a ajuntaments. Tenim reunions amb les associacions de veïns per saber les seves necessitats.

Vam fer un procés participatiu perquè el poble decidís quins usos s’hi podria donar, i es va decidir que fos un centre cívic amb bar, activitats, ludoteca… i es va encarregar el projecte. Ja el tenim. S’està acabant de retocar perquè s’havia de fer una modificació del planejament urbanístic per canviar els usos d’aquell espai. Els propers mesos s’hauria d’aprovar el projecte. Penso que el més important és que es farà sense que el poble s’endeuti. Tindrem un espai que serà el pal de paller del municipi, un punt de trobada intergeneracional, i alhora dignificarà el nucli antic.

Cap al milió i mig d’euros. Amb la venda de terrenys industrials perquè s’hi puguin instal·lar empreses, vam poder invertir a Cal Metge.

Sí. Es farà en diferents fases perquè és un projecte gran. Cal Metge és l’antic hospital, que era l’espai de pelegrinatge durant l’època medieval.

Primer s’ha d’aprovar el projecte i exposar-lo al públic, i a mi m’agradaria, perquè serà un procés llarg d’adjudicació i contractació, que es pogués començar a finals d’any o principis del 2025. Calculo que abans de l’estiu el portarem al ple.

Hem treballat amb la Sareb perquè aquests pisos es puguin vendre prioritzant els veïns. Vam tenir un problema d’ocupació i com a alcalde m’hi vaig oposar perquè no era una necessitat. Som els primers d’ajudar. Com a administració hem de donar exemple i ajudar els veïns que tenen problemes, però no podem regalar.

Hem sigut el primer poble de tenir una comunitat energètica. Apostem per les energies renovables, per reduir la petjada de contaminació. El parc fotovoltaic ens arriba a través d’uns veïns que ens n’adverteixen i a partir d’aquí ens trobem les diferents associacions de veïns. És un macroparc perquè afecta des de Pujals dels Pagesos a Pujals dels Cavallers: són trenta camps de futbol. A partir d’aquí hi havia una línia d’alta tensió que travessava tots els boscos de la carretera de les Serres. Hi va haver una preocupació veïnal perquè hi ha cases de turisme rural, restaurants, molts habitatges… Des de l’Ajuntament jo no li puc dir a un veí que llogui el seu camp però sí que he de mirar per l’interès general. Vista la demanda dels veïns i de diferents associacions, vam acordar la suspensió de llicències per evitar la instal·lació d’aquests macroparcs, modificar el POUM per regular l’ús d’aquestes instal·lacions de plaques solars. Al municipi tenim un sostre industrial i d’equipaments públics que es pot usar per a plaques solars. Si ho fem, podríem desconnectar-nos de la xarxa i autoproduir-nos la pròpia energia. Com a Ajuntament hem de mirar l’interès general en tots els àmbits: patrimonial, afectació de comerços, restaurants, cases rurals..., i així vam actuar. La recollida de signatures es presentarà a la Generalitat perquè hi hagi una regulació.

Estem treballant en la instal·lació d’uns dipòsits de captació d’aigua a Pujals per autogenerar-nos i estalviar-nos costos, pensant en el futur. Quant a la piscina, estem fent tractaments per reciclar, per depurar l’aigua.