Àfrica
Pas enrere per a les dones de Gàmbia
El Parlament examina una llei per tornar a legalitzar la mutilació genital femenina, prohibida el 2015
Islamistes radicals han presentat la polèmica proposta, pendent de la votació definitiva a la cambra
Activistes com Dialla Diarra Dos temen que, si s’aprova, altres països puguin seguir l’exemple gambià
Les alarmes per la vulneració dels drets humans es van encendre el mes passat a Gàmbia amb la tramitació d’un projecte de llei al Parlament per tornar a legalitzar la mutilació genital femenina (MGF), una pràctica prohibida en aquest país de l’Àfrica occidental des del 2015. Quaranta-dos dels 47 membres presents a la cambra (on només s’hi asseuen cinc diputades) van votar a favor de la iniciativa, promoguda per islamistes radicals amb l’objectiu de revertir la llei que prohibeix la mutilació.
El text, aprovat en primera lectura, és ara en mans d’un comitè per a la introducció d’esmenes, abans de tornar a la cambra per a la votació final, que es podria produir d’aquí dos o tres mesos. Les associacions de drets humans locals han condemnat enèrgicament els intents de reinstaurar l’MGF tot lamentant que l’aprovació del projecte de llei invalidaria dècades de lluita per posar fi a un ritual ancestral que els seus defensors vinculen a la tradició islàmica i a la puresa, però que, a la pràctica, suposa una agressió al cos de la dona amb riscos per a la seva salut física i psicològica, una violació dels seus drets humans i un mètode de control de la sexualitat imposat pel patriarcat ja abans de complir el primer any de vida.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou en la definició de MGF tots aquells procediments que, de manera intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. Segons l’ONU, actualment hi ha més de 230 milions de nenes i dones arreu del món que han estat víctimes d’alguna mena de mutilació genital, principalment a l’Àfrica subsahariana i als estats àrabs, tot i que aquesta pràctica té lloc també en alguns països d’Àsia, Europa de l’Est i Amèrica Llatina i entre les comunitats d’immigrants d’Europa, els EUA, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.
Aquesta xifra, alerta l’ONU, pot augmentar “tenint en compte que, en general, els països on es concentra l’MGF estan experimentant un gran creixement demogràfic ”. Així, al voltant de 68 milions de nenes s’enfronten a la mutilació genital femenina el 2030 si no es fan més esforços per impedir-ho. En cas de donar llum verda al polèmic projecte, Gàmbia es convertiria en el primer estat del món a aixecar una protecció legal contra l’MGF i obriria la porta a d’altres a imitar l’exemple. “Si Gàmbia aprova aquesta llei, tots els països islàmics, europeus, africans provaran també de fer-ho”, alerta Dialla Diarra, de l’Associació de Dones Sudsaharianes de Banyoles Legki Yakaru (dona d’avui). Víctima ella mateixa de MGF, Dialla coneix bé aquest ritual perquè de nena havia acompanyat l’àvia, que practicava la mutilació a altres dones. “Per a mi era una cosa acceptada i normalitzada, fins que vaig arribar aquí”. Originària de Mali, Dialla ha treballat durant més de trenta anys amb la comunitat gambiana de la capital del Pla de l’Estany. Des de l’associació, intenta informar i conscienciar sobre l’MGF, sobretot de conseqüències com ara infeccions o dolors derivats de cesàries obligades per la mutilació. Tot i admetre que, gràcies a la feina de les organitzacions gironines, s’ha avançat en conscienciació, “encara falta moltíssima feina per fer”. “Per exemple, ens cal aprofundir el treball amb pares de països africans, ensenyar-los que l’MGF no té res a veure amb la circumcisió i que té conseqüències físiques, psicològiques i morals”. “És una pràctica molt cruel que condemna les dones i afecta la seva llibertat sexual i reproductiva”.
Dialla denuncia també altres pràctiques associades a l’MGF com ara el matrimoni forçós, la poligàmia o els abusos sexuals. Per això, fa una crida a tots els pares i mares gambians perquè “obrin la ment i donin valor a la vida de la dona africana”.“Som dones, mares, éssers humans. Tenim el mateix dret que els homes a gaudir del nostre matrimoni i la nostra sexualitat”, afirma, tot negant que l’MGF sigui cap precepte religiós. “No estem en contra de l’Islam, sinó de l’MGF perquè s’imposa a la nostra salut i a la nostra llibertat.”
A l’Estat espanyol, aproximadament una de cada tres dones originària de països on es practica l’MGF viu a Catalunya, segons dades del Mapa de la Mutilación Genital Femenina en España 2021, de la Fundació Wassu i la Universitat Autònoma de Barcelona. Són 25.000 dones principalment del Senegal, Gàmbia, Nigèria, Ghana i Mali. En el cas de Gàmbia, Catalunya concentra el 77% de les dones gambianes residents a l’Estat.
