Política

política

Puigdemont tornarà pel ple d’investidura encara que no pugui ser president

Dona per fet el retorn al juny, tot i que si no és elegit no continuarà com a cap de l’oposició i abandonarà la política activa

Rebutja un cara a cara amb Aragonès perquè hi vol treballar “colze a colze”

El president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya el 12-M, Carles Puigdemont, assistirà i intervindrà en el ple d’investidura d’un nou president de la Generalitat tant si pot ser reinvestit com si no. Així ho ha assegurat aquest matí en una entrevista des de Perpinyà a RAC1, en què ha donat per feta la seva tornada el dia del ple, segurament cap a mitjan o final de juny, independentment del resultat de les eleccions, i no tan sols en el cas que pugui ser escollit, tal com havia afirmat el 21 de març a Elna quan va anunciar la seva candidatura. “Amb la llei d’amnistia es tanca l’etapa de l’exili, s’ha de cloure una etapa política i també personal, i la manera és tornar al Parlament, en les condicions que sigui perquè s’ha de respectar la voluntat del poble de Catalunya”, ha afirmat. Puigdemont, això sí, també ha deixat clar que si no pot ser president, no continuarà al Parlament com a cap de l’oposició i abandonarà el primer pla de la política. “Jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència, té poc sentit que em dediqui a fer de cap de l’oposició o vagi al Senat a escalfar cadira”, ha deixat clar.

El president a l’exili, que diu que tampoc tornarà abans per fer un míting a Catalunya encara que pugui perquè només entén el retorn en un sentit institucional, ha insistit que la llei d’amnistia ja estarà aprovada al juny i només se’l podria detenir si els jutges la incompleixen. Segons ell, així, ni tan sols la presentació d’una qüestió de constitucionalitat al TC o d’una prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) poden impedir que torni en llibertat. “La llei diu que els efectes suspensius no impediran l’aixecament de les mesures cautelars”, ha asseverat, és a dir, de les ordres de detenció que hi pugui haver contra ell. En aquest sentit, ha recordat que quan se’l va detenir a l’Alguer precisament se’l va deixar de seguida en llibertat perquè l’ordre de detenció havia d’haver estat retirada en estar pendent de resolució una prejudicial que havia plantejat el jutge Llarena a la justícia europea. De fet, Puigdemont ha desvelat que el gener del 2018 ja havia dissenyat fins a cinc plans per tornar -dels quals només un era vàlid, això sí- després del debat de la seva investidura, que finalment el llavors president del Parlament Roger Torrent, va suspendre a instàncies del TC. “Si se m’hagués votat de president aquell dia no hauria trigat gaires dies a aparèixer a Catalunya”, ha apuntat. En tot cas, ha assegurat que ara l’amoïna la seguretat en el seu retorn, per la qual cosa compta que els Mossos ja estan pensant en un pla per protegir-lo. “L’exposició es multiplica, hi haurà gent enfadada... els experts ho han d’analitzar, però és una preocupació”, ha asseverat.

No a un cara a cara

Puigdemont no s’ha mostrat disposat al debat a tres a què l’ha reptat el president Pere Aragonès amb ell mateix i el candidat socialista Salvador Illa perquè seria “per parlar de qüestions autonòmiques”, i hi rebutja igualment el debat a dos que proposa el candidat republicà com a alternativa. “No ens cal un cara a cara per qüestions electorals, sinó treballar colze a colze amb els qui volem que siguin companys de viatge; la lògica del cara a cara l’hem de dedicar a altres”, li ha contestat Puigdemont, que s’ha mostrat estranyat perquè els cara a cara “normalment” no els proposen els presidents, sinó al contrari. En aquest sentit, ell sí que ha demanat un cara a cara amb “qui té capacitat de prendre decisions” en qüestions nacionals per a Catalunya, és a dir, amb el president espanyol, es digui Pedro Sánchez -amb qui ha indicat que ja havien pactat de reunir-se, si bé la precipitació del calendari electoral ho ha ajornat- o fins i tot, arribat el cas, Alberto Núñez Feijóo. “Amb qui m’hauré de veure per resoldre qüestions sobre Catalunya és amb Sánchez i no amb Illa”, ha replicat, mentre ha retret al candidat del PSC que no vulgui celebrar un debat electoral a Perpinyà quan ell s’està reunint amb el PSOE a Suïssa, o si el proposessin a Madrid no hi tindria “cap problema”. El líder a l’exili, en tot cas, ha deixat clar que “no hi haurà pantalles” en la seva campanya, i que innovaran per “aproximar-se” a la gent.

Puigdemont ha admès que fa molt temps que no parla amb els líders d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, i que això “no és gens normal”, però també ha deixat clar que l’única opció amb què es veu president és amb una majoria independentista al Parlament. “No buscaré un pacte amb el PSC, i tampoc crec que el PSC el busqui amb mi, no tinc una alternativa”, ha indicat, si bé no hi ha descartat altres tipus de pactes “peça a peça”. “Tenim clar amb qui vam fer l’octubre del 2017 i que aquesta majoria l’hem de reconstruir”, ha assenyalat en tot cas Puigdemont, que ha deixat clar que buscarà un acord “entre tot l’independentisme” després de les eleccions per seure en una taula i refer una estratègia compartida per acabar la feina iniciada fa sis anys i mig. “Només amb un lideratge fort, clar i determinat podem reconstruir una condició imprescindible per continuar, que és la unitat”, ha conclòs el líder a l’exili, que s’ha mostrat “decebut” a nivell personal amb l’excompanya eurodiputada i ara candidata d’Alhora, Clara Ponsatí.

Pressupostos i immigració

En tot cas, el candidat de Junts també ha advertit que si, per evitar que ell sigui president, el PSC arriba a algun tipus de pacte postelectoral amb les forces espanyolistes similar al que va privar Xavier Trias de l’alcaldia a Barcelona, “allà la responsabilitat del PSC”, tot i que aleshores “tindria poc sentit” que el seu partit continués donant suport al govern espanyol. En aquest sentit, ha deixat clar que perquè Junts doni suport als propers pressupostos de l’Estat serà “imprescindible” que es comenci a revertir “de manera desacomplexada la injustícia crònica” que suposa el maltracte del dèficit fiscal i la manca d’inversions a Catalunya. “És inaguantable, insostenible”, ha assegurat. Puigdemont ha citat la sequera, l’educació o la llengua entre les prioritats que tindria en la seva acció de govern, a més de la immigració, aspecte en el qual ha assegurat que ja està “molt avançada” la negociació amb el PSOE per a una llei orgànica de delegació de competències a la Generalitat, que també inclouria recursos econòmics. “No ha de tardar massa, hi volem comptar aquesta legislatura”, ha conclòs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.