política
El Suprem comunica ara a Juvillà que ja podia presentar-se el 12-M
Els seus dos anys d’inhabilitació s’havien esgotat l’1 de març, però no li ho ha fet saber fins al 3 d’abril, quan la CUP ja havia aprovat i presentat les llistes
L’exdiputat, que volia encapçalar la candidatura per Lleida, denuncia el “joc brut” de la justícia espanyola
L’exdiputat de la CUP Pau Juvillà ha denunciat que la justícia espanyola ha fet “guerra bruta” per evitar que es pogués presentar a les eleccions del 12-M. “Malgrat que l’11 de març el Tribunal Suprem em comunicava que ja podia començar a complir la inhabilitació de sis mesos per a qualsevol càrrec públic, el 3 d’abril se m’ha comunicat que l’1 de març la condemna s’havia exhaurit”, ja que de fet havia començat a comptar el 28 de gener de 2022, ha clamat en un fil a la xarxa X, en què ha denunciat que això ha impedit que optés a liderar la llista per Lleida. “Un cop més, la no-polititzada justícia espanyola jugant amb els tempos abans d’unes eleccions”, ha carregat.
Segons ell, durant la confecció de les llistes a Ponent va sortir la possibilitat que ell encapçalés la llista. “I de ganes no me’n falten”, subratlla, si bé ha explicat que va decidir no fer el pas perquè va considerar que no era el millor per a la candidatura. “Ocupar aquest espai sabent que, pel que em deien els juristes, molt probablement no podria ocupar-lo formalment per la inhabilitació, no em va semblar correcte i no jugava a favor del conjunt de la llista”, ha justificat, ja que segons ell “reforça més la llista, i per tant el projecte polític de la CUP de Ponent que els qui l’encapçalin puguin exercir la funció per la qual són escollits, sense renunciar a la denúncia que l’Estat Espanyol exerceix contra l’independentisme de manera contínua i constant en el temps”. “No renuncio a res ni marxo cap a casa. Això és una cursa de fons”, ha conclòs, després de donar suport a la candidatura finalment aprovada, que finalment encapçala el regidor de la Seu d’Urgell Bernat Lavaquiol.
Juvillà va ser condemnat el desembre del 2021 pel TSJC a 6 mesos d’inhabilitació i multa per haver mantingut, la primavera del 2019, el llaç groc solidari amb els presos polítics independentistes a la finestra del grup municipal quan era regidor, durant la campanya per a unes eleccions generals a les quals la CUP no es presentava. Arran d’això, el febrer del 2022 va ser cessat com a diputat, tot i que ell va recórrer la sentència al Suprem, que la va ratificar al febrer passat, quan inicialment se li va comunicar que havia de complir la condemna els sis mesos següents, en el que la CUP considera a més que és un “doble càstig” per a una sola condemna, fet que consideren “il·legal i una arma política en mans de la judicatura”. De fet, resta pendent encara un tercer i últim recurs d’empara al mateix Tribunal Constitucional contra la condemna penal imposada, que esgotaria la instància judicial espanyola i obriria la possibilitat de recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.