Política

país basc

Mor José Antonio Ardanza, lehendakari durant catorze anys

Tenia 82 anys i va romandre al capdavant del govern basc quatre legislatures, entre el 1985 i el 1999

El polític basc José Anto­nio Ardanza Garro, el segon lehen­dakari després de la dic­ta­dura de Franco, ha mort aquest dilluns a 82 anys a casa seva. Natu­ral de la loca­li­tat biscaïna d’Elor­rio i lli­cen­ciat en Dret, va ser sim­pa­tit­zant de l’orga­nit­zació juve­nil del Par­tit Naci­o­na­lista Basc (PNB), for­mació a la qual poste­ri­or­ment es va afi­liar. La seva car­rera política va començar el 1979, quan va ser ele­git alcalde d’Arra­sate (Guipúscoa) en les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals després de la mort de Franco. Qua­tre anys més tard, el 1983, va dei­xar l’alcal­dia per ocu­par el càrrec de dipu­tat gene­ral de Guipúscoa.

La dimissió de Car­los Garaiko­et­xea com a lehen­dakari, el 1985, per des­a­vi­nen­ces al si del PNB que van cul­mi­nar amb una escissió de la for­mació i la poste­rior cre­ació d’Eusko Alkar­ta­suna (EA), va dur Ardanza a Aju­ria Enea, on va exer­cir com a lehen­dakari entre el 1985 i el 1999, any en el qual va aga­far el relleu el seu com­pany de files i número dos del seu govern, Juan José Ibar­retxe.

La lluita armada d’ETA va ser molt pre­sent durant els seus catorze anys de man­dat, durant els quals l’orga­nit­zació armada basca va matar Maria Dolo­res Gon­za­lez Kata­rain, Yoyes; va per­pe­trar l’atac d’Hiper­cor a Bar­ce­lona i va segres­tar i assas­si­nar el regi­dor de l’Ajun­ta­ment d’Ermua Miguel Ángel Blanco, entre altres acci­ons.

Dels seus catorze anys de man­dat des­ta­quen la seva habi­li­tat per arri­bar a acords amb altres for­ces polítiques, una qua­li­tat que va tra­duir-se amb la for­mació del pri­mer govern de coa­lició entre naci­o­na­lis­tes bas­cos i soci­a­lis­tes, el 1986. Un pacte que van ree­di­tar el 1998.

La gestió d’Ardanza al cap­da­vant del govern basc va estar mar­cada tant per al desen­vo­lu­pa­ment de l’auto­go­vern basc –des­ple­ga­ment de l’Ert­zaintza– com per la firma de l’acord per a la nor­ma­lit­zació i paci­fi­cació del País Basc, cone­gut com el Pacte d’Aju­ria Enea. Un pacte subs­crit el 1988 per tots els par­tits del País Basc a excepció d’Herri Bata­suna (EH) i que ha esde­vin­gut l’acord polític més ampli al qual s’ha arri­bat fins ara en el País Basc.

Un cop reti­rat de la política, va assu­mir la pre­sidència de l’empresa de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons Euska­tel, càrrec que va dei­xar el 2011.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia